Noves dades dels nadons del jaciment iber d'Ullastret: ni sacrificis, ni selecció per sexe

Als anys 50, pic en mà, començaven les excavacions arqueològiques a la ciutat ibèrica d'Ullastret, al Baix Empordà. Un jaciment fonamental per viatjar 28 segles enrere i endinsar-se, en plena edat del ferro, en el funcionament social d'una ciutat ibera.

Amb mètodes rudimentaris, aquells primers estudiosos d'Ullastret van descobrir les primeres restes de nadons. 

Més endavant, als anys 90, un estudi va determinar que es tractava d'infanticidis, que algunes morts d'aquests nounats responien a sacrificis rituals i que havien estat enterrats a la vora d'altars. Les primeres conclusions apuntaven, a més, que hi havia una selecció de gènere i que s'escollien individus de sexe femení.

Dècades després, i amb uns mètodes científics que poc tenen a veure amb les eines del segle passat, les hipòtesis existents fins ara sobre el que va succeir en la breu existència d'aquests nadons han passat a millor vida. En cap cas hi havia infanticidi, i els rituals d'enterrament tenien un caràcter casolà.

Les noves dades presentades aquest dilluns venen del treball d'un equip multidisciplinari de la Universitat Autònoma de Barcelona en col·laboració amb el Museu d'Arqueologia de Catalunya a Ullastret. Han tret de les caixes les restes dels nadons identificats fins ara i els han aplicat les tècniques científiques més actuals. 

Una quinzena de nadons a examen

S'han extret les restes de 15 nadons i podrien ser molts més, perquè no s'ha excavat ni una cinquena part del total del jaciment.

Davant les restes d'un dels individus, en una mena de puzle ossi amb unes cent peces, Assumpció Melgosa, catedràtica d'Antropologia Física, explica que el detall analític de l'estudi que han fet sobre els enterraments infantils de la prehistòria no té precedents:

"Les anàlisis biològiques ens han permès obtenir l'edat i el sexe dels nadons i aprofundir en les possibles causes de mort."

Les hipòtesis del segle passat passen a millor vida

A la documentació existent fins ara l'equip de recerca de la UAB hi ha fet noves aportacions que giren com un mitjó el que fins ara es pensava. Han afegit noves dades del context funerari, i han aplicat les tècniques més recents per analitzar les restes, entre les quals l'anàlisi genètica, que ha determinat el sexe de la majoria dels individus (8 nenes, 5 nens i 2 que no s'han pogut analitzar).

També han iniciat un estudi microscòpic de les dents, que ha permès determinar l'edat exacta de cada individu, com explica Xavier Jordana, professor d'Antropologia Física: "A partir de la línia neonatal podem comptar les estriacions o escales diàries."

I així determina que la dent observada al microscopi correspon a un individu que va morir exactament als 27 dies. Un nivell de precisió que ha permès establir que el nadó que més va viure ho van fer tot just dotze setmanes. 
 

Enterrats a casa, sense rituals ni altars

Una vida curta però que va deixar prou elements perquè els científics componguin un trencaclosques acurat de com va ser la seva efímera existència, el seu decés i la inhumació.

Ara se sap que els enterraments eren senzills i en espais domèstics, i s'ha descartat que es tractés de rituals en edificis aristocràtics o sacrificis al voltant d'un altar. 

"Si fos un sacrifici o un infanticidi, la documentació bibliogràfica ens diria que la majoria de morts de nadons les trobaríem al voltant del seu naixement." 

Carolina Sandoval explica que en aquest cas han trobat nadons des de les 24 setmanes de gestació fins a dos mesos: "Ja ens assenyala que no estem davant d'un sacrifici, sinó que el més probable és que es tractés de morts naturals."

La població ibera cremava els seus morts adults, però, malgrat tots els descobriments de l'estudi, com admet Sandoval, encara es coneix molt poc d'altres pràctiques socials i rituals, com les que involucren directament nadons: 

"Ha aparegut en el món dels estudis antropològics el dels individus infantils. Una mirada global a tot i que posa els esquelets de nadons en el seu context." 

L'estudi de la UAB i el MAC, publicat a la revista Trabajos de Prehistoria, fa una relectura que aporta informació nova sobre la societat ibera i forma part d'una investigació més àmplia amb altres jaciments ibèrics de Catalunya, amb una mostra total de 72 nadons.