Encallats en el lawfare: les negociacions entre Junts i el PSOE, pendents de detalls tècnics

Les negociacions entre Junts i el PSOE continuen encallades en els aspectes més jurídics de la llei d'amnistia. Després d'un matí d'intercanvi de papers, a mitja tarda d'aquest dilluns els negociadors s'han tancat per separat per valorar les propostes i tot fa pensar que l'acord pot tardar unes hores o dies.

De fet, bona part de la delegació de Junts ha tornat cap a Barcelona, on aquest dimarts els que són diputats hauran de ser presents al ple del Parlament.

A Brussel·les, a més de Puigdemont i Comín, s'han quedat Jordi Turull i Laura Borràs. La delegació del PSOE també s'ha quedat allotjada en un l'hotel.

Al matí, en una sala del press club de la capital belga s'han reunit el president Puigdemont, Borràs, Turull i tots els membres del secretariat permanent. També la presidenta del Parlament, Anna Erra. Volien una trobada discreta. Descoberts per la premsa, han marxat cap a un altre lloc.

Molt a prop a només, cinc minuts a peu, es trobava el número 3 del PSOE Santos Cerdan. Fonts del PSOE asseguren que l'acord polític ja està fet i que els separen les "qüestions tècniques" que permetin superar el filtre del Tribunal Constitucional.

Per Junts els casos judicials considerats lawfare haurien de ser inclosos en el text, tot i que reconeixen que és difícil, que necessiten un encaix i un redactat acurat perquè passi el tall del tribunal.

Ara mateix, quan es parla d'amnistia àmplia per part de Junts, en el que es pensa és en el fet d'incloure en el redactat casos judicials que no només facin referència directa a l'1 d'octubre i la seva preparació, sinó també que inclogui altres casos "col·laterals".

Es considera lawfare com l'ús estratègic de les lleis per ser dissidents polítics o per perjudicar adversaris.

En aquest context, precisament aquest dilluns l'Audiència Nacional ha imputat Carles Puigdemont i Marta Rovira, entre altres dirigents independentistes, en el cas del Tsunami Democràtic.

Els casos de lawfare

Fonts pròximes a la negociació de Junts asseguren que seria clau que l'amnistia pogués incloure casos com el de Josep Lluís Alay (pel seu viatge a Nova Caledònia, on el 2018 es va fer un referèndum), l'exconseller d'Interior Miquel Buch (cas escortes), Lluís Escolà (el mosso que va fer escorta a Puigdemont a Brussel·les), i l'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye (cas Sito Miñanco).

El mateix Boye ha demanat que el "lawfare" entri a l'amnistia en un missatge a "X":

Una publicació que ha compartit Laura Borràs, condemnada a presó per haver afavorit un amic seu en les contractacions quan presidia la Institució de les Lletres Catalanes.

Brussel·les torna a prendre protagonisme

La nova reunió aquest dilluns del secretariat permanent de Junts ha servit per analitzar els últims intercanvis de documents amb el PSOE per a la investidura, i era un nou intent de segellar l'acord, després del fallit de dijous.

Dissabte ja van aterrar a la capital belga el secretari general, Jordi Turull, i el president del grup parlamentari, Albert Batet. Després ho va fer la portaveu del Congrés a Madrid, Miriam Nogueras, que es va incorporar a la reunió ja tard.

Des de divendres i durant tot el cap de setmana hi ha hagut contactes no presencials entre Junts i el PSOE per mirar de superar el principal escull: l'abast de la llei d'amnistia.

De moment, les parts miren de mantenir la discreció i la prudència, conscients que un pas en fals podria fer descarrilar unes negociacions encara obertes, però que sembla que van avançant.

Toni Comín, dissabte a Perpinyà, demanava calma i paciència, però reconeixent que l'acord està a tocar.

ERC assegura que l'amnistia "no va de persones concretes"

Des d'Esquerra, aquest dilluns, la secretària general del partit, Marta Rovira, s'ha referit als elements que vol introduir Junts a la llei d'amnistia assegurant: "La llei d'amnistia no va de casos i tampoc de persones".

Rovira ha afegit que el que fa la norma que han pactat amb el PSOE és "amnistiar uns fets que han estat considerats delictes i no ho haurien d'haver estat":

"No tenim la informació de quins casos de lawfare pot estar deixant fora la llei d'amnistia en aquests moments, perquè al meu entendre tots ho són."

Ho ha dit en una entrevista a RTVE, on ha avisat que el seu partit s'haurà de mirar bé com que queda el text un cop es tanqui el pacte entre Junts i el PSOE per veure si hi continua donant suport.

En la mateixa línia, la portaveu del partit, Raquel Sans preguntada per si el cas de Laura Borràs s'havia d'incloure ha contestat que ''els casos de corrupció no s'emmarquen dins l'amnistia que correspon al procés independentista''.

També Joan Mena des dels Comuns ha considerat que "el cas Borràs no té res a veure amb això".

El PSOE tanca l'acord amb el BNG

D'altra banda, el PSOE ha sumat aquest dilluns un vot més a la investidura, després de signar un acord amb el BNG. La ministra d'Economia en funcions, María Jesús Montero, i la líder del BNG, Ana Pontón, han escenificat la firma de l'acord aquest migdia.

El pacte iguala Galícia, Catalunya i Euskadi en l'avenç nacional que es pugui produir durant aquesta legislatura.

En matèria econòmica, el document també recull les mateixes compensacions en la condonació del deute del FLA per a Galícia. La formació ha celebrat l'acord i assegura que "millorarà la vida dels gallecs".

A l'espera dels vots del PNB

A banda dels sobiranistes gallecs i de Junts, a Pedro Sánchez encara li falta tancar el pacte amb el PNB. El lehendakari, Iñigo Urkullu, ha avisat els socialistes que no doni l'acord per fet.

"No només queda pendent resoldre la negociació del PSOE amb Junts, sinó alguna cosa més", ha dit.

Urkullu reclama al PSOE que compleixi els seus compromisos de la passada legislatura de desenvolupar l'Estatut basc.

Als cinc diputats del PNB que li falten per lligar a Sánchez cal sumar també els cinc de Podem. Aquest dilluns la formació ha insistit que el seu vot dependrà d'una consulta als afiliats.