El no a la independència s'imposa a Nova Caledònia en el segon referèndum en dos anys

Dos referèndums en dos anys i dues victòries del no. Els habitants de Nova Caledònia han tornat a votar si aquest arxipèlag del Pacífic sud s'independitza de la República Francesa. Segons els resultats definitius, el no ha tornat a guanyar, ara amb un 53,2% dels vots. El sí ha obtingut un 46,7%. El 2018 ja es va fer un primer referèndum per aquesta qüestió i el 56,7% dels votants van apostar per la seva permanència a França.

Els 304 col·legis electorals a Nova Caledònia han obert a les 8 del matí, hora local, i han tancat al cap de 10 hores. La participació ha estat quatre punts i mig més alta que fa dos anys. Han anat a votar un 85,6% dels 180.340 ciutadans inscrits en les llistes electorals, dels 280.000 ciutadans de l'illa.

La pregunta del referèndum és clara:

"Vol que Nova Caledònia accedeixi a la plena sobirania i esdevingui independent?"

230 observadors internacionals han seguit la votació per garantir l'ordre i el respecte a les normes electorals.

Per què un segon referèndum?

El 2018, amb 6.000 electors menys, el no a la independència va guanyar per un 56,7% dels sufragis i amb un nivell de participació del 81%. Dos anys després, es repeteix la votació. L'explicació rau en els Acords de Noumea, firmats a la capital de l'arxipèlag el 1998.

Aquests acords per a la descolonització preveuen la transferència de competències de França a Nova Caledònia i la celebració de referèndums de permanència o sortida de la República Francesa. L'estret resultat del primer referèndum ha permès als independentistes reclamar una segona votació, com contemplen els acords.

Fins i tot en el cas que torni a guanya el no, el Congrés de Nova Caledònia podrà tornar a sol·licitar un tercer referèndum que es faria el 2021 o el 2022.

Aquests acords de pau i descolonització van arribar després d'un període de tensió creixent amb els independentistes canacs els anys 80 del segle passat.

El 1987 ja es va fer un referèndum sobre la independència a Nova Caledònia. Llavors només va votar l'1,7% a favor de la independència.

Divisió per illes

L'augment del cens del referèndum pot significar algun canvi en els resultats, tot i que només hagin passat dos anys.

La primera votació ja va dibuixar una clara diferència de l'arxipèlag a nivell ètnic, geogràfic i social: a la província sud, la més poblada amb 113.000 inscrits, on hi ha una majoria de població d'origen europeu, tres quartes parts dels sufragis es van pronunciar pel no. A les províncies de nord i les illes de la Lleialtat, de majoria canac (la població autòctona), el 75,8% i el 82,2% va votar pel sí.