Nou escull per a l'acollida de menors: el PP dona xifres dispars i ho portarà al Constitucional

Ball de xifres entre les comunitats autònomes sobre els menors migrants no acompanyats. Aquest dilluns a la mitjanit s'acabava el termini perquè els governs diguessin quantes places tenen ocupades als centres d'acollida.

Era una petició del Ministeri de Joventut i Infància per tal de saber-ne la distribució actual de cara a reubicar a la península els menors no acompanyats que desborden els centres de les Canàries i Ceuta.

Després d'un acord entre el PSOE i Junts, el govern espanyol va aprovar un reial decret llei el 18 de març perquè l'acollida es faci tenint en compte la població i l'esforç previ de cada territori.

Però la petició de les dades per territoris no ha aclarit la situació a l'Estat, sinó que ha encallat, una vegada més, la redistribució dels menors.
 

Xifres impossibles de comparar

Totes les comunitats autònomes excepte l'Aragó han aportat una xifra al Ministeri de Joventut i Infància.

Així, Madrid declara que està al 132% de la seva capacitat d'acollida. Les Illes ho eleven al 1000%, és a dir, deu vegades més del que poden assumir.

La presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, ha assegurat que la comunitat està "al límit": 

"Som una de les regions que més ha acollit sempre, però estem al límit. No tenim més capacitat, el govern no ens dona recursos i això no soluciona res."

De totes maneres, diverses comunitats governades pel PP --com Andalusia, Madrid, Múrcia o Extremadura-- no han presentat la xifra d'ocupació actual, que és la que demanava el Ministeri, sinó el nombre acumulat de menors atesos durant tot el 2024.

Això fa que sigui impossible de comparar amb la dada que han donat altres territoris com Catalunya, el País Basc, Galícia o les Balears.

Per exemple, Catalunya ha dit que actualment acull 2.242 joves estrangers. Si hagués seguit el mateix criteri que altres comunitats, aquest nombre augmentaria fins als 4.992 menors.

El PP obre la batalla judicial

El govern aragonès és l'únic que no ha presentat cap dada, emparant-se en el fet que el Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha admès a tràmit el seu recurs contenciós administratiu.

No és, però, l'única comunitat que vol portar als tribunals el repartiment impulsat pel govern espanyol. Les Balears, Extremadura, Cantàbria, Andalusia i Castella i Lleó podrien seguir el mateix camí.

El conseller de Justícia de la Comunitat de Madrid va avançar que també acudirà al Tribunal Constitucional perquè considera que s'envaeixen competències regionals. 
 

La ministra veu "racisme" i dona 9 dies de marge

"Per fer l'informe necessitem les dades de totes les comunitats, i això és el que ens falta en aquest moment", ha criticat aquest dimarts la ministra de Joventut i Infància, Sira Rego.

La ministra de Sumar ha denunciat, a més, la "intencionalitat política" que hi podria haver darrere el desgavell amb les dades:

"Crec que la intencionalitat política és l'única que hi pot haver en un moment donat per posar dificultats; té més a veure amb una qüestió ideològica profundament lligada a qüestions més racistes que a cap altra cosa." 

"Fa la sensació que Vox continua governant en alguns territoris", ha afegit Rego.

Amb tot, la ministra ha indicat que ara hi ha 9 dies de marge per fer "aclariments amb les comunitats" i aconseguir "una xifra exacta".