Nova York denuncia cinc grans xarxes socials per "alimentar una crisi de salut mental juvenil"

La ciutat de Nova York ha presentat una denúncia contra cinc de les principals xarxes socials, a qui acusa d'"alimentar una crisi de salut mental entre els menors". La demanda s'ha formalitzat al Tribunal Suprem de Califòrnia, on hi ha la seu de les companyies acusades: TikTok, Instagram, Facebook, Snapchat i YouTube.

L'alcaldia de Nova York, juntament amb el Departament d'Ensenyament i el de Salut, ha presentat la demanda per forçar-los a canviar d'actitud i a pagar els costos que generen els trastorns que provoquen.

L'alcalde, Eric Adams, assegura que dediquen 100 milions de dòlars a l'any per tractar la salut mental dels joves i conclou que cal actuar immediatament.

"Hi ha proves cada vegada més sòlides que el poder de les xarxes socials és la principal causa dels problemes de salut mental dels joves. És un problema greu i cal actuar ara."

La denúncia descriu que les cinc tecnològiques busquen els beneficis sense tenir en compte el benestar dels joves. Segons apunten els demandants, ho fan amb l'ús d'algoritmes de manera intencionada o per negligència, però amb la intenció d'enganxar els usuaris i encoratjar-los a fer-ne un ús compulsiu.

"Més perilloses que les drogues"

Experts consultats per Catalunya Ràdio confien que el pas de Nova York obri el debat a diferents nivells. En declaracions al "Catalunya migdia", el psicòleg Marc Masip no veu cap aspecte positiu en l'accés dels menors a les xarxes i les compara amb altres addiccions, tot i que no estigui reconeguda oficialment.

"Les xarxes són més perilloses que les drogues. Com que es poden fer servir bé i malament, és molt difícil utilitzar-les bé."

Masip matisa que el principal risc no són les xarxes en si mateixes, sinó la manera com les fem servir, perquè "potencien els problemes que tenim". Esmenta la preocupació per l'aspecte físic, l'ansietat o el fracàs escolar, temes molt recurrents entre els més joves que sovint es veuen reforçats en un entorn digital.

A més, Masip destaca la dificultat de posar-hi límits: "Com li dius a un nano de 17 anys que no tingui WhatsApp? És molt difícil", sobretot si es té en compte que, segons apunta, bona part de la població i també d'aquestes grans empreses neguen que el problema existeixi o el relativitzen.

"Jo no trobo cap part positiva en el fet que un nano de dotze anys tingui una xarxa social. Cap ni una."

Aquest psicòleg creu que s'està començant a crear consciència sobre aquesta matèria, però que encara queda molt camí per recórrer. Advoca per legislar i restringir posant el focus sobre les tecnològiques i no sobre les famílies, a qui sí que creu que cal acompanyar amb educació i divulgació. "Jo mai deixaria el meu fill connectat a la seva habitació amb la porta tancada", posa com a exemple.

Per la seva banda, el professor de Comunicació de la UOC Ferran Lalueza diu que hi ha "evidències aclaparadores" de l'impacte que tenen les xarxes sobre la població més jove i assegura que hi ha una "epidèmia" de problemes de salut mental tant als Estats Units com en altres països.

Dona la benvinguda a iniciatives com la de la ciutat nord-americana per intentar posar-hi remei i creu que aquesta denúncia hauria de motivar canvis legals "que funcionin com un control efectiu per als nens i adolescents, que són els usuaris més vulnerables".

Ara bé, recorda que "les grans tecnològiques són empreses molt poderoses, amb molts recursos per fer front a demandes judicials", així que no espera una solució imminent.

Salut ho veu amb bons ulls

A Catalunya, el Departament de Salut valora positivament la demanda contra aquestes grans companyies i assegura que l'executiu català també destina esforços a incidir-hi.

El conseller, Manel Balcells, assenyala que fa temps que denuncien els perills de les xarxes en àmbits de la salut, com els trastorns de la conducta alimentària i l'augment dels intents de suïcidi, i celebra qualsevol gest en aquesta direcció.

"Només podem veure bé que hi hagi mesures que limitin la utilització de les pantalles i les xarxes."

Al desembre, a la taula del Pacte Nacional de la Salut Mental de Catalunya, el govern va anunciar una inversió de 20 milions d'euros per tractar aquesta problemàtica.