Nova onada de bombardejos russos, ara amb l'objectiu de deixar Ucraïna sense energia
Més de 30 poblacions han rebut l'impacte de míssils i bombes que tenien les infraestructures elèctriques com a diana i, tot que Kíiv ha interceptat molts dels projectils, no ha pogut evitar víctimes mortals
Rússia ha llançat aquest dimarts una segona onada de bombardejos contra Ucraïna, després dels atacs d'aquest dilluns a diverses ciutats, com Kíiv, en el primer bombardeig a la capital en mesos.
Els principals objectius dels nous atacs han estat centrals energètiques de bona part del país. Però els míssils i les bombes han tornat a caure en zones poblades i han provocat víctimes mortals.
Des de primera hora del matí, més de 30 localitats repartides per tot el país han rebut els impactes de míssils disparats des del mar Negre, però també des d'avions o amb llançacoets.
Objectiu prioritari: instal·lacions elèctriques
Entre els objectius civils que han quedat afectats hi ha la subestació elèctrica de Lviv, que ha deixat part de la ciutat a les fosques, i també una central tèrmica a Ladijin.
La defensa aèria ucraïnesa assegura que està interceptant molts dels projectils que s'han llançat les últimes 48 hores, però no han pogut evitar que hi hagués víctimes mortals.
Això fa que les sirenes antiaèries estiguin sonant constantment un cop més a tot Ucraïna, en l'ofensiva més ferotge i generalitzada des de l'inici de la invasió.
Aquest dilluns, una vuitantena de míssils van matar almenys 19 persones i en van ferir un centenar més a Kíiv i altres ciutats, però el nombre de víctimes mortals continua pujant.
El metro de Kíiv, de nou refugi antiaeri
Aquest dimarts, els túnels del metro de la capital s'han convertit de nou en un refugi antiaeri immens, amb milers de ciutadans que hi van fugint de les bombes.
Per una d'elles, Marina, els objectius que busquen els míssils, infraestructures i zones residencials, només es poden descriure amb una paraula: terrorisme.
Segons ha reconegut el president de Rússia, Vladímir Putin, aquesta campanya inèdita és una represàlia per l'atac al pont entre Crimea i Rússia, però a Ucraïna hi veuen no només una revenja.
És una campanya que es creu que ja estava preparada per inutilitzar infraestructures vitals com les elèctriques de cara a l'hivern per dificultar la vida a Ucraïna i l'atac al pont l'ha fet avançar.
Condemna de l'ONU
A Dnipró, al centre del país, hi han caigut míssils per segon dia consecutiu, que han destruït bona part d'un edifici de pisos.
De moment, l'ONU ha afirmat que els bombardejos com els que estan patint ciutats com Zaporíjia són crims de guerra, perquè busquen destruir infraestructures bàsiques, cosa que viola el dret internacional humanitari.
Finlàndia recomana comprar pastilles de iode
Mentrestant, a Finlàndia, el govern creu possible que hi hagi un atac o accident nuclear, i per això està recomanant a la població que compri pastilles de iode, que mitiguen els efectes de la radiació.
Ara mateix falten pastilles d'aquestes a les farmàcies perquè, a la primavera, molta gent en va comprar per precaució, en un país que té més de 1.300 quilòmetres de frontera amb Rússia.
Són pastilles de iodur de potassi, una sal de iode que evita l'absorció de iode radioactiu a través de la tiroides, que provoca càncer i lesions si el cos està exposat a la radiació nuclear.
De tota manera, les autoritats recomanen que, arribat el cas, es protegeixin als refugis que fa anys que tenen preparats al país per evitar l'exposició a la radiació, que és la mesura més eficaç.
