Objectius polítics del 2025: pressupostos, finançament singular, català a Europa i amnistia
El 2025 s'entrena amb la incògnita sobre si hi haurà trobades de Sánchez o d'Illa amb Puigdemont a Bèlgica i sense cap cita electoral a la vista
Montse Bassa i Alemany
Redactora de la secció de Política de TV3
L'objectiu -més immediat- del president Illa és trobar els suports per aprovar els pressupostos del 2025. Ara estan prorrogats els del 2023. Illa també haurà de defensar amb dents i ungles la proposta de finançament singular per Catalunya, davant de comunitats autònomes, la majoria del PP, que no en volen ni sentir a parlar. Al Palau de la Generalitat i al Parlament l'any estarà marcat pels equilibris polítics.
L'habitatge, principal preocupació dels catalans
A petició dels Comuns, el govern ha imposat un règim sancionador als que incompleixin el topall del preu del lloguer. Catalunya serà la primera comunitat autònoma a aplicar-lo. En un moment en què l'habitatge és, segons el CEO, per primer cop els últims anys, el principal maldecap dels catalans i va en augment des de començaments d'any. Desbanca del primer lloc les relacions Catalunya-Espanya, que han passat del primer lloc el 2017 fins al vuitè. Les aspiracions independentistes queden situades en un horitzó més difuminat.
Més competències per als Mossos
Amb Junts i Esquerra, Illa s'ha compromès a traspassar la seguretat ciutadana de ports i aeroports als Mossos d'Esquadra. Un traspàs que s'ha de fer efectiu en una Junta de Seguretat que es reunirà a principis d'any i que ja havia tancat l'anterior govern del president Aragonès.
El català a les institucions europees, pendent
I una altra pedra a la sabata és l'oficialitat del català a Europa, que va ser un requisit de Junts per investir Pedro Sánchez, de moment, haurà d'esperar. Tot i els gestos del ministre d'Afers Estrangers, José Manuel Albares, cal la unanimitat de tots els membres del Consell d'Europa.
Llei d'amnistia, incompleta
L'any comença amb l'aplicació de la llei d'amnistia pendent dels jutges del Tribunal Constitucional que tindran l'última paraula. Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig s'enfronten a condemnes de presó si tornen a l'estat espanyol. I Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa continuen inhabilitats fins al 2030 o el 2031 depenent dels casos.
Trobades comprometedores per agendar
Una de les imatges que ens pot portar el 2025 és la trobada entre Puigdemont i Junqueras, a Bèlgica. Ara que Junqueras ja és oficialment líder d'Esquerra Republicana. Fa més de tres anys de l'última reunió de tots dos a Waterloo. Altres trobades susceptibles de generar titulars poden ser la del president Sánchez i el president Illa reunits, per separat, amb Puigdemont. Cites que l'expresident de la Generalitat fa temps que reclama perquè es faci efectiva el que ell anomena "una amnistia política".
Un any sense eleccions a la vista
Un any --a priori-- que no té cap convocatòria electoral a la vista, si no hi ha sorpreses ni imprevistos. Però això no impedeix que els socialistes, que governen tant a Catalunya com a Espanya, no hagin de treure constantment la calculadora perquè els surtin els números per governar.
