Nou intent d'impulsar la taxa Google a Espanya: què és i per què Trump s'hi oposa
El govern espanyol aprova la tramitació parlamentària dels impostos a algunes transaccions financeres i a les empreses d'internet, però congelarà el cobrament d'aquest últim
El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts la tramitació parlamentària de dos nous impostos a les grans empreses d'internet i a algunes transaccions financeres: les anomenades taxes Google i Tobin.
La primera és la que ha generat més expectatives, degut a les pressions del govern de Donald Trump contra aquest tipus d'impostos.
El motiu és que pràcticament totes aquestes grans empreses són nord-americanes: Google, però també Amazon, Facebook, i altres.
"Un sistema que sigui just"
La vicepresidenta econòmica del govern espanyol, Nadia Calviño, ja va defensar dilluns a Brussel·les que aquestes empreses també han de pagar impostos:
"La importància de tenir el més aviat millor un sistema que sigui just, en el qual els impostos que existeixen en l'àmbit analògic s'apliquin també a l'àmbit digital i que es paguin impostos allà on es genera el valor afegit, que en el cas digital és, en general, on es produeixen les dades."
3% del volum de negoci
Calviño va defensar que no se l'anomeni taxa Google, perquè no està pensada només per a aquesta empresa, sinó també per a totes les que tinguin un volum de negoci mínim de tres milions d'euros a Espanya i 750 a tot el món.
La previsió és que les empreses hagin de pagar un 3% del seu volum de negoci a partir del juliol, però també que el pagament s'ajorni fins a finals d'any.
La pressió dels EUA ja ha aconseguit això en el cas de França, amenaçant amb nous aranzels als països que l'apliquin, i el més probable és que Espanya ho copiï. És el que va dir la mateixa Calviño dilluns:
"En el cas francès s'han suspès els pagaments, és a dir, s'ha decidit que la liquidació de l'impost es produeixi a finals d'any. Des d'aquest punt de vista, preveiem un sistema similar per donar una mica de temps i veure com evoluciona la negociació a l'àmbit internacional."
L'espera fins a finals d'any té una motivació: és el termini que s'ha marcat l'OCDE per decidir si crea un model per als 36 països que en formen part, entre els quals hi ha els Estats Units i la majoria de la UE.
El govern espanyol assegura espera recaptar uns 1.800 milions d'euros l'any amb aquests nous impostos, 968 per la taxa Google i 850 per l'anomenada Tobin. Es tracta d'una taxa sobre les transaccions financeres, que gravarà un 0,2% la compra d'accions de grans empreses amb seu a Espanya.
L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, l'Airef, la Comissió Europea i els tècnics del ministeri d'Hisenda consideren aquestes xifres excessivament optimistes.
Portar l'impost allà on es generen els beneficis
Fins ara les grans empreses d'internet, establint les seus en països on la tributació és molt baixa, s'han estalviat de pagar el gruix d'impostos que els tocaria.
Per això a la Unió Europea moltes tenen la seu a Irlanda, i així no paguen pràcticament res a la resta de països.
L'especialista en dret digital Víctor Rosselló ha explicat al programa "Popap" de Catalunya Ràdio que el que busca el nou impost és adaptar la fiscalitat convencional a les característiques del món digital:
"Són tres supòsits: qui faci negoci amb la publicitat en línia, el que faci negoci amb transaccions entre usuaris i el que directament faci negoci amb les dades dels usuaris. I, per tant, són aquests tres supòsits, amb independència d'on tinguis el teu establiment permanent o el teu negoci, si el teu usuari, el dispositiu des del qual estàs fent les descàrregues o la interacció està a l'estat d'imposició, que en aquest cas seria Espanya, llavors ets un subjecte obligat".
El govern espanyol ja va aprovar fa més d'un any aquests nous impostos, però la tramitació parlamentària es va aturar quan es van convocar les eleccions del 28A.
Llavors van destacar que era una iniciativa pionera a Europa, que ja havia impulsat l'últim govern de Mariano Rajoy a principis del 2018.
La primera taxa Google
El 2014 hi va haver un intent de primera taxa Google, relacionada amb l'agregador de notícies Google News: els editors de premsa reclamaven que l'empresa pagués per penjar-hi les seves notícies.
La base legal va ser una reforma de llei de propietat intel·lectual, i el desenllaç va ser que Google va acabar tancant l'agregador a Espanya, l'únic país on va passar.
