Núria Perpinyà: "La meva Ítaca com a escriptora és la literatura"
ACN Barcelona - Núria Perpinyà (Lleida, 1961) ha publicat 'El cos invisible' (La Magrana), una nova novel·la a través de la qual emprèn un viatge fantàstic a l'interior del cos humà. L'heroi protagonista és l'Ubis, un enzim que reparteix energia i que s'embarca en un perillós viatge ple d'aventures. Cada capítol explica la visita d'aquest personatge a un òrgan i les peripècies que hi ocorren mentre navega per la sang amunt i avall. Tot plegat, segons l'autora, recorda al viatge que empren Ulisses a l''Odissea'. "El protagonista té una Ítaca, i jo també", explica l'autora, "la meva Ítaca com a escriptora és la literatura, i això es veu reflectit en el llibre".
Perpinyà sosté que la idea va néixer ja fa un temps, quan encara estava treballant en altres projectes. Si bé en un primer moment volia fer una novel·la amb dues parts: "una de més metafísica" alternada amb una de més "vitalista", ràpidament va transformar el plantejament en un de totalment diferent. "Aquesta primera dualitat em va disgustar i vaig decidir que faria un llibre que fos una fusió entre les dues coses, que parlés d'un cos intel·ligent i humanitzat", assenyala.
El resultat va ser 'El cos invisible', que agafa de protagonista l'Ubis, un enzim que reparteix energia i que s'endinsa en un perillós viatge que el porta a viure moltes aventures. A l'hora de dibuixar un heroi pel seu llibre, Perpinyà tenia clar que volia que fos un personatge "ràpid de reflexos, astut, intel·ligent i promiscu", una mica com l'Ulisses.
De fet, l'escriptora - que és especialista en literatura moderna i contemporània i professora de Teoria i Literatura Comparada a la Universitat de Lleida, admet que la seva novel·la beu de grans noms com Homer, Joyce, Calvino o Voltaire, a partir dels quals crea un nou món que li permet reivindicar una altra mirada al cos humà i al món que l'envolta.
Un altre dels pilars de la novel·la, sosté l'escriptora, és el llenguatge, el qual sempre busca que sigui acurat i que es faci des d'un català "ric". "M'agraden els escriptors que treballen el llenguatge, com per exemple el mateix Joyce", insisteix, "i també que cada personatge parli d'una manera determinada i que pugui ser reconegut per això". També relata que ha buscat una comunicació molt "química" que s'ha plantejat a partir d'una mena de "simfonia corporal".
"Em plantejava tota l'estona com sonaria tot plegat i mirava de buscar maneres de reflectir-ho", afegeix, emmarcat en un registre que combina humor amb moments més tràgics, i d'altres de més poètics. Finalment, pel que fa a la documentació, tot i admetre que va buscar diversos conceptes subratlla que no vol que el llibre posi l'accent en això, perquè tracta conceptes senzills, com són els òrgans o algunes particularitats del cos humà. "Jo soc una persona de lletres, i no passaré pel que no soc", bromeja.
Un projecte satisfactori i amb noves idees
L'escriptora reconeix que l'escriptura d''El cos invisible' ha sigut molt divertida i que li ha permès gaudir del procés, en comparació a altres novel·les que ha fet, on potser les temàtiques la portaven a llocs més dolorosos. També avança que ja té nous projectes en ment, com per exemple un llibre de poemes o un nou llibre de ficció, del qual ja disposa d'un escenari i d'un protagonista.
D'altra banda, després d'una llarga trajectòria literària, admet que ha notat un canvi de direcció en aquest sentit, sobretot en els darrers cinc anys. "He fet un viratge del realisme a la fantasia", apunta, "i també m'he obert a la poesia". En aquest sentit, celebra haver trobat "el to" i reconeix que un dels camps on es troba més còmode és "la poesia teatral".
