"Odi", "polvorí" i "processat fugat": la importància del llenguatge en el judici

Ja portem set setmanes de judici del procés i ens hem pogut adonar de la importància del llenguatge, de quines paraules es fan servir i per què deliberadament s'opta per un adjectiu i no pas per un altre.

El fiscal Javier Zaragoza, un dels més inquisidors en els seus interrogatoris, quan es refereix a l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, sempre l'anomena "el procesado fugado"; per l'advocat de Vox, els Mossos d'Esquadra són de manera invariable "los mozos".

Són poques, escollides, determinades paraules que es van repetint sessió a sessió, dia a dia i van creant una imatge en el subconscient de qui les escolta. A còpia de repetir l'expressió, ja adopta una aparença de normalitat, de realitat, de veritat.

La majoria dels guàrdies civils que han testificat han dit que la violència i el rebuig viscuts era la primera vegada que el sentien després d'anys de servei. Han coincidit en aquest argument des d'un comandament que durant anys es va dedicar a desarticular xarxes de narcotraficants fins als responsables de diverses casernes ubicades en diferents localitats catalanes.

El responsable de la de Manresa va fer servir una paraula a priori amable i que evoca creativitat, "performance", per recriminar una acció de protesta. Uns quants ciutadans els van deixar unes urnes de cartró a les portes de l'edifici. Després va afegir que va demanar a la policia local que les retiressin perquè no volien que es captés la seva imatge retirant aquell material.

Per boca d'ells hem pogut sentir diverses expressions que pivotaven sobre el concepte d'odi ("caras de odio", "se mascaba el odio", "nunca había visto ni sentido tanto odio"...). Paraules que han fet servir a l'hora de relatar de manera minuciosa i detallada el que va passar arreu de Catalunya entre el 20 de setembre i el 27 d'octubre del 2017, elevant sovint a categoria d'incident greu actes de rebuig i protesta aïllats.

Va ser el tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, responsable de tots els atestats del procés, qui va reblar el clau i va encunyar allò del "periodo insurreccional" i va reiterar la idea que "allò era un polvorí". Es comença amb una protesta pacífica, amb una "performance" i al final es torça, va dir el testimoni.

Missatges de tensió i angoixa

Durant aquestes setmanes de judici hi ha experts que opinen que de moment no s'està demostrant ni la rebel·lió ni la violència tumultuària. Llevat del 20S davant d'Economia no s'estan narrant alçaments de masses ni violència descontrolada, però sí que va penetrant el missatge de tensió, angoixa, por i acció coercitiva contra aquests servidors públics. "Votarem" i "Fora les forces d'ocupació" són expressions que repeteixen com un mantra, com un nou insult fabricat al carrer per les masses, les muralles humanes que impedien l'acció de la justícia.

Un dels arguments que va fer valdre el Suprem per condemnar els autors del setge del Parlament del juny del 2011 va ser el clima coactiu, l'atmosfera intimidatòria viscudes. No hi va haver danys ni ferits i l'Audiència Nacional en primera instància els va absoldre, però el Suprem va esmenar la sentència i els va condemnar a tres anys de presó. El ponent va ser el magistrat Manuel Marchena, que ara presideix el tribunal del procés.

Quines conclusions trauran els magistrats d'aquests relats dels agents que apel·len als sentiments més íntims i profunds, com l'angoixa i la por? Hem sentit que a la caserna d'Igualada han canviat d'ubicació l'habitació dels nens als pisos per si els tornen a llançar una bossa militar encesa al pati.

Marchena i els altres sis membres del tribunal prenen notes quan els testimonis relaten protestes ciutadanes que ells van viure com terribles assetjaments.

Maria Núria Revetlle, redactora de tribunals de Catalunya Radio / Catalunya Informació