Novetats del curs universitari 2023-24: bústia única contra els abusos i més places a Medicina

El pròxim curs les universitats catalanes disposaran d'una bústia única que recopilarà tots els casos d'assetjament sexual i laboral per "garantir la traçabilitat de cada denúncia fins a la seva resolució final". La vehicularà el Departament d'Igualtat i Feminismes a partir de la informació que hi abocarà cada centre amb les dades que tingui de cada cas, amb l'objectiu que hi hagi un cens conjunt.

Aquesta és una de les principals novetats que ha anunciat aquest dimecres el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, de cara al curs 2023-2024, que comença al setembre.

L'objectiu de la mesura és gestionar de forma "implacable i taxativa" qualsevol cas d'assetjament que es denunciï, sigui de la naturalesa que sigui, perquè es pugui aïllar de forma immediata i resoldre de manera ràpida i adequada, tant per a les víctimes com perquè "tot el sistema no quedi contaminat", ha explicat el conseller.

"Hem d'evitar que hi hagi un sistema universitari tacat", ha afegit Nadal, que ha defensat l'autonomia universitària per gestionar els casos d'assetjament sobre la base del protocol unitari dissenyat per la Generalitat.

"La proliferació de casos no ha d'afectar negativament la reputació de la universitat, sinó que si es respon de manera adequada, amb les sancions pertinents, és el millor mecanisme per deixar clar quines pomes estan sanes i quines estan podrides."

Pel que fa a les universitats privades, el conseller confia que s'integrin a l'oficina única que registrarà els casos d'abús.

Les universitats han investigat almenys 33 professors per abusos, segons dades recollides per TV3 el mes de maig passat. Segons les expertes consultades, les dades mostren com la impunitat comença a esquerdar-se, malgrat que hi ha molts més casos dels reconeguts públicament.

Més professorat fix a temps complet

Fins a 215 professors associats tindran una plaça a temps complet a la universitat el curs vinent. Són les primeres contractacions de les universitats públiques dins el pla de xoc per al relleu generacional i contra la precarització del professorat, que ha de permetre estabilitzar 820 places en un termini de 3 anys.

En concret, el conseller ha explicat que, de les set universitats públiques, les quatre que ja han rebut els primers 10 milions d'euros d'aquest pla de xoc han anunciat la contractació de 256 professors permanents nous, dels quals 215 s'incorporaran aquest curs.

Aquestes contractacions suposen el 30% de les previstes en el pla, que té una durada de 3 anys. Els professors nous es repartiran de la manera següent: 129 a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), 99 a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), 21 a la Universitat de Girona (UdG) i 20 a la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

El conseller ha afegit que al pressupost previst per a la conselleria en aquest camp s'hi han sumat 5 milions més per estabilitzar el personal d'administració i serveis (PAS), 20 milions per fer front a l'augment del cost de l'energia i 51 milions per al pla d'inversions per millorar les instal·lacions universitàries.

Nadal ha reconegut que aquest pressupost en inversions encara està lluny de revertir les retallades després de la crisi del 2018 i és insuficient per renovar el parc d'edificis públics, per la qual cosa es destinarà, sobretot, "a millorar-ne l'eficiència energètica i als aspectes referits a prevenció de riscos".

La universitat catalana deixa de ser la més cara

El conseller Nadal també ha explicat que el seu departament ja ha executat el 80% del pressupost previst per al 2023, és a dir, que s'han transferit a les universitats més de 900 milions dels 1.123 previstos per a aquest any. La transferència inclou 93,2 milions d'euros en compensació pels ingressos no obtinguts per la rebaixa de taxes acadèmiques.

I és que, aquest mes de juny, el govern va aprovar el decret de preus públics de graus i màsters, que també preveu, entre d'altres, eliminar el recàrrec per a les segones carreres o successives i implantar la gratuïtat del primer curs per als alumnes d'FP amb matrícula d'honor.

L'eliminació dels recàrrecs en segones titulacions suposarà un estalvi de més de 400 euros en les titulacions de grau i màsters habilitants, i superior als 650 euros en la resta de màsters.

Els estudis de grau s'han rebaixat fins a 1.200 euros el curs i, en el cas dels màsters, les rebaixes aplicades signifiquen un estalvi de més de 2.200 euros respecte al curs 2016-2017.

El conseller ha destacat que, amb la rebaixa dels graus i màsters, Catalunya ja no té els preus públics universitaris més cars de l'Estat, i ha tornat a reclamar el traspàs de les beques de caràcter estatal.

"Estudiar a la universitat pública costa avui fins a 2.000 euros menys per curs que fa 7 anys."

El conseller confia que al novembre ja hauran executat el 100% del pressupost.

Queda com a compromís de mandat introduir una compensació per a les famílies monoparentals, que actualment no tenen cap tipus de rebaixa. El conseller calcula que aquestes ajudes costarien uns 8 milions d'euros.

Més places a Medicina

En la compareixença d'aquest dimecres, també s'ha concretat el nombre de places de Medicina que s'oferiran el curs que ve, i que ja s'han de veure reflectides la setmana vinent, quan es faci pública l'assignació de places després dels exàmens de selectivitat.

Hi haurà 146 places més de grau, 126 de les quals en universitats públiques i 20 en universitats privades, que sumaran un total de 1.340 places de Medicina (1.110 a les universitats públiques i 230 a les privades).

En el cas de les públiques, es repartiran de la manera següent:

• UAB: 385 places (35 més que aquest curs)
• UB: 300 places (41 més que aquest curs)
• URV: 137 places (12 més que aquest curs)
• UdL: 132 places (22 més que aquest curs)
• UdG: 92 places (12 més que aquest curs)
• UPF: 64 places (4 més que aquest curs)

Aquest augment de places suposa un increment del 12% respecte a l'ampliació que hi va haver el curs passat.

Nadal també ha recordat les 600 noves places d'Infermeria ja anunciades de cara al pròxim curs i ha anunciat la creació de 500 noves places per estudiar el màster de secundària, batxillerat, formació professional i ensenyament d'idiomes, de manera que s'arribarà a les 2.684, una xifra que ha de permetre "cobrir prop del 75% de la demanda".

Aquest any només es va cobrir el 57% de la demanda.

Més classes en català?

Joaquim Nadal ha assegurat que hi ha hagut "avenços" en el respecte als drets lingüístics de l'alumnat, un "tema sensible i important", en paraules del conseller.

Nadal ha recordat que qualsevol alumne pot exigir a la bústia de denúncies de cada universitat el compliment de la llengua de docència anunciat en el pla d'estudis de cada matèria i ha afegit que més del 60% del professorat ja té acreditat el C1 de català (en concret, 14.170 professors).

Per promoure el català entre els professors estrangers a Catalunya, el departament seguirà en contacte amb l'Institut Ramon Llull per oferir cursos de català. El departament continuarà oferint ajuts a les tesis doctorals en català de fins a 800 euros per tesi defensada.

La nova selectivitat, a partir del 2025

Pel que fa a les noves proves de selectivitat més competencials anunciades, Nadal ha reconegut que no es podran aplicar fins al curs 2025-26, "si l'han de fer els estudiants de primer i segon de batxillerat actuals".

La nova selectivitat es va ajornar un any a petició de la majoria de les comunitats autònomes. L'examen del 2024 ja tindrà alguns aspectes més competencials, tot i que la prova de maduresa no arribarà fins al 2024.

Al mes de març, el nou model es va assajar en una prova pilot en sis instituts de Catalunya.