Nou servei contra els abusos al cinema i teatre: "Cal trencar la idea del secret públic"

L'Acadèmia del Cinema Català posa en marxa un departament pioner d'atenció i prevenció dels abusos en el sector audiovisual i de les arts escèniques. Aquesta iniciativa, un dels compromisos de la nova junta encapçalada per Judith Colell, s'ha presentat a l'Ajuntament de Barcelona.

La mesura arriba després que l'Acadèmia hagi constatat l'existència d'uns 150 casos, com els que es van destapar a l'Institut del Teatre de Barcelona o l'Aula de Teatre de Lleida, tot i que menys d'un 10% han acabat en denúncia.

I és que la por de trencar el silenci s'instal·la sovint sobre l'escenari, un espai on tothom es coneix. La psicòloga Aina Troncoso Reverter, especialista en violències masclistes, i Carla Vall i Duran, advocada penalista, asseguren que "cal trencar la idea del secret públic":

El servei posa en marxa activa un telèfon, el 648 526 848, i un correu (abusos@academiadelcinema.cat) per oferir acompanyament jurídic i psicològic o, fins i tot, denunciar en un àmbit on les denúncies encara són testimonials. Funcionarà de forma independent i confidencial i oferirà atenció jurídica i psicològica.

També s'està treballant en l'elaboració d'un protocol de bones pràctiques amb la col·laboració d'entitats del sector i la Generalitat.

Cinc anys des de l'esclat del #MeToo

La tardor del 2017 esclatava el moviment #Metoo als Estats Units per denunciar els assetjaments, abusos sexuals i de poder a la indústria cinematogràfica. El cas més mediàtic de tots va ser el del poderós productor de Hollywood Harvey Weinstein, finalment condemnat per agressió sexual i violació a 23 anys de presó. Però no va ser l'únic, altres noms mediàtics com Woody Allen o Kevin Spacey van ser esquitxats i el moviment es va estendre com una taca d'oli per tot el món.

A Catalunya, l'etiqueta es va transformar en #seractriués l'estiu del 2018, arran de la denúncia a les xarxes de l'actriu Andrea Ros d'abús de poder al director Lluís Pasqual que va acabar amb la seva dimissió com a responsable del Teatre Lliure.

El maig del 2020, sortia a la llum el relat de desenes d'alumnes de l'Aula de Teatre de Lleida sobre els abusos sexuals que s'haurien comès durant vint anys a l'escola, mentre la va dirigir el professor Antonio Gómez. Moltes d'elles eren menors quan van succeir els fets. Ho van denunciar, però la fiscalia va resoldre que els fets havien prescrit. La directora Isabel Coixet n'està ultimant un documental, "El sostre groc" perquè aquest cas no caigui en l'oblit.

Un altre escàndol que també va destapar el diari Ara va ser el que va afectar l'Institut del Teatre. Dotze exdocents del centre van ser acusats d'assetjament sexual, conductes abusives o abús de poder. La directora de l'Institut del Teatre, Magda Puyo, va dimitir. Però els casos també van quedar arxivats perquè la fiscalia no hi va trobar prou indicis.

Tampoc en el cas de Boris Dausà, professor del centre del qual va concloure que havia tingut inapropiades però no sancionables pel codi penal. I encara més casos, al Col·legi de Teatre de Barcelona que tampoc han acabat, de moment, amb cap procés judicial.

El món de la dansa no s'ha escapat d'aquestes situacions. El coreògraf belga Jan Fabre acaba de ser condemnat a divuit mesos de presó per un cas d'assetjament sexual i cinc d'abusos de poder als seus intèrprets. Companyies internacionals, com la Rambert o l'American Ballet Theatre han incorporat de forma permanent en les seves plantilles la figura del director d'intimitat: una persona que està present en els assajos i els processos de creació per evitar que hi hagi situacions d'abús. Una figura que plataformes com HBO o Netflix estan obligant per contracte que tinguin totes les seves produccions per evitar possibles demandes.

Tot el sector de les arts escèniques està prenent mesures. Tant des de l'Associació de Professionals de la Dansa com del Circ de Catalunya estan treballant en protocols de prevenció d'abusos i actituds masclistes, que preveuen tenir enllestits aviat.