Envasos compostables i biodegradables s'imposen per la conscienciació del públic i el canvi de lleis
Envasos compostables i biodegradables s'imposen per la conscienciació del públic i el canvi de lleis

Nous envasos per preservar el medi ambient sense un gran canvi d'hàbits

Creix la utilització de fibres de cel·lulosa i plàstics biològics als envasos

El consumidor cada cop està més sensibilitzat amb els problemes mediambientals i de salut que genera la utilització de plàstics en els envasos d'un sol ús a l'alimentació. Per bé que, molts cops, ni la indústria ni els hàbits de vida no l'ajuden.

Sovint, la clau per millorar la sostenibilitat passa per trobar materials compostables o biodegradables que puguin substituir els més nocius fent la mateixa funció i sense obligar a fer grans canvis en els hàbits de consum. La legislació va empenyent en aquest sentit, tot i que en alguns països més ràpidament que en d'altres, però molts cops ha de ser l'exigència dels mateixos consumidors la que forci els canvis.

Al "Valor afegit" han anat a buscar tres empreses que aposten per aquest nou tipus d'envasos. Amb tot, no es tracta de cap panacea, i la conscienciació respecte a la necessitat de reciclar més i millor continua sent imprescindible.
 

L'envàs més lleuger i sostenible per a fruita i verdura

L'empresa Giró va néixer a Badalona fa 97 anys com a fabricant tèxtil. Però des de fa més de mig segle es va anar especialitzant en la fabricació de les malles que trobem als supermercats per envasar productes com les taronges o les patates. Ara són els líders mundials en la producció d'aquestes malles i, a més, en fabriquen les màquines d'envasat.

Tenen presència en 50 països. "Nosaltres, en fer un producte molt més tècnic i separar-nos del que és la roba, ens va permetre superar totes les crisis, que n'hi ha hagut moltes en tots aquests anys i estar avui on estem", afirma Ezequiel Giró, el seu president.


Fa cinquanta anys, les malles es feien de cotó, però aviat van arribar els fils de plàstic, que eren més barats i resistents. Ara, però, l'aposta pel medi ambient està forçant un retorn a les malles 100% de cel·lulosa, que s'han de llençar al contenidor blau, com el paper i el cartó.

Segons Giró, ara, per les demandes del mercat, hem retornat a la fibra de cel·lulosa: "Avui en dia, un 15% de la malla que venem a Europa ja és amb fibra de cel·lulosa".

Judith Díaz, directora de recerca i desenvolupament del grup: "Si, malauradament, el paquet acaba a la natura -- que no hauria de passar, però a vegades no es gestiona correctament el residu --, en ser materials 100% biodegradables, l'impacte que pot generar és molt menor".


L'impuls que arriba de França

França ha prohibit des de començaments d'any els envasos de plàstic d'un sol ús per a productes frescos en formats de menys d'un quilo i mig, i algunes cadenes com Carrefour encara han volgut anar més enllà. Això està provocant un canvi profund en l'envasat, també a Espanya, el primer productor europeu de fruites i hortalisses.

Ezequiel Giró: "No és només el que nosaltres venem a França, que venem molt, sinó que tots els nostres clients espanyols que exporten productes a França i que són proveïdors de Carrefour, automàticament estan obligats a utilitzar també la cel·lulosa".

Aquí, aviat hi pot haver una legislació similar. Una malla de cel·lulosa, a més, pesa només quatre o cinc grams i és més sostenible que altres envasos de cartró. "Hi ha molta diferència de pes entre una caixa de cartró per posar, per dir alguna cosa, un quilo de llimones, o una bossa de malla per posar un quilo de llimones. Llavors, l'impacte de petjada de carboni o ambiental de la caixa, és molt superior".


Envasos compostables per a la restauració

Ecoologic és una empresa catalana que distribueix envasos d'un sol ús per a la restauració amb una característica molt especial, tots són compostables. És a dir que bars, hotels i restaurants poden llençar tovallons, plats, gots, bols per a amanides o capses per a hamburgueses tots junts, sense haver-los de triar, al contenidor de la brossa orgànica perquè vagin a una planta de compostatge on es desintegraran al cap de poques setmanes.


Porten més d'una dècada fent més fàcil per als restauradors la sostenibilitat dels seus establiments. Rosa Bartolí, sòcia fundadora de l'empresa, recorda que "en aquells moment no es parlava com ara del canvi climàtic ni de l'afectació dels plàstics en els medis marins".

"Hem fet un creixement important perquè realment hi havia molta gent esperant trobar aquest tipus de material."

Des de la pandèmia, els han augmentat molt els clients dedicats al menjar per emportar, però ara tornen a refer-se els de sempre, els festivals i fires a l'aire lliure i els xiringuitos de costa que ja fa temps van optar pels envasos sense plàstic perquè ho demanaven els clients estrangers.

"Normalment venen de països on en aquest tema ja porten molts anys d'avantatge, i ells són turistes que no conceben que un got no sigui biodegradable o no sigui compostable. I normalment, aquests turistes ja els ho demanen als nostres clients", assegura Jordi Jofré, l'altre soci d'Ecoologic. 


Cel·lulosa, canya de sucre i PLA

Es tracta d'envasos fabricats en països asiàtics. En alguns casos, amb cel·lulosa i en altres amb un residu de la canya de sucre. Amb tot, també s'utilitzen per a begudes i amanides envasos transparents, fets amb PLA, una mena de plàstic extret del blat de moro. És un material polèmic, perquè és apte per al compostatge, però que, llençat al medi, també triga molt a degradar-se.

Disposar d'aquest tipus d'envasos permet a la restauració cobrir bona part de les seves necessitats de manera més sostenible. Segons Jofré, es tracta que "un client que escalfa al microones, que gratina, que congela, que envasa líquids, que necessita totes aquestes preparacions, pugui trobar exactament el mateix en un envàs compostable. I jo et diria que, avui dia, un 80% d'aquestes necessitats les podríem cobrir".

De tota manera, l'existència d'aquests materials no treu que encara faci falta fer més pedagogia de la necessitat del reciclatge. Rosa Bartolí: "Si tothom tirés les coses on s'han de tirar, no caldria ni fer coses compostables. Si els gots de plàstic es llencessin al contenidor del plàstic, no estaríem parlant d'això".


Portaentrepans biodegradables, l'alternativa més ecològica al paper d'alumini

En el taller de confecció tèxtil Fianchi, a Deltebre, també contribueixen a aconseguir que es generin menys residus a les llars i a les escoles. Aquí confeccionen una nova línia de portaentrepans reutilitzables i ajustables per a l'empresa catalana Roll'eat. 


Des de fa 16 anys, els embolcalls d'aquesta marca han estalviat tones de paper d'alumini. Ara una part d'aquests articles són biodegradables i, en comptes de la Xina, es fan aquí, al Baix Ebre.

"Hem creat uns materials que són biodegradables i compostables, de manera que el producte és ja 100% sostenible no només en el seu ús, sinó també en els materials. Però això és una petita línia de productes, encara no tota, per intentar fomentar també l'economia local", afirma Meritxell Hernández, la fundadora de Roll'eat.

La idea va néixer de la necessitat de reduir els residus que es generaven als patis de les escoles. Des d'aleshores n'han venut més de 10 milions d'unitats i han posat el seu gra de sorra per preservar el medi.

"Hem estalviat la contaminació que pot generar un turisme donant més de 20.000 voltes al món, o sigui que l'estalvi és molt alt."

"Utilitzant el Boc'n'roll redueixes la teva petjada de carboni en un 99% comparant-ho amb si utilitzessis el paper d'alumini", assegura Hernández.

Exportar hàbits domèstics sostenibles

Actualment venen a 25 països d'Europa, Àsia i Amèrica, i han ampliat els seus productes per adaptar-los a altres cultures i altres utilitats. El perfil del client, però, és prou coincident arreu i també el seu interès per preservar el medi ambient, que ha anat creixent en molts països.

Segons Anna Hernández, la responsable d'exportació, es troben normalment, amb "noies d'entre uns 25 i 45 anys, poden ser mares o no mares, que els interessa la sostenibilitat i també volen estar a la moda".

Segons Meritxell Hernández, al començament hi havia gent que els preguntava si el paper d'alumini era dolent. Des d'aleshores, hi ha hagut una evolució molt gran: "La gent cada vegada està més sensibilitzada i cada vegada hi ha més demanda de productes".

ARXIVAT A:
Medi ambientCrisi climàtica
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut