Obligats a conviure amb la Covid: la immunitat de grup és "probablement impossible"

Quan arribarem a la immunitat de grup, moment en què un percentatge prou elevat de la població està protegida contra la Covid-19 i el virus pràcticament no circula? Probablement mai, tot i que això no significa, de cap manera, que s'hagin de mantenir sempre restriccions com les actuals ni que el nombre d'infectats, ingressats i morts per la malaltia sigui elevat.

Això és el que manifesten la majoria d'experts, per als qui l'aparició de variants i la relaxació de les mesures poden obligar a conviure amb SARS-CoV-2, tot i que sense el nivell d'amenaça actual.

La immunitat de grup s'aconsegueix quan hi ha un percentatge elevat de població que per la vacuna o perquè ha passat la malaltia està immunitzada. No se sap quant de temps es manté ni quina protecció dona la immunitat natural -per haver passat la Covid-19- i l'efecte de la vacuna no seria permanent.

Per això, haver aconseguit en cert moment la immunitat de grup no garanteix que es mantingui sempre. I això cal afegir-hi l'aparició de variants.

La immunitat de grup es calcula a partir de l'Ro -nombre reproductiu-, que és el nombre de persones a les quals algú infectat, de mitjana, encomanarà la malaltia. Varia en cada cas. Per al xarampió és entre 12 i 18, per al refredat comú entre 2 i 3 i per a la grip estacional es troba entre 0,9 i 2,1, tret d'anys concrets amb un impacte més gran.

Per al SARS-CoV-2, encara no es pot calcular amb exactitud i els experts no donen una xifra concreta, sinó un marge molt ampli que es pot trobar entre 4 i 8. Els primers mesos es pensava que estava entre 1,4 i 2,5 però que podia arribar a 3. Per això s'havia dit que la immunitat de grup s'aconseguiria amb un 70% de població vacunada, però el percentatge ha anat augmentant.

Si agafem com a valor Ro=2, caldria un 50% de persones immunitzades. Si és 3, calen un 77%. I si és 6, per no anar al valor més elevat, per arribar a la immunitat de grup caldria un 84% de vacunats o amb immunitat natural.

Impediments per a la immunitat de grup

Una altra mesura és l'Rt, que és la transmissió real en determinats moments. I això depèn de diversos factors, que també influeixen en el creixement de casos com el que estem veient.

Això darrer es deu en bona part a la variant delta, que és molt contagiosa, però el que és molt important són els entorns de risc, com explica al 324.cat Enric Álvarez Lacalle, físic i membre del grup BIOCOM-SC a la Universitat Politècnica de Catalunya:

"Esdeveniments superpropagadors, quan es troba moltíssima gent en interiors, especialment si no estan ben ventilats, si no portes la mascareta, si crides, a l'exterior si estàs molt a prop, en aglomeracions...".

Per tant, a la pràctica, la immunitat de grup no dependrà només de l'Ro de la Covid, sinó de moltes altres circumstàncies. La conclusió de la majoria d'experts és que la immunitat de grup per a la Covid és "probablement impossible", com explicava en un article publicat al març a Nature la periodista científica Christie Aschwanden.

També hi ha un document que resumeix molt bé què és la immunitat de grup i què caldria per aconseguir-la, publicat a mitjans de juny per investigadors de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).

Les raons per les quals arribar a la immunitat de grup és molt difícil són diverses. Com hem dit, no se sap quant de temps dura la immunitat proporcionada per les vacunes o per una infecció. A mesura que més gent va vacunant-se, també es relaxen les mesures de protecció i això pot donar lloc a repunts, com s'ha vist.

D'altra banda, si bé les vacunes donen una protecció gairebé total -amb algunes excepcions- contra la Covid greu, no està clar fins a quin punt protegeixen de la Covid asimptomàtica ni del contagi a altres persones.

Un tema important és l'aparició de variants, més probable com més circula el virus. L'últim estudi publicat, aparegut el 8 de juliol a la revista Nature i dut a terme per investigadors de l'Institut Pasteur de París, indica que una sola dosi de les vacunes de Pfizer o d'AstraZeneca no protegeix prou contra la variant delta, però dues dosis sí, tot i que amb menor eficàcia que per a la variant alfa. La prova es va fer amb un grup reduït de 59 persones.

Un altre element bàsic és que les vacunes arribin a tothom i a tots els països. De moment, s'estan vacunant bàsicament els ciutadans de països desenvolupats i fins i tot en aquests hi ha diferències entre regions o fins i tot entre districtes.

Si en un país o una regió hi ha un percentatge elevat de vacunats però en altres zones el percentatge és molt baix, el virus seguirà circulant i apareixeran noves variants, que arribaran, en algun moment, a tot arreu.

Per això, molts experts coincideixen a dir que amb les vacunes, tot i la seva gran eficiència, no n'hi haurà prou, com explicava a Nature Stefan Flasche, epidemiòleg de la London School of Hygiene & Tropical Medicine:

"Aconseguir la immunitat de grup només amb les vacunes serà més aviat improbable."

Afegia que s'han de mantenir les mesures no farmacològiques. Però, fins quan?

Quatre possibles escenaris

Sobre el futur de la Covid hi ha quatre escenaris possibles, com explicaven el 8 de juliol a JAMA Network tres metges de la Universitat Emory de Geòrgia i de la Universitat Brown de Rhode Island: Aaron Kofman, Rami Kantor i Eli Y. Adashi. Són: erradicació, eliminació, cohabitació i conflagració.

L'erradicació significaria que la prevalença -el nombre de casos de Covid en un determinat moment- seria zero a tot el món. De moment, només s'ha erradicat una malaltia, la verola, gràcies a la vacunació massiva.

Per considerar erradicada la Covid caldria que tothom fos immune, per vacuna o per infecció, de forma permanent i per a totes les variants aparegudes o que pugin aparèixer. Aquest escenari és molt improbable, per no dir impossible. I més a curt termini.

Una possibilitat més factible és l'eliminació, en què aquesta reducció a zero es produeix a diversos països o regions però no a tots. Israel i Nova Zelanda estan a prop d'aquest escenari, però, si en altres països no s'aconsegueix, sempre hi haurà el risc de contagis.

Un tercer escenari és la cohabitació, en què les vacunes proporcionen protecció contra les formes greus de malaltia, interrompen la cadena de contagis i són eficients contra la majoria de variants. Això limitaria la possibilitat de nous brots, si bé no l'eliminaria del tot.

Aquesta situació requeriria, probablement, vacunacions regulars, com es fa amb la grip, amb vacunes adaptades a noves variants. Però als llocs on això es produís la Covid podria ser una infecció lleu. Al gener, tres biòlegs nord-americans van elaborar un model segons el qual, en pocs anys, la Covid no seria més greu que el refredat comú i que la infecció proporcioni immunitat per a tota la vida.

També requeriria controlar el risc de zoonosi, el pas del virus d'animals a humans. En el cas de la verola, no s'ha detectat cap animal que sigui reservori d'un virus que pugui transmetre-la a les persones. En el cas del SARS-CoV-2, caldrà establir mesures de control per detectar-lo de seguida si apareix.

Claus per evitar la circulació del virus

L'últim escenari és la conflagració, en què la Covid és endèmica I la circulació del virus es manté sòlida. L'afavoriria que hi hagués un elevat percentatge de la població mundial sense vacunar o sense prou protecció degut a problemes del sistema immunitari.

Això mantindria no només l'amenaça de brots de malaltia, probablement moderada, sinó que donaria l'oportunitat al SARS-CoV-2 de seguir circulant i mutant i, per tant, afavoriria l'aparició de variants, que podrien ser més contagioses o agressives.

No es pot saber quin dels quatre escenaris es presentarà, però la clau perquè no sigui el quart és actualitzar les vacunes perquè facin front a les variants i fer arribar-les a tot el món. El coronavirus tindrà menys opcions com més li dificultem la circulació, no en alguns països, sinó a tot el planeta.

El document de l'ISGlobal que abans hem citat acaba amb unes recomanacions:

"No oblidar les mesures preventives no farmacològiques, no deixar ningú enrere, assegurar la cobertura vacunal més gran possible i no desestimar l'estratègia de 'control funcional', ja que s'ha de recordar que hi ha malalties, com ara la grip, per a les quals mai no aconseguirem la immunitat de grup."

De moment, doncs, a part d'estendre la vacunació a tot arreu, caldrà mantenir mesures de precaució, sobretot en moments com l'actual en què es produeixen grans rebrots.