Nou rècord històric del preu de la llum, el vuitè en 5 setmanes

El preu de la llum supera aquest dilluns un nou rècord històric, el vuitè d'aquest estiu. La mitjana al mercat majorista serà de 130,53 euros per megawatt/hora, una xifra que supera en sis euros l'últim record, el dijous passat.

Aquest dilluns, que ja havia marcat el setè rècord en 5 setmanes amb un preu de 124,49 euros megawatt/hora, el preu més car ha estat entre les 9.00 i les 10.00 del matí, en què ha arribat gairebé als 133 euros el megawatt/hora (132,92 euros/MWh) i la més barata s'ha enfilat fins als 112,31 euros/MWh, entre les 04.00 a 05.00 de la matinada, segons Segons l'OMIE, l'operador del mercat elèctric.

Són preus que afecten directament els 10 milions de consumidors que tenen tarifa regulada però que són responsables, a més, de l'augment de la inflació, que continua a l'alça.

La mitjana d'aquest dilluns supera un 24,76% la de fa una setmana -en què el megawatt/hora estava en 99,76 euros- i quadrupliquen les d'ara fa un any.

Les elèctriques, sota sospita

La ministra de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Teresa Ribera, ha deixat clar al Congrés que descarta intervenir en els preus de l'electricitat, tot i que ha obert la porta a reformar la tarifa regulada.

Al juny, coincidint amb el canvi de tarifa, ja es va aprovar una rebaixa de l'IVA, en vigor fins a finals d'any, que s'ha mostrat insuficient per contenir l'augment constant de la factura.

La compareixença arriba després diverses denúncies de possible mala praxi de les comercialitzadores: el govern investiga si les elèctriques han buidat embassaments aquest estiu, com és el cas d'Iberdrola i l'embassament de Ricobayo, a Zamora, i la Comissió Nacional del Mercat i la Competència està estudiant si algunes empreses han cobrat més del que pertoca als seus clients amb la nova tarifa per hores.

Crear una empresa pública?

El PSOE s'ha obert també a crear una elèctrica pública per poder intervenir el mercat i gestionar les hidroelèctriques quan acabin les concessions actuals, davant l'augment imparable del rebut de la llum, una mesura que comptaria amb l'aval del seu soci de govern, Unides Podem.

De nou, l'augment del preu del gas -la matèria primera que utilitzen les centrals de cicle combinat- i l'encariment dels drets d'emissió de diòxid de carboni són alguns dels factors que més han influït en l'evolució de la factura. També ho són l'augment de demanda per les altes temperatures i una menor contribució de les renovables, especialment l'eòlica, per la falta de vent.

Els drets d'emissió de CO₂ han arribat aquest agost gairebé als 56 euros per tona, quan a principis d'any cotitzaven sobre els 33 euros, i el preu del gas natural se situa sobre els 47 euros/Mhw.

Del total de la factura elèctrica, un 24% correspon al preu de l'energia, entre el 50-55% són peatges (el cost de les xarxes de transport i distribució) i càrrecs (costos associats al foment de les renovables, a les extrapeninsulars i les anualitats del dèficit de tarifa) i, la resta, són impostos.

Sisè mes seguit amb l'IPC a l'alça

L'IPC ha pujat a l'agost fins al 3,3% interanual segons les primeres dades avançades publicades per l'INE aquest dilluns, sobretot per l'encariment del rebut de la llum. De confirmar-se, seria el sisè més consecutiu de pujada de la inflació, que al juliol es va situar en el 2,9%.