Nutriinfluencers: quines evidències científiques hi ha darrere dels consells a les xarxes socials

A les xarxes socials abunden perfils que donen consells sobre alimentació i vida sana. És una mostra de l'interès creixent per seguir uns hàbits saludables. Alguns tenen centenars de milers de seguidors. El problema és que no sempre els més populars han fet una carrera universitària homologada que els habiliti com a professionals de la nutrició i la dietètica.

Professionals del sector adverteixen que cal ser crític amb tots aquests missatges i buscar fonts fiables basades en l'evidència científica.

Roser Martí Cid, presidenta del Col·legi de Dietistes i Nutricionistes de Catalunya, adverteix dels opinadors sense cap evidència científica.

"Tothom sap d'alimentació, tothom pot opinar d'alimentació i estem posant la nostra salut en mans de professionals no qualificats."

Tant les societats científiques, com els col·legis professionals, recorden que tenir molts seguidors no equival necessàriament a rigor científic. Parlen, directament, d'intrusisme.

Clara Joaquín és endocrina de l'Hospital Germans Trias i Pujol i membre de la junta directiva de la Societat Catalana d'Endocrinologia i Nutrició. Es mostra crítica amb algunes pràctiques, com la recomanació generalitzada de la dieta cetogènica, coneguda més popularment com a keto, alta en greixos i baixa en carbohidrats.

Aquesta dieta s'ha posat molt de moda. Explica que ells, a l'hospital, l'utilitzen per tractar algunes epilèpsies i que és molt difícil d'equilibrar-la per aconseguir el resultat desitjat: "Si ens passem, pot haver-hi una cetoacidosi, símptomes derivats de l'excés de greixos cetònics, i això pot provocar nàusees i ser perjudicial per a la persona."

No és, per tant, una dieta que es pugui recomanar alegrement, tot i que molts dels influencers nutricionals en parlen.

Que no és per a tothom ni per a tot moment, hi està d'acord la periodista Núria Coll. Dirigeix Ets el Que Menges, que defineix com a la comunitat més revolucionària de la salut i l'alimentació, des d'on fa divulgació sobre aquests temes. Ella, però, sí que considera que la dieta cetogènica pot ser útil de forma molt més àmplia del que defensa l'endocrinologia.

"S'ha de valorar en quin moment pot ser terapèutic fer una dieta keto, l'interessant, més que la pèrdua de pes, és la desinflamació general que nota la gent: més capacitat per concentrar-te, molta més energia i desinflamació digestiva."

Els perills de les dietes extremes

La doctora Joaquín adverteix sobre els perills de seguir dietes massa extremes, sobretot quan hi ha patologies: "En pacients amb càncer, per exemple, els pot fer que s'hagi de parar la quimioteràpia perquè es poden desnodrir i els provoca efectes secundaris, i això ens ha passat."

Hi coincideix cent per cent la nutricionista Roser Martí Cid: "Seguir una dieta perquè sí, perquè està de moda o perquè ho he vist a les xarxes, no és el millor consell."

Roser Martí Cid, presidenta del Col·legi de Dietistes i Nutricionistes de Catalunya, assegura que el millor consell és una dieta equilibrada: "La dieta mediterrània és la que és coneguda com a patrimoni mundial i la que realment s'ha demostrat que és saludable i, a més a més, és de la nostra terra, aprofitem el que tenim."

Però, potser perquè és, precisament, la que tenim més a mà, la dieta mediterrània no ven tant com d'altres de més exòtiques. I vendre, justament, és el que es busca en molts dels perfils a les xarxes.

Vendre, per exemple, suplements alimentaris, que en la majoria de casos no són necessaris, asseguren des del Col·legi de Nutrició i Dietètica: "Pot haver-hi, en alguns casos, alguna necessitat de suplement, però la nostra principal recomanació són els hàbits saludables".

Clara Joaquín, endocrina de l'Hospital Germans Trias i Pujol defensa que, en general, els suplements no són necessaris:

"Una persona sana que fa una dieta equilibrada no necessita cap tipus de suplement."

Què diu la ciència de la PNI?

Això és el que es diu des de la ciència i el sistema sanitari. Molts d'aquests comunicadors, però, se'n desmarquen i fins i tot s'hi confronten.

Núria Coll, per exemple, considera que les universitats no s'han actualitzat en les dues últimes dècades. Ella, igual que molts altres creadors de contingut i fins i tot terapeutes amb consulta pròpia, defensen el corrent de la psiconeuroimmunologia (PNI), segons la qual, al darrere de les malalties, hi ha les nostres emocions.

Coll assegura que "el cos parla".

"Ho defensarem perquè en tenim casos a rebentar a la consulta. No deixa de ser una cosa holística, igual que la medicina més ancestral, que és mirar el tot, el conjunt d'un organisme, i intentar anar a la causa del problema i no posar només la tireta."

Tot i que els seus defensors asseguren que hi ha estudis que la sustenten, des de la ciència s'assegura que la PNI, fins ara, no té cap evidència científica, i molt menys robusta.

"Els poquets estudis que s'han fet des que va néixer aquesta ciència o pseudociència no han estat contrastats, no són estudis amb rigor científic i no són fiables", assegura Clara Joaquín. Roser Martí Cid hi afegeix: "No recomanaríem un fàrmac si no està aprovat, doncs això és el mateix."

Comunicació molt persuasiva

La majoria d'aquests perfils tenen en comú que són grans comunicadors i saben explicar-se de forma senzilla i directa, de manera que connecten fàcilment amb l'audiència. Són seductors.

"Davant d'un document científic, amb llenguatge tècnic, de 300 pàgines, arriba molt millor aquest contingut gràfic i audiovisual."

Nereida Carrillo, presidenta de Learn To Check, ha estudiat les estratègies comunicatives a les xarxes per aconseguir un missatge emocional molt eficaç, però de vegades poc rigorós, com la clàssica comparació de l'abans i el després.

"Sovint està basat en una experiència personal de superació, però l'experiència personal", assegura Carrillo, "no serveix per a tothom, no és una categoria ni una mostra representativa".

Aquesta tècnica o que clarament intentin vendre'ns algun producte, tractament, llibres, cursos... són senyals que ens han de fer estar alerta.

També ho és un to completament segur i contundent, sense dubtes, que contrasta absolutament amb la prudència i els matisos amb què parla la ciència.

Clara Joaquín, endocrina de l'Hospital Germans Trias i Pujol, ho explica així: "De vegades no hi ha respostes. Quan veiem aquestes afirmacions tan rotundes, hem de desconfiar."