Núria Solé, periodista: "La depressió et col·lapsa fins i tot per decidir què fas per sopar"

Fa tot just un any, la periodista i presentadora del "TN comarques" de TV3 Núria Solé va tenir depressió que la va obligar a estar de baixa durant sis mesos. "L'angoixa i l'ansietat em van col·lapsar", afirma, i sortir-se'n va ser un procés llarg en què va necessitar ajuda mèdica i psicològica.

N'ha parlat en una entrevista al programa "El suplement" de Catalunya Ràdio, amb Roger Escapa, on ha explicat que no hi va haver un detonant concret, sinó que va "col·lapsar per una acumulació de factors de molt de temps: la càrrega familiar i laboral, la malaltia de la meva mare... res excepcional, ens hi podem trobar tots".

Tot va començar amb un atac d'angoixa: "Notes la respiració accelerada, se t'adormen les mans o les cames... el cos et diu 'prou'".

L'ansietat va derivar en una sensació d'incapacitat: "Et sents petit, poc capaç, molt insegur. Et sembla increïble que poguessis fer tot el que feies abans. Sents debilitat i ganes de plorar".

"Et col·lapses davant la nevera quan has de decidir què fas per sopar als teus fills."

La culpabilitat, el pitjor enemic

A tot aquest quadre simptomàtic s'hi va afegir el sentiment de culpa: "Et sents malament perquè estàs de baixa, però no tens res físic", explica. "Pensava que els altres malpensarien de mi, que em jutjarien, dirien que estic com de vacances", recorda.

"T'has enfonsat i la culpa et dificulta molt recuperar-te."

"Per mi, era una gran frustració sentir-me incapaç de tornar a treballar, perquè a mi m'agrada molt la meva feina", i tot plegat va fer empitjorar encara més la situació. "Hi va haver un moment que vaig necessitar medicar-me per superar aquesta fase".

Les claus de la recuperació

En el cas de la Núria, hi va haver dos elements clau per a la recuperació. El primer va ser la medicació: "Al final som química i jo, de sobte, vaig dir 'ostres, si no tot és tan greu', i hi comences a veure una mica més clar".

"Va ser com si arrenquessis el cotxe i de cop comencés a tirar."

I el segon element va ser la meditació. "Vaig aprofitar aquest moment de recuperació per buscar què m'havia portat fins aquí. La meditació és un exercici mental que ens permet adonar-nos que som molt esclaus de la nostra ment. Projectem el que farem o el que hem fet, però poques vegades som en l'aquí i ara".

"Aquesta capacitat de viure amb més consciència és el que m'està ajudant a no caure en els errors d'abans."

Des de la seva experiència personal, recomana trobar espais personals en el dia a dia i aprendre a desconnectar: "No tinc un discurs antimòbil i antitecnologies, perquè en veig les bondats també, però s'està demostrant que són altament addictives i hem de saber-ho controlar".

Ara s'ha decidit a explicar-ho perquè "passar per un procés en què la teva ment et supera és una cosa que té molta gent, hem de trencar l'estigma. I vull enviar el missatge que te'n pots sortir i que s'ha de poder parlar de tot".

Segons dades de l'Organització Mundial de la Salut, al món hi ha 280 milions de persones que tenen depressió, un 5% de la població total. Una malaltia mental que afecta un 50% més les dones que els homes.