Nou recurs contra l'absolució de Tamara Carrasco, ara de la Fiscalia del Suprem

La Fiscalia ha recorregut al Tribunal Suprem l'absolució de l'activista Tamara Carrasco, integrant dels CDR jutjada per incitació a desordres públics.

Carrasco va ser absolta primer pel jutjat penal número 25 de Barcelona, l'octubre de l'any passat, i més tard, el 22 de gener d'aquest any, per l'Audiència de Barcelona, en resposta a un primer recurs de la Fiscalia.

En la sentència original, que no veu delicte en l'actuació de Carrasco, la jutge critica durament la investigació feta per la Guàrdia Civil, que no ha pogut explicar com va obtenir l'àudio amb la veu de Carrasco ni demostrar com es va difondre.

La sentència considera que no es pot demostrar que l'enviés a cap CDR, ni que cap acció de protesta que es va dur a terme respongués a aquest àudio. La magistrada, de fet, afirma que el missatge de l'activista de Viladecans era informatiu, no incitava a cometre cap desordre i que les accions fetes pels CDR eren legals.

Tot i aquestes dues sentències absolutòries, la Fiscalia del Suprem considera que Carrasco va incitar a cometre desordres públics en haver enviat un àudio en un grup de WhatsApp després de la detenció de l'expresident Carles Puigdemont a Alemanya, el març de 2018.

A més, tal com va avançar el mes de febrer en dir que hi presentaria recurs, la Fiscalia considera que les dues sentències absolutòries no apliquen la modificació del Codi Penal realitzada el 2015, que permetria condemnar Carrasco per difondre missatges destinats a alterar l'ordre públic.

La defensa de Carrasco, en canvi, considera que la sentència absolutòria és la primera sobre el "criticat article 559 del Codi Penal, introduït el 2015, d'incitació als desordres públics".

Aquest dilluns, en conèixer la decisió de la Fiscalia, Benet Salellas, advocat de Carrasco, ha reiterat que la qüestió gira entorn a l'article 559 del Codi Penal, i que "la Fiscalia no accepta el criteri garantista del Jutjat Penal 25 i la Secció 2a de l'Audiència de Barcelona".

En un fil de Twitter, Salellas recorda que "encara no s'ha explicat ni acreditat d'on surt el missatge aportat per la Guàrdia Civil atribuït a la Tamara Carrasco" i denuncia que "criminalitzar actes preparatoris en format de perill abstracte (...) construeix un escenari de política criminal que posa en perill els drets polítics fonamentals".

El cas de Tamara Carrasco va començar fa gairebé tres anys i mig, quan va ser detinguda a casa seva, acusada de terrorisme i rebel·lió. Al cap de mig any, però, l'Audiència Nacional va enviar el cas als jutjats de Catalunya, rebaixant l'acusació al delicte de desordres públics.

Va mantenir, però, l'ordre de confinament municipal per a Carrasco, que durant un any no va poder sortir de Viladecans, on resideix, excepte per anar a treballar, fins que el jutjat d'instrucció número 24 de Barcelona es va fer càrrec del cas i va aixecar aquesta mesura cautelar.