El bòlid vist a Catalunya no és un míssil balístic: el CSIC parla ara d'un "objecte artificial"
- TEMA:
- Ciència
La Xarxa d'Investigació de Bòlits i Meteorits del CSIC ha detectat aquesta nit un bòlid artificial que ha sobrevolat Catalunya. En un primer moment treballava amb la hipòtesi que es tractaria d'una prova d'un míssil francès, però el CSIC ho ha desmentit a última hora d'aquest dissabte.
En un comunicat, apunta que "el bòlid detectat sobre l'est de la península Ibèrica ha estat produït per la reentrada d'un objecte artificial en òrbita terrestre" i "descarta que es tracti d'un míssil balístic", com s'havia parlat d'entrada. L'objecte podria ser un satèl·lit o restes de coets espacials, segons ha explicat Josep Maria Trigo, investigador de l'Institut de Ciències de l'Espai (CSIC-IEEC).
La rectificació s'ha fet, segons aquest comunicat, després que investigadors hagin analitzat el fenomen en detall.
Alemanya diu que es tracta d'un satèl·lit Starlink
Segons les forces aèries alemanyes, l'objecte lluminós és la reentrada a l'atmosfera terrestre d'un satèl·lit de comunicació Starlink, un dels aparells d'Elon Musk que proporcionen Internet d'alta velocitat a bona part del món.
En les imatges, captades la nit de divendres a dissabte per diversos astrònoms col·laboradors de la xarxa, s'observa perfectament com el punt de llum provinent del nord recorre una trajectòria que passa per Girona i Barcelona, fins a perdre's al mar, al sud del País Valencià.
Les imatges del bòlid s'han captat des de diferents punts com ara Esparreguera, Corbera de Llobregat, Breda, Folgueroles, Sant Celoni, Sant Fost de Campsentelles, a Catalunya; Sant Mateu i Benicàssim, al País Valencià; i Blesa, a l'Aragó.
Per què s'ha pensat que podria tractar-se d'un míssil?
El bòlid que s'ha vist a les 23.59 d'aquest divendres guarda moltes similituds amb una prova del nou míssil balístic estratègic M51 que França va llançar el 18 de novembre del 2023. El Ministeri de Defensa francès va confirmar aleshores que l'artefacte no duia càrrega nuclear i havia caigut a l'Atlàntic Nord.
La Xarxa havia denunciat l'opacitat que envolta aquests assajos militars i ha exigit explicacions públiques.
"Segurament és una prova, però cal que es doni informació i que s'anunciï prèviament per no generar alarma i confusió. Esperem que hi hagi alguna explicació per part de mitjans oficials perquè és preocupant."
La velocitat i la trajectòria són dues pistes clau per identificar l'origen d'un bòlid. En aquest cas l'objecte ha seguit una trajectòria de nord a sud i s'ha pogut observar durant una estona. Per contra, els bòlids naturals entren a l'atmosfera a velocitats d'entre 11 i 72 quilòmetres per segon, i segueixen trajectòries equatorials.
Per aquest motiu, Trigo havia indicat en un primer moment que era molt menys probable que es pogués tractar de la reentrada d'un objecte en òrbita, com seria el cas d'un satèl·lit.
Brossa espacial i coets, altres exemples de bòlids artificials
La Xarxa d'Investigació de Bòlits i Meteorits del CSIC coordina desenes de càmeres de detecció de meteors i boles de foc d'observatoris professionals i amateurs arreu de la Península, les illes Balears i les Canàries.
No és el primer cop que detecta bòlids artificials i anteriorment ja ha documentat la reentrada a l'atmosfera de fragments de brossa espacial o d'un coet xinès el 2022, com es pot veure en aquestes imatges:
La feina investigadora d'aquest organisme també ha permès recuperar tres meteorits i participar en la caracterització de diversos meteorits més.
- ARXIVAT A:
- Ciència