Odessa, la ciutat buida i bunqueritzada que es prepara per frenar l'exèrcit rus

La perla del mar Negre aguanta la respiració a l'expectativa d'un atac rus després del primer bombardeig de fa uns dies en diverses cases a primera línia de mar.

En un mes, des que va començar la guerra, ja han fugit 200.000 persones d'aquesta ciutat d'un milió d'habitants, segons l'alcalde, Guennadi Trukhànov. La majoria, dones i nens.

"Estem preparats per lluitar per cada carrer, per cada edifici i per cada cantonada de la ciutat", ha dit en una entrevista amb TV3 en què ha afirmat que poden repel·lir un atac tant per terra com per mar:

La ciutat ja va aguantar durant deu setmanes l'assalt de les tropes nazis l'any 1941, en plena Segona Guerra Mundial. Per fer front a un possible atac amfibi han minat les platges i han posat explosius al mar.

La sorra de les platges fa d'escut

El centre de la ciutat està bunqueritzat. La sorra de la platja on s'ho passaven bé els turistes serveix ara per omplir sacs que protegeixen les estàtues de la ciutat.

Com la del famós duc de Richelieu, que va ser cap de govern a França i governador d'Odessa. La seva figura no es veu, coberta de sacs, i només sobresurt la bandera de la ciutat, davant d'una atracció infantil ara aturada.

Escales famoses

L'estàtua de Richelieu és al capdamunt de les escales més famoses del món del cinema, on Serguei Eisenstein va filmar una escena d'"El cuirassat Potemkin" que ha passat a la posteritat. Ara no es poden baixar. Una concertina impedeix arribar fins al port, un lloc considerat molt sensible.

Tampoc es poden prendre imatges de l'horitzó. Una meravellosa vista que va inspirar Eduardo di Capua a compondre la famosa "O sole mio", en un moment de nostàlgia pensant en el seu Nàpols natal.

Estàtues protegides

Grigori Potemkin va ser un mariscal que va governar Ucraïna i va fundar ciutats com Kherson, Mikolaiv i Sebastòpol. La seva estàtua està al costat d'un altre personatge il·lustre d'Odessa, el fundador de la ciutat, Josep de Ribas.

A tots dos se'ls pot veure als peus de Caterina II la Gran. La columna on s'alça l'emperadriu és tan alta que no hi ha sacs que la protegeixin

Silenci al cor d'Odessa

El carrer més famós de la ciutat porta el nom de Josep de Ribas, militar de pare català i mare irlandesa que va servir a les ordres de Caterina la Gran.

Abans de la guerra era un carrer ple de bullici. Amb bars, restaurants, hotels i clubs de nit. Ara només hi passegen militars i algun veí. La famosa òpera també està en silenci. Davant hi ha un enorme cartell: "Odessa és Ucraïna".

Cartells de benvinguda als russos

Els artistes que no poden actuar als nombrosos teatres de la ciutat han canviat les arts escèniques per la pintura i ara fan cartells i pancartes que omplen la ciutat. Alguns amb l'humor típic pel qual són coneguts els habitants d'Odessa. Desitgen que els russos se'n vagin i, directament, "Fotin el camp".

"No els hem convidat a salvar-nos ni a protegir-nos. Podem solucionar-nos els problemes nosaltres mateixos", assegura l'alcalde. Hi coincideix plenament la directora teatral Elena Rediko:

"Odessa ha estat, és i serà una ciutat multicultural i la regió té gent de 113 nacionalitats."

El port, ara tancat, ha estat lloc d'intercanvi. I el rus, la llengua franca.

El rus és la llengua majoritària i no està perseguida

L'Elena i els treballadors del seu teatre no poden treballar però recorda quan ho feien: "Tots els espectacles que fem són en rus i ningú ens oprimeix". El seu teatre porta 75 anys funcionant i sempre s'ha fet en rus.

"Estimem l'ucraïnès però pensem i treballem en rus. No hem convidat ningú a salvar-nos", en referència a l'argument esgrimit per Putin per envair Ucraïna amb el pretext de salvar la població russòfona.

L'Elena fins i tot afegeix: "L'himne d'Odessa és en rus!". Ara, en lloc d'actuar, pinten cartells i fan altres activitats, però no volen desvelar on ho fan per por que es repeteixi un atac com el del teatre de Mariúpol.