Nou decret d'envasos: objectius i punts febles per canviar la cultura d'usar i llençar

El govern espanyol ha fixat un nou marc per a l'ús dels plàstics per avançar en el compliment de la normativa europea. Es tracta del Reial decret d'envasos i residus d'envasos, que a la llarga ha de canviar la manera com ara s'envasen els productes i que pretén reduir les tones de residus que es generen al cap de l'any i que acaben afectant la nostra salut i contaminant el medi.

Adeu al 20% de les ampolles de plàstic

Reduir aquest tipus d'envasos s'han convertit en un dels reptes mediambientals més urgents i la llei vol acabar amb un 20% de les ampolles de plàstic de begudes l'any 2030. I és que, a Espanya, cada dia es venen 50 milions d'envasos de begudes, segons un informe de Greenpeace. I d'aquests, 35 milions diaris no es reciclen.

"Per primera vegada, tenim objectius de reutilització, de reomplir els envasos i de canviar la cultura d'usar i llençar", diu Rosa García, directora general de Rezero, que destaca com una de les mesures clau d'aquest reial decret "aplicar els Sistemes de Devolució i Retorn per poder retornar les ampolles als establiments. Ja sigui perquè siguin reomplerts i es posin a la venda de nou o bé perquè es reciclin de veritat. I això està demostrat que només funciona a través dels Sistemes de Devolució i Retorn".

Els perills dels microplàstics

El 50% dels envasos de plàstic acaba als abocadors a Espanya. I també arriben als rius, mars i oceans i deterioren la biodiversitat.

Aquests residus plàstics, amb el temps, es degraden, s'esmicolen i es converteixen en microplàstics i nanoplàstics que s'acaben infiltrant en la nostra cadena alimentària a través del peix i marisc que ingerim.

També hi ha altres vies d'entrada a l'organisme no tan conegudes, perquè també estan presents en el medi terrestre. Per exemple, els plàstics que s'usen als hivernacles dels conreus també es fan malbé i es fragmenten en bocins microscòpics. I les aigües residuals que entren a les depuradores, també en porten i hi queden atrapats en el fang que en resulta del procés de filtració. Els fangs de depuradora després s'apliquen en conreus agrícoles. Així que són múltiples les vies d'entrada al cos humà.

La doctora Ethel Eljarrat, investigadora de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua del CSIC (IDAEA-CSIC), explica que "també respirem partícules de microplàstic que hi ha en l'aire. De fet, s'han trobat microplàstics en femtes humanes, en la sang, en pulmons, i el que és més greu, també s'ha trobat en la llet materna i en placenta humana".

Desaparició d'elements tòxics?

Científics i onegés celebren que en el Reial Decret d'Envasos s'ampliï la prohibició de l'ús de substàncies tòxiques en els envasos, com ara el bisfenol A i els ftalats. El bisfenol es fa servir en les llaunes de conserves i begudes. I els ftalats, en la fabricació de PVC. Tots dos són potents disruptors endocrins. 

"Aquests compostos afecten el nostre sistema hormonal", explica la investigadora Ethel Eljarrat, que afegeix que fa molts anys que "hi ha evidències científiques que demostren que el bisfenol A pot provocar retards neurològics en nens: També pot provocar problemes de fertilitat, induir la diabetis i obesitat. I fins i tot, està relacionat amb algun tipus de càncer com el de pròstata".  

Fa cinquanta anys que es coneixen els efectes nocius del Bisfenol A. Per això, els científics que es dediquen a estudiar-ne l'impacte ambiental i en la salut, estan contents malgrat que s'aprova amb retard. I es mostren preocupats perquè el decret no defineix bé quines mesures es prendran per garantir que aquests compostos s'han eliminat dels envasos alimentaris.

La doctora Ethel Eljarrat alerta: "El més interessant seria que la indústria no recorri a la solució fàcil. És a dir, substituir només la molècula prohibida per una altra de la mateixa família que no estigui prohibida. La indústria hauria de buscar alternatives que realment fossin diferents per evitar que tornem a tenir el mateix problema d'aquí pocs anys, però, en lloc del bisfenol A sigui amb el bisfenol S, per exemple".

Encara hi haurà fruites envasades 

Una altra novetat del nou decret és que fomenta la venda a granel.

Els supermercats de 400 metres quadrats o més hauran d'oferir un 20% dels productes sense embalatge, d'aquí sis mesos.

Tampoc es podran envasar les fruites i verdures fresques senceres de menys d'un quilo i mig. La prohibició no afecta les fruites i hortalisses que s'envasin sota una varietat protegida o que tinguin una indicació de qualitat diferenciada o d'agricultura ecològica ni les que presenten un risc de deteriorament quan es venen a granel. Els ministeris implicats ho haurà de concretar en el termini de sis mesos.

A més, s'hauran d'acceptar els recipients reutilitzables que portin els consumidors. Un pas per avançar cap a l'economia circular.

Contra les etiquetes equívoques

El reial decret també prohibeix que es puguin etiquetar els envasos amb les paraules "respectuós amb el medi ambient" o expressions similars que puguin confondre i induir els consumidors a llençar-los a la natura.

Més responsabilitat del productor

La nova llei desenvolupa la responsabilitat ampliada del productor en la qual ara hauran d'assumir el 100% dels costos dels residus, és a dir, no només el dels envasos que es recull als contenidors de colors, sinó també els de rebuig, els de les papereres i abandonats a les platges o entorns naturals.

Rosa García, directora general de Rezero: "Portem anys denunciant una anomalia del sistema. I és que, fins ara, eren els mateixos fabricants i distribuïdors els que donaven les dades dels envasos que es recuperen i es reciclen. Amb aquest nou Reial Decret, ara hi haurà un bon registre i es podrà controlar millor quants productes es posen al mercat i comprovar si realment s'arriba als percentatges de reciclatge que assegura el sector de la producció i distribució". 

I és que el principal objectiu és augmentar el reciclatge i la reutilització dels envasos.