Noves denúncies per l'emissió de "La fugida", el documental dels abusos sexuals de jesuïtes

El documental "La fugida", que s'emet a "Nits sense ficció" d'aquest dimarts, parla de la impunitat amb què van abusar sexualment els jesuïtes Lluís Tó i Francesc Peris de desenes de nens i nenes a Catalunya i a Bolívia. Des que es va començar a projectar a sales de cine, noves víctimes d'aquests jesuïtes s'han posat en contacte tant amb TV3 com amb El Periódico.

Es tracta de sis dones: dues víctimes de Peris a l'escola del carrer Casp i quatre de Tó al Sant Ignasi. D'aquestes últimes, dues han denunciat a la policia Tó, que ja és mort.

Teia: "Encara que ho diguis, ningú et creurà"

Després de 40 anys de silenci, una de les denunciants ha volgut parlar amb nosaltres: vol donar la cara per denunciar les agressions de Lluís Tó i també el tracte que ha rebut per part de la institució. Es tracta de Teia Rucabado, de 48 anys, i ens explica que el pare Lluis Tó la va agredir de manera reiterada mentre cursava tercer, quart i cinquè d'EGB.

Afirma que ho va explicar tot als Jesuïtes fa uns anys, però no s'ha sentit recolzada per part de la companyia, i que per això vol que se sàpiga que ella també va patir a mans del depredador, que no va parar mai de sumar víctimes.

La primera vegada que el pare Lluís Tó la va agredir sexualment tenia 8 anys. Encara no era alumna dels Jesuïtes de Sarrià. Aquell dia, recorda, el seu germà feia la primera comunió i Tó se la va emportar amb l'excusa d'ensenyar-li l'escola.

"Va ser molt violent el primer cop. Em pensava que em moria. M'agafava del cap i m'ofegava. No estem parlant de tocaments, no."

Teia Rucabado recorda que durant les agressions ella no estava sola a la sala amb el pare Tó. Hi havia un altre nen.

"Jo no estava sola a la sala. Érem jo i un altre nen. Ell estava assegut i nosaltres estàvem un a cada costat." Rucabado afegeix que recorda que en altres ocasions un altre jesuïta es posava a l'altra banda de la porta per evitar que ningú entrés a la sala mentre es produïa l'agressió.

"Encara que ho diguis, ningú et creurà", recorda que li deia el pare Tó.

El martiri no només va durar els dos anys en què va patir les agressions. Per ella, l'infern va continuar tot el temps que va passar al Sant Ignasi. El seu caràcter, explica, va canviar: es va tornar introvertida, trista.

També va començar a quequejar, un tret que l'acompanyaria fins a deixar l'escola, molts anys més tard. I va ser de més gran quan van arribar les crisis d'ansietat.

"Jo no tenia cap record. Si m'ho haguessis preguntat, jo t'hauria dit que a mi no em passava res. De petita no recordava res, era realment com si jo no hi fos."

El 1992, la família d'una altra alumna va aconseguir fer asseure el pare Tó al banc dels acusats. Aquella nena és l'Alessandra Martin, i en el moment de denunciar els abusos del jesuïta tenia 8 anys.

La Teia tenia 16 anys quan es va saber el cas de l'Alessandra, però va veure com l'escola negava els abusos de Tó. En aquell moment li van venir alguns records, imatges dels seus abusos, i es va tornar a sentir molt sola.

"Com que em van dir que la nena mentia i que el pare Tó no havia fet res, jo vaig pensar que no podia tornar a parlar. I no vaig tornar a dir res."

Amb el pas dels anys, i amb molta teràpia, es va atrevir a compartir-ho amb els seus pares. Tenia 25 anys:

"El meu pare va anar a parlar amb el director del Sant Ignasi el 2001, que no sé qui és, per dir-l'hi. I aquest li va dir que no sabien que abans del 1992 el pare Tó hagués abusat d'altres nens, cosa que és mentida."

"Ho sabien: no només ho tapaven, sinó que a més ho fomentaven", afirma. Ara s'ha vist forta per denunciar el jesuïta, ja mort, per agressions sexuals continuades "perquè se sàpiga, que va passar, perquè les noves víctimes denunciïn, que no estic sola, que parin de mentir i que realment es posin al costat de les víctimes".

Laura: "Denuncio perquè no torni a passar"

L'altra denunciant de Lluís Tó, a qui anomenarem Laura, perquè prefereix que el seu nom real no transcendeixi, va patir les agressions a finals dels anys 80, principis dels 90, no ho recorda exactament. Ni tan sols n'ha parlat amb els psicòlegs que l'han acompanyat durant anys per altres qüestions. 

Calcula que devia tenir 8 o 9 anys, com la Teia, quan Tó la tancava al despatx, en teoria, a veure dibuixos a l'ordinador i donar-li, "de premi", una hòstia, sense consagrar.

A ella no li agradava anar al pati perquè tenia una companya que l'assetjava i l'agredia, i el seu patiment era tan insuportable que acceptava anar al despatx de Lluís Tó, on tornava a convertir-se en víctima d'abusos. No sap quant de temps van durar els abusos sexuals, però recorda perfectament la mà sota els leotards. 

Admet que mai ho ha oblidat i, tot així, mai ho havia dit en veu alta; tot al contrari, ho havia amagat. 

De fet, el seu record més traumàtic no està directament relacionat amb els abusos, sinó amb el que ella veu com una mena de traïció. Quan el 1992 a l'escola els parlen de les "mentides" de la nena que va portar a judici Lluís Tó, ella té 11 anys; feia poc temps que s'havia tret de sobre el pederasta, però seguia patint abusos de la seva assetjadora, i vivia en permanent estadi de terror. 

Per això, quan des del col·legi --però també des dels alumnes i les famílies-- tothom es va alinear per dir que l'alumna que acusava Tó d'abusos sexuals s'ho estava inventant, ella es va sumar al linxament, diu ara, per protegir-se.

I tot i que en aquell moment la seva germana va alçar la veu per dir que a ella Tó també l'havia agredit, la Laura no es va veure prou forta... i la frustració per ser còmplice del silenci de les acusacions, diu, "és el que m'ha perseguit tota la vida, més que els abusos". 

Quan van condemnar Tó a dos anys de presó, la mare de la Laura va anar al col·legi Sant Ignasi a explicar que a una de les seves filles també l'havia agredit, però se la van treure de sobre prometent-li que l'enviaven a Bolívia i que tot s'acabaria, "que estigués tranquil·la", segons recorda la Laura. 

Ara, amb 42 anys, ha decidit parlar perquè, assegura, el que va fer Tó amb elles "no s'hauria d'haver tapat mai"; i que per això denuncia, "perquè no torni a passar". 

El pas d'anar a la policia no ha estat fàcil perquè, en un primer moment, no va trobar la complicitat en els agents que esperava, però finalment va poder emplenar la denúncia canviant de comissaria.

"És molt difícil que un nen o una nena petita pugui parlar, i m'agradaria que la meva denúncia servís també perquè els pares i les mares puguin entendre que aquestes coses passen, i ajudar en la prevenció." 

De fet, que arran del documental surtin noves denúncies és un dels fets que el codirector del documental, el periodista d'El Periódico Guillem Sánchez, valora més positivament:

"Era el millor que podia passar, que el documental generés aquesta reacció i animés altra gent a denunciar, que sentissin que potser ha arribat el moment que tots coneguem el que passava en aquests col·legis." 

Miquel Àngel: "El que em feien a mi, ho feien a altres, seguríssim"

A part dels centres escolars de Sarrià i l'Eixample, hi ha una altra escola dels Jesuïtes tacada pels abusos: la del Clot. Un altre exalumne, ja jubilat, acaba de denunciar el germà jesuïta José Boter, ja mort, per abusos durant els anys seixanta. I ha estat també arran de l'emissió del documental de "La fugida". 

Es diu Miquel Àngel i va patir agressions quan tenia entre 10 i 12 anys. Ara parla d'impunitat i està convençut que cal denunciar els abusos per poder prevenir-los. A més, se sent enganyat per l'Església.

"Quan anaves a la infermeria, entre que et donaven sal d'Eno o et posava mercromina, aprofitant tot això, ell et posava les mans al penis i als testicles."

"El que em feien a mi, ho feien a altres, seguríssim", afirma en Miquel Àngel.

"És el de sempre, tot es tapa i no se li dona importància."

Reclama que la Companyia de Jesús sigui clara amb els mecanismes de prevenció i també d'actuació contra possibles nous casos de pederàstia. Ell va tardar dècades a explicar el seu patiment i ha estat ara, quan han passat gairebé 60 anys dels abusos, quan ha portat el cas a la policia.

Onze professors denunciats 

Amb aquesta, ja han transcendit denúncies policials contra 11 docents de les escoles dels Jesuïtes a Catalunya. Hi consten denúncies contra cinc professors de Casp, quatre professors de Sant Ignasi i dos del Clot. 

Al Col·legi de Sant Ignasi les denúncies van arrencar amb les dels germans Oriol i Jordi de la Mata el 2019 contra Lluís Tó, i el pare Pere Sala Just.

Tó, que després de ser condemnat el 1992 va continuar abusant de menors a Bolívia, acumula cinc denúncies policials, almenys, i una condemna judicial; també hi ha denúncies contra el capellà Antoni Roigé i contra l'estudiant de teologia Josep Antoni Garí. 

Pel que fa a l'escola del carrer Casp, les denúncies han estat contra Francesc Peris que, com Tó, va ser destinat a Bolívia --en aquest cas, un any--, on hauria perpetuat els abusos, el jesuïta Francesc Roma, el germà Amado i contra Joan Pere G.M. i Josep Maria G.P.