Obren el pas de Rafah perquè surtin de Gaza un grup reduït de ferits i estrangers

Obert, per primera vegada des que fa 25 dies va començar la Guerra Hamas-Israel, el 7 d'octubre, el pas fronterer de Rafah perquè hi puguin sortir civils de Gaza.

Aquesta tarda, fonts del govern egipci han ofert un primer balanç segons el qual 76 persones ferides han pogut abandonar la Franja per rebre tractament mèdic. Han estat traslladades a hospitals egipcis en ambulàncies que aquest matí feien cua esperant l'obertura del pas que uneix Gaza amb Egipte. L'agència AFP, citant un responsable del pas de Rafah, havia informat que només passarien unes noranta persones.

Egipte ha preparat un hospital de campanya a Sheikh Zuweid, una ciutat situada a 15 quilòmetres de la Franja de Gaza, on ja han arribat els primers ferits. A més, també està previst que arribin a un altre hospital de la mateixa ciutat o a centres hospitalaris de les ciutats d'Al-Arish i d'Ismaïlia.

A la Franja de Gaza hi viuen uns 2,3 milions de persones; segons l'ONU, gairebé 1,5 milions de gazians, dues terceres parts, han hagut de fugir de casa seva des del 7 d'octubre pels bombardejos israelians.

Aquest dimecres també han pogut sortir de la Franja 335 persones amb passaport estranger o amb doble nacionalitat, segons responsables egipcis. De fet, desenes de persones fa dies que esperen a la banda palestina del pas per poder creuar i fugir dels bombardejos israelians. 

En aquest primer grup s'ha confirmat la presència d'un espanyol, Raúl Incertis, del País Valencià, que era a la Franja treballant per a l'ONG Metges sense Fronteres. 

En una publicació a X, abans Twitter, el secretari d'Afers Exteriors britànic, James Cleverly, ja havia afirmat que "és probable que el pas de Rafah s'obri avui per a un primer grup d'estrangers" i que "els equips del Regne Unit estan preparats per ajudar els ciutadans britànics tan aviat com puguin marxar".

La sortida de Gaza de ferits i d'estrangers és fruit d'un acord entre Egipte, Israel i Hamas, amb mediació de Qatar i coordinació dels Estats Units, segons informa l'agència Reuters, que afegeix que no inclou qüestions com ara l'alliberament les persones capturades per Hamas durant l'atac sense precedents del 7 d'octubre, unes 240 segons Israel, en què van morir 1.400 persones, la majoria de les quals civils.

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha assegurat en un missatge a les xarxes socials que la sortida de ferits i estrangers de Gaza ha estat possible "gràcies al lideratge dels EUA" i que suposarà la sortida de ciutadans nord-americans aquest dimecres, i la d'altres en els pròxims dies.

Un dels portaveus de la Casa Blanca, John Kirby, ha confirmat la sortida d'un "petit grup" de nord-americans de Gaza.

Des del Departament d'Estat, el portaveu, Matthew Miller, ha xifrat en unes 400 les persones amb passaport nord-americà que són a la Franja. 

Coincidint amb aquesta obertura de Rafah, Hamas ha anunciat, en un missatge de vídeo, que "els pròxims dies" alliberarà alguns dels ostatges, sense detallar ni dates ni noms.

Mentrestant, el setge a Gaza continua i des d'aquest dimecres torna a estar incomunicada, amb els serveis de telefonia i d'internet completament tallats.

Segon bombardeig del camp de refugiats de Jabalia

Aquest dimecres, d'altra banda, les autoritats de Gaza han informat de desenes de morts a causa d'un nou bombardeig israelià del camp de refugiats de Jabalia, al nord de la ciutat de Gaza, el segon en 24 hores. 

Encara no hi ha un balanç de víctimes, però les imatges de les agències permeten constatar un alt nivell de destrucció. L'ONU ha denunciat "l'última atrocitat, fins ara, que ha colpejat els habitants de Gaza".

El secretari general de l'organisme, el portuguès António Guterres, s'ha mostrat "devastat per l'escalada de violència a Gaza, inclosa la mort de palestins, sobretot de dones i infants, en els atacs aeris israelians a zones residencials del camp de refugiats de Jabalia, densament poblat", ha declarat aquest dimecres el seu portaveu, Stéphane Dujarric.

L'ONU parla de possible crim de guerra

Més tard, encara des de les Nacions Unides, l'Oficina de Drets Humans ha fet una declaració i un missatge a les xarxes en què argumenta que "l'alt nombre de víctimes civils i l'escala de destrucció causada pels atacs aeris al camp de Jabalia" fan pensar que "aquests atacs desproporcionats podrien constituir crims de guerra".

Entre les víctimes mortals del bombardeig israelià aquest dimarts a Jabalia hi ha almenys set ostatges, tres dels quals estrangers, ha informat Hamas.

Dimiteix un alt càrrec de l'ONU

Craig Mokhiber, fins ara director de l'oficina de Nova York de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, es lamenta en una dura carta de renúncia de la impotència i el fracàs de l'ONU davant el que qualifica de genocidi de manual.

Segons ell, el projecte colonial europeu ha entrat en l'última fase: la destrucció total dels palestins. Craig acusa els Estats Units, el Regne Unit i la major part d'Europa de complicitat per no fer respectar el dret humanitari i, a més, donar cobertura econòmica, política i diplomàtica al que qualifica d'atrocitats d'Israel.

En aquesta línia, Bolívia ha decidit fer un pas més i trencar relacions diplomàtiques amb l'estat jueu. Consideren que ha estat una agressiva i desproporcionada ofensiva per part d'Israel.

Dos països més governats per l'esquerra, Xile i Colòmbia, han cridat a consultes els seus ambaixadors a Israel.

8.800 palestins morts a Gaza

A Gaza, l'últim balanç de les autoritats sanitàries parla de 8.796 les persones mortes en els últims 25 dies. D'aquestes, unes 3.650 són menors, i 2.300 són dones. A més, hi ha 22.000 persones ferides. Més del 70% de les víctimes mortals de Gaza són civils. 

15 soldats morts en un dia

Israel, per la seva banda, ha informat que 15 soldats han mort en les últimes 24 hores, una xifra que eleva a 330 les baixes de les Forces de Defensa d'Israel des del 7 d'octubre. 

"Som en una guerra difícil. Serà una guerra llarga. Tenim èxits importants, però també pèrdues doloroses", ha afirmat aquest dimecres el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que ha promès "completar la feina, continuar fins a la victòria" en aquest conflicte que ha qualificat de "guerra injusta, per la nostra llar".