Nou toc d'atenció al govern: el Parlament aprova pels pèls el decret de sequera

Esquerra Republicana de Catalunya s'ha quedat un cop més sola aquest dimecres al Parlament, cosa que no li ha impedit aprovar el decret llei contra la sequera, gràcies a l'abstenció de quatre grups.

Han estat el PSC, Junts, En Comú Podem i la CUP, que han criticat la falta de diàleg del govern encapçalat per Pere Aragonès per concretar-lo, mentre Cs, Vox i el PP hi han votat en contra.

Abans, tots els grups han dit que el decret anava tard i han reclamat tramitar el contingut com a projecte de llei, però amb les abstencions han facilitat que s'aprovés, tot i que visibilitzant la soledat d'ERC.

També s'ha aprovat convertir-lo en projecte de llei

El resultat ha estat de 34 vots a favor -els 33 d'ERC i el d'Antonio Gallego, diputat no adscrit, anteriorment de Vox-, 79 abstencions i 19 en contra.

Posteriorment s'ha aprovat, però, que es converteixi en projecte de llei, amb 98 vots a favor, és a dir, la suma d'abstencions i vots en contra de la votació anterior, i 34 en contra.

Això implica que el decret es mantindrà en vigor tal com està, però a mitjà termini es reconvertirà en un projecte que s'haurà de tramitar, negociar, debatre i aprovar al Parlament.

Un projecte amb vocació "dissuassòria"

El PSC ha retret al govern el que consideren com una excessiva tendència sancionadora del decret i han demanat més marge de temps abans de multar els ajuntaments que incompleixin les restriccions.

La consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha deixat clar que els consistoris tindran temps suficient i que la voluntat del decret és dissuasòria i no "sancionadora".

"La idea no és sancionar. La vocació és dissuadir i que tots plegats siguem capaços d'anar complint i de fer els deures. Que no hi hagi cap tipus de fuita en cap dels municipis del país. I que totes aquelles infraestructures que potser no s'han prioritzat per part de molts ajuntaments, doncs que es facin ara."

"Sense escoltar i sense consensuar"

En el debat previ a la votació, el líder del PSC, Salvador Illa, ha dit a Aragonès que el que reclama no és que s'"informi" l'oposició, sinó que es "consensuïn" les mesures:

"Cal buscar la col·laboració de tothom, en particular, dels ajuntaments, màxima disposició per ajudar, però deixi'm ser clar, amb nosaltres, així, no."

També Albert Batet, portaveu de Junts, ha retret al govern que s'hagi fet el debat després de l'entrada en vigor de les mesures:

"Davant d'un problema de país molt greu com és la sequera, el govern aprova un decret sense escoltar i sense consensuar, i a posteriori, tard i malament, convoca els grups parlamentaris a una cimera d'aigua."

El portaveu d'En Comú Podem, David Cid, ha anunciat l'abstenció del seu grup dient pràcticament el mateix:

"No tindria sentit que el decret que avui debatrem l'haguéssim aprovat o debatut després de fer la cimera de la sequera, on podríem haver aportat propostes?"

Per la seva banda, Dani Cornellà, de la CUP, ha assegurat que no hi ha planificació des de fa anys, i encara s'impulsen grans projectes turístics que exigeixen molt aigua:

"Com podem exigir a la ciutadania i a la pagesia que tanquin l'aixeta, quan el model de país torna a posar tots els ous a la mateixa cistella, en projectes com el Hard Rock i els Jocs Olímpics?"

Aragonès diu que "van compartir el contingut" del decret

Aragonès ha replicat dient que, abans d'aprovar el decret, el govern es va reunir amb representants dels municipis, i ha afirmat que no és un decret "fiscalitzador", sinó que aporta eines per lluitar contra la sequera.

A Illa li ha dit que també van "compartir el contingut" del decret amb els grups parlamentaris i que es van reunir amb el del PSC:

"El govern hem fet un esforç per un decret llei de mesures urgents, informar-ne abans, compartir el contingut amb els grups parlamentaris, i 15 dies abans de l'aprovació del decret per part del govern, vam fer una reunió amb el seu grup parlamentari."

En la defensa del decret i del Pla Especial de Sequera, el PES, la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha afirmat que és "una caixa d'eines" per endarrerir el màxim l'entrada en situació d'emergència.

Per això ha demanat als grups que votessin a favor del decret, tot assegurant que no té "vocació sancionadora", però ha afegit que ciutadans i ajuntaments "han de fer els deures" per estalviar aigua.

224 municipis en estat d'excepcionalitat

Aquest decret, aprovat pel govern el 28 de febrer, va entrar en vigor el 7 de març i permet a l'ACA prendre decisions importants sobre l'abastament d'aigua.

En concret, suspendre si cal el subministrament per a usos no domèstics, recuperar pous en desús i augmentar les sancions en cas d'incompliment greu.

Ara mateix ens trobem en un moment crític i generalitzat de sequera, per això el govern va declarar l'estat d'excepcionalitat a les conques Ter-Llobregat i Fluvià-Muga.

Inclou 224 municipis, on viuen pràcticament 6 milions de persones, la majoria de la població catalana. L'excepcionalitat prohibeix, entre altres usos, regar jardins o netejar carrers amb aigua potable.

També s'obliga a reduir l'aigua d'ús agrícola i la destinada a usos industrials. Aquestes mesures les recull el decret aprovat pel govern, però s'havia de convalidar al Parlament.

Aigua és Vida reclama modificar el pla

Per la seva banda, la plataforma Aigua és Vida ha reclamat que es modifiqui el pla per avançar en l'estalvi d'aigua, sobretot per impedir que es dediqui aigua potable a usos no potables:

"Cal modificar el Pla de Sequera per accelerar l'activació d'algunes mesures per contenir les reserves i endarrerir l'entrada en l'estat d'emergència."

Aquesta plataforma ha emès un comunicat aquest dimecres amb motiu del Dia Mundial de l'Aigua que reclama al govern que treballi transversalment per aconseguir reduir la despesa d'aigua en tots els àmbits:

"És urgent que la Generalitat, no només l'ACA, entengui la gravetat de la situació i la necessitat d'asseure els diferents departaments i creuar polítiques per abordar la necessària contenció i gestió de la demanda, fet que suposa redefinir les polítiques d'agricultura, ramaderia, urbanització i turisme."

També que s'acceleri l'aprovació dels plans d'emergència municipals, que estan molt endarrerits, i que també n'hagin de tenir els municipis amb menys de 20.000 habitants.

Cimera de l'aigua convocada la setmana que ve

Després de les crítiques rebudes, fa quinze dies Aragonès va anunciar la convocatòria d'una cimera de l'aigua o de la sequera i aquest dimarts n'ha concretat la data: serà el 31 de març al Palau de la Generalitat.

Estan convocats els partits amb la intenció de debatre les mesures en vigor, establir noves prioritats i calendaritzar noves accions.