Núria Parlon, l'aposta d'Illa a Interior amb el repte de la seguretat i el prestigi dels Mossos

Núria Parlon serà la nova consellera d'Interior. És un dels noms que Salvador Illa va anunciar per sorpresa durant el debat electoral de TV3, i que s'ha confirmat aquest dissabte, el mateix dia que s'ha sabut que Alícia Romero serà la consellera d'Economia de l'executiu, encarregada de desenvolupar el model de finançament singular pactat amb ERC.

Cinc dies abans de les eleccions del 12 de maig, Illa va fer públic que, si era elegit president de la Generalitat, entregaria la cartera d'Interior a Parlon, de qui va dir que ha estat "excel·lent en polítiques de seguretat" durant els 15 anys que fa que és alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet.

Alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet

Parlon va ser nomenada alcaldessa de Santa Coloma el 2009, quan només tenia 35 anys. Un moviment pràcticament de rebot, perquè substituïa a mig mandat l'alcalde anterior, el també socialista Bartomeu Muñoz, que acabava de ser empresonat pel cas Pretòria, una trama de corrupció urbanística amb epicentre a la ciutat.

L'aleshores nova alcaldessa no havia guanyat el càrrec a les eleccions municipals, però sí que ho va fer en les quatre conteses posteriors a les quals es va presentar. Les últimes tres, de fet, amb una majoria absoluta incontestable.

Mentre convertia Santa Coloma en un fortí socialista, Parlon va anar escalant posicions dins del PSC, i va arribar a disputar el lideratge de Miquel Iceta en unes primàries que va perdre. Era l'any 2016, Catalunya es trobava en ple procés sobiranista i el seu partit en hores baixes.

A Madrid, Parlon va entrar a formar part de la primera executiva federal del PSOE de Pedro Sánchez, però només va durar quatre mesos, fins que l'octubre del 2017 va presentar la dimissió perquè s'oposava a l'aplicació del 155 a Catalunya.

Des d'aleshores ha consolidat el seu perfil dins del PSC, del qual és la portaveu des de l'estiu del 2023.
 

Farà tàndem amb el major Trapero

Parlon assumeix la sensible cartera d'Interior, en un moment molt delicat dels Mossos d'Esquadra, que també experimentaran un canvi important a la seva cúpula, amb el nomenament del major Josep Lluís Trapero com a nou director general de la Policia.

Recuperar Trapero al capdavant dels Mossos va ser l'altre anunci inesperat de l'aleshores candidat Illa al debat de TV3. Sobre el major va dir que és "un exemple de servidor públic".

Parlon i Trapero hauran de treballar junts per aixecar l'orgull ferit del cos de Mossos, que són el focus de totes les mirades després del retorn i marxa de Carles Puigdemont a Barcelona i el dispositiu de recerca que van muntar de nord a sud del país.

El moment delicat que travessen els Mossos

A la roda de premsa de divendres, el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, va acusar l'expresident d'haver intentat dinamitar el ple d'investidura i de tenir un "comportament impropi de qui va ser la màxima autoritat del país".

El comissari en cap, Eduard Sallent, va anar una mica més enllà quan va comparar Puigdemont amb Jimmy Jump i va negar que el cos hagués "fet el ridícul", al mateix temps que demanava disculpes als ciutadans per l'operació Gàbia i assenyalava que els agents que van col·laborar amb el líder de Junts "no mereixen vestir l'uniforme". Es referia als tres mossos detinguts fins ara, a l'espera de saber si hi haurà més detencions.

Cinc anys abans d'aquest nou intent de detenir Puigdemont, Trapero ja havia revelat que hi havia un pla preparat per arrestar-lo. Va ser durant el judici del procés, quan el major va explicar al Suprem que després de l'1-O els Mossos tenien enllestit un dispositiu per si se'ls requeria detenir el president i els consellers.

L'octubre de 2017, els Mossos es van trobar que la judicatura i altres cossos de seguretat de l'Estat els posaven en entredit. Uns dubtes que han tornat aquests dies amb el breu retorn de Puigdemont. Aixecar l'autoestima d'aquests agents ara serà feina de Parlon, gran aficionada a l'esgrima, que no podrà abaixar la guàrdia, i de Trapero.

Anys més tard, el major es podria trobar el mateix escenari d'haver de preparar la detenció de l'expresident si les circumstàncies no canvien en l'àmbit judicial i Carles Puigdemont decideix tornar a Catalunya.