Canvien els límits de velocitat als municipis: 30 km/h a tots els carrers d'un carril
- TEMA:
- Mobilitat
La velocitat màxima permesa a les vies urbanes i travessies d'un sol carril queda limitada, a partir d'aquest dimarts, a 30 o 20 quilòmetres per hora, en funció de les característiques. La normativa s'aplica a tot l'estat i suposa una reducció respecte els 50 km/h que ara són vigents en molts llocs.
El límit baixa a 20 km/h als carrers amb una calçada de plataforma única, és a dir, en què les voreres i la calçada són al mateix nivell.
En el cas de les vies d'un sol carril per sentit, la limitació és de 30 km/h.
I és de 50 km/h a les vies de dos o més carrils per sentit.
Els nous límits de velocitat són fruit de l'entrada en vigor, aquest 11 de maig, del reial decret que modifica diverses normatives de trànsit i que el Consell de Ministres va aprovar al novembre.
El director de la DGT, Pere Navarro, ha defensat que calia rebaixar els límits per garantir una interacció segura al carrer:
"Cada cop tenim més actors i es produeix una interacció als carrers de les ciutats. Amb aquesta interacció i tots aquests actors no és possible garantir la seguretat amb velocitats superiors a 30 quilòmetres per hora. Punt."
Segons la Direcció General de Trànsit, la reducció de la velocitat màxima permesa s'aplica per la demanda dels ajuntaments, que reclamaven un paraigua legal per poder aplicar els 30 per hora a les localitats.
Menys risc de morir atropellat
Trànsit al·lega que els morts en accidents de trànsit van créixer un 6% a l'interior de les ciutats el 2019, mentre que a les vies interurbanes van disminuir en la mateixa proporció.
I el 82% dels morts en ciutat aquell any van ser usuaris vulnerables, com vianants, ciclistes i motoristes.
La DGT remarca que el risc de morir per un atropellament cau un 80% quan es redueix el límit de velocitat. Si es rep l'impacte d'un vehicle que va a 30 per hora, el risc és d'un 10%. En canvi, puja al 90% si el vehicle va a 50 km/h.
El Ministeri de l'Interior subratlla que la reducció dels límits no només respon a un compromís amb la seguretat viària, sinó a una transformació del model de ciutat "on els carrers serveixen, sobretot, per viure", i que s'emmarca en els objectius de l'Agenda 2030 de les Nacions Unides per al Desenvolupament Sostenible.
Els defensors de la reducció del límit també en destaquen que redueix les emissions contaminants i el soroll. Alguns, com l'associació de vianants Andando, reclamen intervenir sobre la calçada perquè la reducció de velocitat "sigui real". I des de l'entitat de ciclistes ConBici, troben la normativa insuficient perquè pensen que no es fa prou per impulsar models menys contaminants.
Els detractors, com alguna associació d'automobilistes, critiquen que hi hagi un "cafè per a tothom" amb els nous límits.