Nova cúpula dels Mossos per remuntar la crisi de l'1-O, amb una dona per primer cop

El relleu de Miquel Esquius al capdavant del Mossos, anunciat aquest dilluns, va acompanyat d'una remodelació profunda de la cúpula del cos.

Aquest dijous s'ha sabut que el nou comissari en cap, Eduard Sallent, tindrà com a companys a la prefectura David Boneta, que ja hi era, i Cristina Manresa.

Manresa, que encapçalarà la Comissaria Superior de Coordinació Central, es convertirà així en la primera dona que forma part de la tríada que governa el cos dels Mossos d'Esquadra. La substituïrà a la regió metropolitana nord el comissari Sergi Pla.

Ferran López, també a la prefectura

També a la prefectura, però per sota d'aquests tres, hi haurà dos comissaris: Xavier Creus i Ferran López, que va encapçalar la prefectura després del major Josep Lluís Trapero.

Els canvis no s'aturen aquí: el lloc que ha deixat buit Sallent al capdavant de la Comissaria d'Informació l'ocuparà Xavier Porcuna, que estava al càrrec de la Comissaria d'Investigació Criminal.

A Porcuna el substituirà Rafael Comes, que anteriorment ja havia estat el màxim responsable d'aquesta comissaria.

Esquius, al Pirineu

D'altra banda, Esquius passarà a fer-se càrrec de la Regió Policial Pirineu Occidental. Aquest nou destí l'ha demanat ell mateix.

Un altre canvi el protagonitza Josep Maria Estela, fins ara intendent de les Terres de l'Ebre, que ascendeix a comissari i s'encarregarà de l'àrea de Tarragona.

Estela és un dels 7 nous comissaris acabats de nomenar, 6 homes i 1 dona, Marta Fernandez, número dos d'investigació criminal.

Eduard Sallent, Miquel Buch i Andreu Martínez, aquest dilluns en la presentació de Sallent com a nou cap dels Mossos

Millorar els sistemes de treball

El màxim responsable polític dels Mossos, el director general de la Policia, Andreu Martínez, ha assegurat que aquesta nova estructura ha d'"orientar tota l'organització al servei de la base".

Una reestructuració, segons el Departament d'Interior, amb l'objectiu de millorar els actuals sistemes de treball i afavorir la igualtat de gènere, amb especial èmfasi a perseguir els delictes sexuals i millorar l'atenció a les víctimes.

Esquius, 10 mesos en el càrrec

Tots aquests canvis evidencien que la situació dins del cos dels Mossos no és precisament plàcida: el procés independentista ha passat factura al cos, amb bona part de la cúpula del 2017 als jutjats.

El moment actual és delicat: n'és una mostra que Esquius hagi estat destituït poc abans que es compleixi un any des que el van nomenar, de manera que no ha tingut temps d'impulsar cap projecte.

El Departament d'Interior li ha agraït la feina que ha fet, bastint ponts amb la Policia Nacional i amb la Guàrdia Civil, i també amb jutges i fiscals.

Des d'Interior també asseguren que el relleu és generacional i afegeixen que Sallent té l'encàrrec d'impulsar els Mossos i també de fer la nova llei de policia de Catalunya.

De fet, Sallent ja fa temps que treballa en aquest text legal, i els responsables polítics li han encarregat definir què cal fer per millorar el funcionament del cos, en un moment inestable i amb falta de recursos.

La crisi de desembre

Una de les principals crisis que han viscut els Mossos durant el mandat d'Esquius va ser al desembre, quan l'actuació contra concentracions de l'esquerra independentista a Girona i a Terrassa va ser molt qüestionada.

El mateix president de la Generalitat, Quim Torra, va demanar "canvis immediats" al cos per la presumpta "mala praxi" policial d'aquestes actuacions.

La CUP va tornar a reclamar, una vegada més, la destitució del conseller d'Interior, Miquel Buch, i també dels comandaments dels Mossos.

Pocs dies després molts agents van sortir al carrer per queixar-se de la situació, amb demandes laborals, reclamant més efectius i queixant-se d'estar sent "manipulats políticament."

El conseller va defensar el cos i va dir que els canvis havien de partir de dins dels Mossos atenent a "criteris professionals i objectius".