Nova espècie invasora: la formiga agulla asiàtica, descoberta per primer cop a Europa

La formiga agulla asiàtica, una espècie invasora i potencial amenaça per a les espècies autòctones i els boscos, ha estat detectada per primer cop a Europa. Concretament, s'ha trobat a Nàpols.

Així ho assenyala una recerca científica liderada pel laboratori de Diversitat i Evolució de les Papallones de l'Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC). S'ha publicat a la revista Zootaxa.

Tot va començar quan l'entomòleg aficionat Vincenzo Gentile va recollir un exemplar mascle no identificat que era atret per la llum d'un fanal el 3 de juliol del 2020 a Torre Annunziata, a Nàpols, en una zona residencial aproximadament a un quilòmetre del port de la ciutat.

El mascle pertanyia al gènere Brachyponera, però per determinar-ne l'espècie van ser necessàries, a més d'exploracions morfològiques, anàlisis genètiques. Les va dur a terme l'investigador Mattia Menchetti al laboratori que dirigeix Roger Vila. La identificació es va fer amb el codi de barres genètic, DNA barcoding en anglès, que es basa en la utilització d'una seqüència curta d'ADN característica d'una espècie.

Així es va confirmar que era un mascle de Brachyponera chinensis, el primer exemplar d'aquesta espècie identificat en territori europeu.

La distribució natural de la formiga agulla asiàtica inclou regions costaneres de la Xina continental, de Taiwan, de la península de Corea i del Japó.

A la dècada del 1930 va ser introduïda als Estats Units, on es va establir i on ara és present en 17 estats. Allà ha envaït hàbitats de bosc autòcton i ha tingut un fort efecte negatiu en la majoria de les espècies de formigues nadiues.

A més, per la seva picada i les propietats del verí que injecta, se l'ha identificat com una amenaça emergent per a la salut pública.

Prendre mesures abans que s'expandeixi

Les formigues s'introdueixen sovint accidentalment en nous entorns, en particular a causa del comerç de plantes. La seva introducció freqüent en jardins privats dificulta la detecció d'aquestes espècies en les fases inicials, abans que s'escampin per una regió àmplia. De fet, entre el 2016 i el 2021 s'havien estudiat les formigues de Nàpols, però no s'havien trobat altres individus d'aquesta espècie.

Es tracta d'un mascle volador, en procés d'eixam, i això apunta que almenys ja hi ha un niu en una fase avançada, com comenta Menchetti:

"El niu d'origen pot ser en zones privades de difícil accés i la colònia --o colònies-- pot tenir temps de propagar-se sense ser detectada. Tot i això, tampoc es pot descartar que s'introduís una colònia sense reines i que els mascles hagin estat produïts per les formigues treballadores, fet excepcional però possible per a B. chinensis".

L'experiència dels Estats Units fa pensar que aquesta espècie podria envair els hàbitats naturals europeus i, en particular, els boscos, amb possibles efectes negatius per a les comunitats de formigues autòctones i la salut dels ecosistemes.

Per Roger Vila, investigador principal del treball, aquesta espècie podria tenir, a Europa, "efectes comparables als de la vespa asiàtica o la formiga argentina".

Per Vila, l'experiència diu que, un cop arribada la fase exponencial d'expansió d'una espècie invasora, no tenim eines per erradicar-la:

"Com a molt, la podem controlar invertint-hi enormes quantitats de recursos públics. Per tant, cal aprofitar la finestra d'oportunitat que representa l'anomenada fase de latència: el temps durant el qual l'espècie invasora es consolida en el nou lloc i encara es troba molt localitzada."

Vila proposa repensar l'estratègia de control de les espècies invasores i redirigir els recursos cap al biomonitoratge, "que permeti la detecció precoç, i un cos de funcionaris d'acció immediata tan bon punt salti l'alarma d'una nova introducció".