Nous criteris d'admissió per un repartiment equitatiu d'alumnes amb necessitats educatives

Trenta actuacions i 189 mesures per combatre la segregació escolar a Catalunya. Aquest és el contingut essencial del pacte signat aquest dilluns al migdia al Parlament per representants de la comunitat educativa, de nombrosos ajuntaments i de la majoria de partits polítics amb representació parlamentària. 

La intenció és començar a engegar el pacte durant aquesta legislatura, que encara no ha arribat a l'equador, i aplicar-lo en la mesura del possible.

Per fer-ho plenament, però, caldria augmentar el pressupost d'Educació fins aproximadament un 6 per cent del PIB, com ja estableix la LEC, la Llei d'Educació de Catalunya.

La primera de les actuacions serà un nou decret d'admissions per regular les inscripcions escolars del curs 2020-2021, que incorporarà mesures concretes per aconseguir una escolarització més equilibrada.

Així, s'establirà una proporció màxima d'alumnes amb necessitats educatives especials (NEE) en centres d'una mateixa zona i també un límit d'escolarització de matrícula viva -quan el curs ja està en marxa- en centres d'alta complexitat.

La signatura del Pacte contra la Segregació Escolar s'ha fet al Parlament

El tercer pilar seria la millora del finançament dels centres que assumeixin alumnes amb NEE.

Es tracta, en definitiva, d'aconseguir que els alumnes inscrits a les escoles reflecteixin la realitat social del barri, la població o el territori en qüestió. 

En aquest sentit, des de la Fundació Bofill s'aporta una dada molt il·lustrativa: "A Catalunya caldria canviar el 36 per cent de l'alumnat perquè estigués distribuït de manera heterogènia."

La dada l'ha donada, en declaracions a TV3, Joan Cuevas, coautor d'un estudi sobre segregació escolar de la Fundació Jaume Bofill, que explica com, sovint, s'arriba a aquest desequilibri:

"Les famílies tendeixen, no a escollir un únic centre obsessivament, sinó a evitar alguns dels centres. I sempre se segueixen boca-orella, sensacions, percepcions que moltes vegades no es corresponen amb el projecte educatiu d'aquella escola, i alguns centres s'acaben convertint en centres gueto i condemnant tot l'alumnat que hi assisteix."

"Barrejar no perjudica l'alumnat afavorit i afavoreix molt l'alumnat desafavorit. En el futur, els llocs de treball reclamaran moltes competències relacionals, interculturals i sabem que en els entorns on hi ha barreja aquestes competències s'incrementen molt."

Més enllà, el pacte també preveu promoure la gratuïtat real per a l'alumnat socialment desafavorit i establir mesures de suport als centres públics i concertats amb una composició social desfavorida. 

El decret es complementaria amb un seguit d'actuacions per part dels ajuntaments i dels responsables dels centres concertats.

El pacte arriba dos anys després que el síndic presentés un doble informe sobre aquest fenomen i assenyalés la necessitat de combatre'l.

El síndic, Rafael Ribó, ha defensat que cal oferir incentius al millor professorat per aquests centres complexos: 

"Per què no posem els millors professionals a les escoles amb més complexitat, busquem estímuls professionals, busquem estímuls de retribució, hauríem d'apostar per mesures com aquestes."

Per la seva part, el conseller, Josep Bargalló, ha destacat que les famílies han d'escollir un projecte educatiu, no pas l'origen de les famílies dels alumnes: 

"No hi ha dret sobre amb qui estudien els nostres fills, el dret és sobre quin és el projecte educatiu que volem per als nostres fills, que són dues coses molt diferents."

La FaPaC, sindicats i estudiants rebutgen el pacte

La inclusió dels centres concertats en el pacte és, d'altra banda, la raó d'algunes absències destacades en la cerimònia de signatura del pacte. És el cas de la FaPaC (Federació d'Associacions de Mares i Pares de Catalunya) i el sindicat USTEC-STEs (Unió de Sindicats de Treballadors de l'Ensenyament de Catalunya).

Aquestes dues entitats, conjuntament amb el sindicat CGT i quatre organitzacions d'estudiants, han presentat aquest dilluns un comunicat de rebuig del pacte. Els representants del món estudiantil són l'AEP (Associació d'Estudiants Progressistes), el SEPC (Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans), l'SE (Sindicat d'Estudiants) i el Front d'Estudiants.

Els set signants asseguren que, "si bé entenem i compartim que la segregació és una qüestió fonamental que cal corregir en el nostre sistema educatiu", consideren que el pacte "no promou mesures suficients i eficaces per posar fi a aquesta situació".

Afirmen, a més, que amb el pacte "només guanya una part: l'educació concertada".

"Lluny de protegir l'educació pública com a única garant del dret fonamental a l'educació en condicions d'igualtat, el document se centra a proposar mesures de caràcter econòmic per a la consolidació dels centres privats concertats."

"El síndic, fins i tot, proposa augmentar el finançament públic d'aquests centres, bona part dels quals són de titularitat religiosa. Que aquests centres rebin finançament públic és una fórmula que implica que les administracions públiques col·laboren a mantenir la segregació."

Retreuen també que el pacte "no estableix mesures eficaces per repartir l'alumnat amb Necessitats Educatives Especials" i "no recull la universalitat i gratuïtat" de serveis com el menjador escolar o "les sortides pedagògiques".

El comunicat conclou que "totes les mesures positives que es proposen a l'informe del síndic ja estan contemplades a la LEC" i que "no cal un pacte per fer complir la llei".

El pacte contra la segregació també genera discrepàncies en l'àmbit polític: el signen gairebé tots els ajuntaments de més de 10.000 habitants i els grups parlamentaris de JxCat, ERC, CatEnComú i PSC. No hi donen suport, per tant, en el Parlament, ni Cs, ni el PP ni la CUP.

La segregació creix a Catalunya

Catalunya és actualment un dels deu països d'Europa amb més segregació escolar, una dada que els experts consideren molt preocupant. 

La segregació per nivell socioeconòmic a Catalunya és, a la secundària, segons l'informe PISA de 2015, del 30,4 per cent, aproximadament a mig camí entre la mitjana de la UE (28,6%) i la mitjana espanyola (31,1%). 

La segregació escolar per origen, amb dades del Síndic de Greuges del 2014, arriba a ser del 40 per cent, en alguns municipis, tant a la primària com a la secundària.

Les dades del Síndic apunten també a l'existència, en el Servei d'Educació de Catalunya, de la doble xarxa pública i concertada, com un dels factors que generen segregació escolar, però no és l'únic.

Les diferències entre l'escola pública i la concertada serien responsables del 20,5 per cent de la segregació, però el 79,5 per cent restant es genera dins de cada xarxa.

Així, per exemple, entre els 50 municipis de Catalunya amb més segregació a la primària, 7 tenen una xarxa escolar exclusivament pública.

Què vol dir alumnes amb necessitats educatives especials?

Les sigles NEE es refereixen als alumnes que necessiten una atenció especial i un pla individualitzat per seguir el curs escolar.

Són alumnes, segons la web del Departament d'Educació, inclosos en quatre supòsits:

Alumnes amb "diversitat funcional física, intel·lectual o sensorial, trastorns de l'espectre autista, trastorns mentals, trastorns greus de conducta, malalties degeneratives greus o malalties minoritàries".

Alumnes amb "situacions de desavantatge educatiu" causades per "una incorportació tardana" o per "situacions socioeconòmiques especialment desafavorides" de la seva família.

Alumnes amb "transtorns d'aprenentatge o de comunicació".

Alumnes amb "altes capacitats".