Els primers resultats mostren bons resultats en la lluita contra una seixantena de patògens actualment resistents
Els primers resultats mostren bons resultats en la lluita contra una seixantena de patògens actualment resistents (Flickr)

Nova via contra la resistència als antibiòtics: la IA en troba un milió de potencials a la natura

L'estudi d'organismes de tot el món ha permès a investigadors australians i nord-americans identificar molècules que poden generar tractaments més eficaços contra algunes infeccions

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto48

Purificació Barceló

Redactora de la secció de Societat de Catalunya Ràdio, especialitzada en ciència

@pjbarc

Investigadors de les universitats de Pensilvània (Estats Units) i Queensland (Austràlia) han trobat gairebé un milió de molècules que podrien actuar com a potencials antibiòtics d'última generació, entre les quals n'hi ha una setantena que són actives davant de 63 patògens diferents que, de moment, són resistents als antibiòtics

Aquests científics han utilitzat tècniques d'intel·ligència artificial i d'aprenentatge automàtic per analitzar una gran diversitat del món microbià.
 

Del mar fins als budells

Per arribar a identificar un ventall tan ampli de potencials nous antibiòtics, els investigadors han estudiat una col·lecció de genomes que, junts, apleguen la composició genètica de més d'un milió d'organismes de la natura provinents de tot el món, inclosos els ambients marins i del sòl o els budells humans i animals.

Fons marí
Alguns dels organismes estudiats pels investigadors són presents als mars i oceans (Unsplash)

Així ho ha explicat a Catalunya Ràdio César de la Fuente, de la Universitat de Pensilvània, un dels responsables de la recerca: 

"Aquests microbis venen de tots els llocs més recòndits de la Terra que et puguis imaginar. Hem explorat amb intel·ligència artificial moltíssima de la matèria obscura microbiana del nostre món."

Això els ha permès identificar gairebé un milió de fragments de proteïnes antimicrobianes que serien prometedors perquè poden matar o inhibir el creixement d'infeccions, com ara meningitis, pneumònies, sèpsies i infeccions del tracte urinari.

Més enllà dels fruits obtinguts al laboratori, durant la investigació algunes d'aquestes molècules van demostrar que també podien combatre infeccions resistents en ratolins.

Capses de medicaments en una prestatgeria d'una farmàcia
L'objectiu de futur és que algunes de les molècules puguin arribar a les farmàcies en forma de nous antibiòtics (Pxhere)

Resultats esperançadors en temps rècord

Conclusions a banda, els autors d'aquesta recerca també estan especialment satisfets i sorpresos per l'acceleració en l'obtenció dels resultats pel fet d'haver utilitzat les noves tecnologies. Una reducció molt notable del temps de recerca, segons destaca De la Fuente:

"Amb mètodes tradicionals, potser trigues cinc o sis anys a descobrir un o dos candidats a ser nous antibiòtics. Aquí, amb la IA, hem aconseguit trobar-ne gairebé un milió en qüestió d'hores. És un pas sense precedents en el món científic."

La recerca, publicada a la revista Cell, és l'estudi més ampli fet fins ara de com el conjunt de microorganismes de la natura poden ser una possible font de nous antibiòtics.

Ara, la intenció dels investigadors és "inundar", diuen, la fase preclínica amb moltíssimes d'aquestes molècules perquè algunes vagin superant els diversos passos necessaris que els permetin acabar-se convertint en medicaments antibiòtics i, com subratlla De la Fuente, "salvar vides".

ARXIVAT A:
SalutRecerca científicaCiència
Anar al contingut