Nova Zelanda, el tercer país més bonic del món i que de vegades no surt ni als mapes

Nova Zelanda s'ha convertit en el centre de l'atenció informativa per l'atac islamòfob a Christchurch. Aquest país format per dues illes de la mida del Japó i sis-centes illes petites, amb 4,8 milions d'habitants, no sol copsar gaires titulars al nostre costat del planeta.

És el vuitè país en "l'índex de felicitat" i el tercer país més bonic del món. La primera ministra nova zelandesa és Jacinta Ardem, és del Partit Laborista i va tenir un fill l'any passat. És la segona líder de la història moderna que té un fill mentre està al davant d'un país. La primera va ser Benazir Bhutto, del Pakistan. Nova Zelanda va ser el primer país del món a permetre el vot femení, al 1893. El nivell de corrupció al país és mínim.

L'extrema dreta hi és present, però és molt minoritària.

Les religions majoritàries són les cristianes, que representen un 55% de la població. Molt lluny, els budistes, amb un 1,5%, seguit de les religions maoris, amb un 1,4 %. Els musulmans, uns 46.000, suposen només un 1,2%. Tot, en un país on un 35% de la població es defineix com a no practicant.

Els maoris són la principal minoria ètnica del país, amb un 15% de la població. El 42% de la població no es reconeix religiosa i només un 1,18% practica l'islamisme, segons dades del cens neozelandès del 2013.

Per saber com ha encaixat Nova Zelanda aquest atac, hem parlat amb Anna Jover, excorresponsal d'aquesta casa, de TV3, a Londres i resident ara a Auckland, Nova Zelanda:

Christchurch

Christchurch, la ciutat on hi ha hagut la matança xenòfoba, és a l'illa del Sud. És la ciutat més gran de l'illa del Sud i la tercera del país, després d'Auckland i Wellington, la capital. Té una mica més de 400.000 habitants. El 22 de febrer del 2011, Christchurch va tenir un terratrèmol que va provocar la mort de 185 persones. Més de 1.500 edificis van haver de ser enderrocats.

Els kiwis, que és com s'anomenen els neozelandesos a si mateixos en referència a l'ocell que habita al país -no a la fruita-, són coneguts arreu del món pel seu sentit de l'humor. La primera ministra va llençar una campanya al maig del 2018 titulada "mapes sense Nova Zelanda" on feien una crida a tot el món perquè els enviessin imatges de mapes on l'autor hauria oblidat posar Nova Zelanda, que comprèn dues illes grans, l'illa del Nord i l'illa del Sud, i més de 600 illes petites.

Maoris

Nova Zelanda va ser colonitzada pels maoris entre els segles XIII i XIV. El 1642, l'explorador holandès Abel Tasman va ser el primer europeu en veure-la i li va posar el nom de Staten Land, en honor als Estats Generals, el Parlament holandès de l'època, però pocs anys després, els cartògrafs holandesos li van canviar el nom a Nova Zelanda. Zelanda és el nom d'una província holandesa. El país va ser una colònia britànica fins al 1947.

Abans dels holandesos, els maoris ja havien arribat a l'illa i li van posar el nom d'Aotearoa, que vol dir "terra del núvol llarg i blanc". Aquest nom, però, només feia referència a una de les dues illes que formen la major part del territori de Nova Zelanda, l'illa del Nord. El maori i l'anglès són idiomes oficials i també ho és la llengua de signes neozelandesa.

Un país que no surt a alguns mapes

Un cop, el diari New Zeland Herald, el diari de més tirada del país, va publicar alguns exemples de mapes sense Nova Zelanda, com ara els d'Ikea, llibres de text o samarretes. El "més vergonyós de tots" és el de la pàgina oficial del govern de Nova Zelanda, on tampoc apareix el país en un dels mapes. Aquest error encara no ha estat arreglat.