Obligat a marxar de l'immoble que li han ocupat a Girona: "Em van dir que ja no és casa meva"

El Jordi Riera i la família feia mesos que esperaven la llicència d'obres per reformar una casa que van comprar a Girona i entrar-hi a viure. Fa tot just uns dies que havien rebut, amb mesos de retard, el permís per iniciar les obres. Però tot es va torçar dijous passat, quan uns veïns el van avisar que hi havia moviment dins del seu immoble.

Quan va arribar-hi amb el seu pare, va veure que algú hi havia entrat i va trucar a un paleta perquè tornés a tapiar l'entrada. Abans que arribés l'operari, tres persones van entrar a l'immoble i li van dir que marxés, que allò ja no era casa seva. Li havien ocupat la casa.
 

Un vídeo com a prova qüestionada pel propietari

Després d'un estira-i-arronsa i d'intents d'intimidació per part dels okupes, el Jordi va trucar a la policia per demanar ajuda. Però, per sorpresa seva, els agents li van dir que qui havia de marxar era ell perquè hi havia indicis que demostraven que els okupes vivien a la casa des de feia dies. Una versió que el Jordi assegura, en declaracions al programa "Tot es mou" de TV3, que és falsa:

"Van ensenyar que tenien un vídeo del dia 23 de desembre cuinant. La casa no té ni llum, ni gas ni aigua. La policia va dictaminar que això era més creïble que el fet que jo estigués dins de casa seva. Em va avisar que si no marxava de casa m'havien d'imputar un delicte d'usurpació de llar i que la conseqüència podria ser que m'haguessin de detenir."

La legislació vigent indica que la policia pot desallotjar "en calent" els okupes si es pot demostrar que fa menys de 48 hores que són a l'immoble. Però si han passat més de dos dies des de l'ocupació, aleshores cal una ordre judicial perquè la policia pugui actuar. En aquest cas, el Jordi lamenta que la versió dels okupes hagi prevalgut davant el seu dret com a propietari.

Des de l'Ajuntament de Girona li han ofert assessorament jurídic i policial, però defensen que l'actuació dels agents s'ajusta a llei. L'alcalde, Lluc Salellas, assegura, en declaracions a TV3, que es va seguir el protocol:

"Quan hi ha una trucada s'hi va ràpid. Si és una ocupació en calent, tal com preveu la llei, es fa fora les persones que han ocupat. Si és una ocupació on hi ha indicis que porten més temps, la llei diu que ha d'anar per un altre procediment, que és el procediment judicial."

Malgrat tot, l'alcalde Salellas, de la CUP, ha dit en una piulada que "calen canvis legislatius decidits" per defensar els petits propietaris en casos d'ocupació com aquest:

Una ordre judicial que pot trigar mesos a arribar

Seguint els passos establerts, el Jordi ja ha presentat una denúncia i espera que el seu cas es pugui resoldre ràpidament:

"El que hem fet és presentar una denúncia i sol·licitar al jutge unes mesures cautelars, perquè és una casa d'un particular i necessitem poder-hi accedir. Estem a l'espera que el jutge dictamini si el cas és prou urgent per poder recuperar casa nostra."

Si la justícia no li concedeix la cautelar, el procediment judicial es podria arribar a allargar fins a 18 mesos.

És per això que el Jordi, que sent impotència i indignació, ha denunciat el cas a les xarxes amb un objectiu:

"Nosaltres ja hem pagat els plats trencats, el que demanem és que el nostre cas serveixi per donar veu a la resta de casos, que no es veuen cada dia als mitjans de comunicació, per canviar la llei."

En l'últim any, a la ciutat de Girona pràcticament s'ha duplicat el nombre d'actuacions policials per ocupacions de pisos. En el 2024 se n'han fet gairebé 240, una mitjana de més de quatre per setmana.

Tant l'afectat, Jordi Riera, com l'alcalde de Girona, Lluc Salellas, han parlat del cas al programa "Tot es mou" de TV3: