S'aprova el nou pacte d'estat contra la violència masclista: què canvia i què en queda fora?

El Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dimecres la renovació del pacte d'estat contra la violència masclista, amb els únics vots en contra de Vox. En total, ha obtingut 315 vots a favor i 33 en contra. 

L'informe és el full de ruta de la lluita contra les violències de gènere a Espanya durant els pròxims cinc anys. Recull 462 mesures, algunes de les quals requeriran canviar el Codi Penal. 

El text tracta com a violència masclista tota la violència exercida contra la dona, tant en l'àmbit de la parella com de l'exparella, ja sigui física, psicològica, sexual, econòmica, digital o vicària. 

Amb la sentència "la violència contra les dones és una violació dels drets humans", el text desglossa un seguit de propostes que, segons el govern espanyol, han de servir per frenar "l'onada negacionista de l'extrema dreta".
 

Renovar el pacte de 2017

És el segon pacte d'estat contra la violència de gènere. L'any 2017, es va aprovar el primer amb l'abstenció de Podem, que considerava el text insuficient. 

L'octubre de 2023 es va publicar el primer informe d'avaluació, que va determinar que el 94,8% de les mesures que recollia el pacte d'estat s'havien complert o estaven en procés.

Ara, aquest nou acord ha de servir per renovar el text de 2017, amb noves mesures i un increment de recursos. La dotació econòmica creix un 50% i s'hi invertiran 1.500 milions d'euros fins al 2030. 

El pacte també inclou realitzar diverses investigacions sobre el comportament dels agressors o l'impacte que el consum de pornografia i els continguts violents té en el desenvolupament sexoafectiu dels joves. 

També sobre la relació directa entre la celebració de grans esdeveniments esportius i l'increment d'episodis de violències masclistes, el tràfic i explotació sexual, la violència vicària i la violència contra dones i nenes en centres tancats i segregats.

Què incorpora el nou text?

El nou pacte d'estat aprofundeix en la perspectiva sobre la infància i afegeix tres nous tipus de violència reconeguts per les institucions: la violència vicària, econòmica i digital.
 

Violència vicària

La protecció dels menors és un dels punts cabdals d'aquest pacte. 

Es reconeix com a víctimes de violència vicària els fills de les dones maltractades i se sol·licita el mateix tracte que han de rebre elles: ajuda, protecció i reparació a través de xarxes assistencials. 

L'objectiu és protegir-los de l'agressor després de la ruptura de la convivència familiar.

També es vol formar els professionals que tracten habitualment amb infants i adolescents i adaptar els serveis policials perquè els menors tinguin més facilitats a l'hora de denunciar. 

Violència econòmica

La violència econòmica s'inclourà com a delicte de violència de gènere dins el Codi Penal. 

Segons el document, es tracta de "l'acció de limitar, suprimir o controlar, de manera injustificada i intencionada, l'accés de les dones als recursos econòmics", siguin propis o de la família, amb l'objectiu que acabi depenent econòmicament de l'agressor. 

Això minva les opcions de la dona d'escapar de la violència i, per tant, incrementa la possibilitat que la situació derivi en privacions, danys psicològics, lesions o, fins i tot, la mort. 

El concepte no només es limitarà a l'impagament de pensions, també inclourà conductes com les estafes, les apropiacions indegudes o l'administració deslleial dels diners. 

Violència digital

Es tipificarà com a delicte la violència digital o ciberdelinqüència de gènere. 

Aquest concepte comprèn tot allò relacionat amb la intel·ligència artificial o els sistemes automatitzats per a crear pornografia falsa no consentida. 

Es vol castigar amb penes de presó qui, sense consentiment de la persona afectada, difongui o exhibeixi la seva imatge corporal o la seva veu simulant situacions de contingut sexual o vexatòries, una pràctica cada cop més habitual. 

Concretament, es tracta de prestar assistència integral a aquestes víctimes, aprovar una llei per a protegir els menors en l'entorn digital o prohibir l'accés de l'agressor a les xarxes socials i altres espais digitals on la víctima tingui una presència. 

També es vol reforçar l'obligació de verificar l'edat que ja s'exigeix a les pàgines de pornografia i formular mesures legals per evitar que plataformes com OnlyFans es converteixin en mètodes de captació per a l'explotació sexual de dones joves.

Violència de gènere

En l'àmbit de la parella i l'exparella, es recomana suprimir els atenuants de confessió i reparació del dany, ampliar els criteris de risc per a la concessió d'ordres de protecció i permetre dictar prohibició d'apropament quan l'agressor trenqui la condemna.

També es demana implementar un pla estratègic d'intervenció per a aquelles víctimes que no denunciïn o desisteixin a mig procés i un protocol d'actuació per a la prevenció de violència de gènere en situacions de catàstrofes o emergències. 

Una altra mesura és aglutinar tots els processos en un únic organisme judicial i que els jutjats de família i primera instància hagin de consultar antecedents per violència de gènere en processos que afectin els menors.

Es vol fomentar l'aplicació d'actuacions per a prevenir els matrimonis forçats i per a ajudar les víctimes de mutilació genital femenina, garantint l'accés igualitari i gratuït en hospitals públics on es realitzin cirurgies de reconstrucció genital i de clítoris.

El text aprovat també inclou la introducció de fórmules perquè les víctimes no hagin de separar-se dels seus animals de companyia quan se separen del seu maltractador.

Finalment, es vol assegurar un habitatge digne i suficient per a les víctimes i la possibilitat que els agressors que ho demanin de manera voluntària puguin rebre assistència psicològica per prevenir la reincidència.
 

Trata i explotació d'éssers humans

El nou pacte d'estat demana que s'aprovi definitivament una llei contra el tràfic i explotació d'éssers humans. 

També vol desincentivar el consum de pornografia, promoure canvis legals perquè no es publiciti la prostitució i lluitar contra el proxenetisme castigant el proxeneta i prestant atenció integral a les víctimes.

Per a portar-ho a la pràctica, vol estudiar la possibilitat d'implementar un torn d'ofici a totes les autonomies especialitzat en el tràfic, investigar la situació de les dones en contextos de prostitució i garantir que aquestes rebin informació sobre violències masclistes.

Col·lectius vulnerables

El text exigeix adaptar totes les polítiques a la diversitat de dones i evitar la revictimització amb un tracte i espais amigables per a les víctimes.

També formant diversos estaments, com la judicatura, àmbit en el qual s'exigirà formació en igualtat i contra les violències masclistes de manera obligada i avaluable.
 

Què en queda fora?

Diversos grups parlamentaris --Sumar, ERC, PNB, Podem i BNG-- van presentar vots particulars a l'informe perquè consideren que hi ha diversos conceptes que han quedat fora del paraigua del nou text.

Es van rebutjar tots a excepció del número 11 de Sumar, que afegeix "millores tècniques."

Una de les absències més destacades és el concepte de feminicidi, que no apareix ni una sola vegada en tot el text. Crida especialment l'atenció, ja que no és un ítem desconegut pel ministeri d'Igualtat, que des de 2022 fa una estadística semestral dels diferents tipus de feminicidi.

Tampoc hi ha lloc per la violència obstètrica i ginecològica, un biaix masclista en l'abordatge de la salut sexual i reproductiva. La que pateixen les dones quan accedeixen al sistema de protecció, coneguda com a violència institucional, tampoc està contemplada al nou acord. 

Alguns grups han assenyalat que el document presenta diverses mesures abolicionistes de la prostitució i que, a la pràctica, podrien suposar una criminalització de les treballadores sexuals. Demanen diferenciar el treball sexual --que el text assenyala sempre com a "prostitució"-- del tràfic amb finalitats d'explotació sexual i contemplar mesures per a protegir les dones que l'exerceixen.

Finalment, per alguns partits és necessari ampliar les mesures de protecció a les dones LGTBIQ+ i adaptar les propostes per garantir que les dones migrants també hi puguin accedir.