Nova jornada de vaga de jutges i fiscals per una reforma integral de la justícia

Jutges i fiscals de tot Espanya han reprès les protestes aquest dimarts i han tornat a fer vaga. Demanen al Ministeri de Justícia reformes al poder judicial i més recursos per millorar el servei i les condicions de treball. A Catalunya, el 62% dels jutges han fet vaga. En canvi, segons el Consell General del Poder Judicial, cap jutge del Tribunal Suprem ha parat.

Exigeixen poder elegir 12 dels 20 membres del Consell General del Poder Judicial per despolititzar-lo i recuperar un prestigi deteriorat per sentències com la de La Manada.

També demanen més recursos econòmics i mesures de modernització que permetin reduir la càrrega de treball que s'acumula a les dependències judicials.

Mercè Caso, degana dels jutges de Barcelona, confia que el ministre s'asseurà a negociar.

"Estem reivindicant tenir una justícia moderna i de qualitat amb una capacitat d'absorbir els assumptes que ens entren com ho fan a la resta d'Europa. És que no estem demanant més que poder estar en el nivell de nombre de jutges que tenen al gruix d'Europa i no estar en les darreres files de nombre de jutges per ciutadà."

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha dit aquest dimarts que s'estan negociant cada un dels 18 punts de reivindicació que jutges i fiscals han plantejat i confia en l'aprovació dels pressupostos per atendre les demandes de la judicatura.

"Tenim obert un procés de negociació i de diàleg. Fa mesos que s'estan fent reunions amb periodicitat gairebé setmanal. Que de les 18 propostes que ens han plantejat, d'índole molt diversa, totes estan sent objecte de negociació. Algunes estan vinculades als pressupostos. Demà espero que s'aprovin els Pressupostos Generals de l'Estat al Congrés dels Diputats."

De què es queixen jutges i fiscals?

Justícia i política, un binomi que no hauria d'existir basant-se en la separació de poders, però a la pràctica es troben precisament a la cúpula del poder judicial. Els vint membres del Consell General del Poder Judicial són triats pels diversos partits polítics del Congrés i al Senat. Fa temps que les associacions judicials demanen que els mateixos jutges siguin els que els escullin, explica Montserrat Comas, portaveu de Jutges per la Democràcia, i Joaquín Elías Gadea, de l'Associació Professional de la Magistratura.

"Al consell es decideixen coses tan importants com nomenar els membres del Tribunal Suprem, els dos membres del Tribunal Constitucional i tots els càrrecs governatius de la judicatura. Portem un any parlant d'aquesta qüestió, hi ha partits polítics que diuen que hi estan d'acord, però no s'ha posat fil a l'agulla."

"El conseller té la competència disciplinària de jutges i magistrats i, si ens equivoquem, hem de ser sancionats com qualsevol altre funcionari, però també és un mecanisme que pot servir per fracturar la independència."

Que la justícia sigui ràpida i tenir més recursos per investigar casos complexos de corrupció són algunes de les reivindicacions en un moment marcat per l'excessiva judicialització. Un exemple són els jutjats de primera instància de Tarragona, el Vendrell i Reus, amb més demandes de les que poden assumir.

A això, s'hi suma la falta de jutges. Diuen que calen 250 nous jutges i fiscals cada any durant quatre anys. La realitat és, segons expliquen Comas i Gadea, que des del 2013 s'ha reduït a una quarta part el nombre de jutges que surten de l'escola judicial.

"Cada vegada tenim més feina i cada vegada som menys a la plantilla judicial. Per què? Doncs perquè venim d'una època on no hi ha hagut inversions, on no s'han convocat places de jutges i magistrats..."

"No té cap sentit fer judicis després de deu anys dels fets, o de 15 anys dels fets. És una anomalia. I s'ha de corregir, i s'hi han de posar mitjans. I portem molts anys demanant que es posin mitjans."

Els jutges també protesten per motius laborals: volen recuperar el nivell salarial de fa vuit anys, quan les retribucions es van congelar. Mercé Caso ho explicava molt gràficament.

"Jo tinc una persona a casa meva que m'ajuda a fer la feina domèstica, a la meva parella i a mi. I li pago 11 euros l'hora. El jutge cobra 4,5 euros l'hora per una setmana de guàrdies."

El fet que els jutges no tinguin regulat el dret a vaga fa que no s'hagin ordenat serveis mínims. Però a la Ciutat de la Justícia han funcionat amb normalitat els jutjats de guàrdia i s'ha donat resposta a causes urgents en què hi ha interns que estan a la presó o altres causes civils, com custòdies de menors o inhabilitacions.

A Tarragona, als jutjats de Reus, seguiment total de tot els jutges. Els que han vingut al seu despatx no han treballat, com un jutge que porta el cas Innova de corrupció. El mateix passava a Lleida, on la majoria de judicis s'han suspès.

Aquesta és la quarta jornada de protestes de jutges i fiscals convocada per les set associacions que representen la judicatura. Des del 26 d'abril s'han fet aturades parcials cada dijous durant un mes.