Ofelia Tejerina: "La 'llei Sinde' és de l'era dels Picapedra" (i II)
L'advocada de l'Associació d'Internautes va ser la primera persona que va investigar la trama de corrupció de la SGAE, el 2007. Les proves que implicaven la cúpula directiva de la principal societat d'autors espanyola i que han provocat la dimissió del seu president, Teddy Bautista, eren públiques i estaven a l'abast de tothom a internet. Tejerina ha explicat al 3cat24 que ja és hora que es tinguin en compte altres models de negoci per als creadors de la cultura, més en sintonia amb la societat de la informació.
(Continua de la part I)
Vol dir que s'han recaptat ja... I on han anat a parar aquests milions?
No ho sabem del cert si s'han recaptat o no. Nosaltres hem fet els números i ens donen aquests resultats. I van a parar a totes les societats gestores d'autor, especialment la SGAE.
La ministra de Cultura ha assenyalat que l'actual llei de propietat intel·lectual, aprovada amb el PP l'any 1997, és la causa de la situació actual de la SGAE. Què n'opina, d'aquestes declaracions?
No té cap sentit. Perquè des del 2003 s'estan fent malament les coses. Si tenim en compte que la ministra actual té coneixement de tot això i no ha fet res, no ens serveix.
També ha demanat una auditoria pública de totes les gestores de drets d'autors. Què creu que s'aconseguirà?
Jo desconfio plenament d'aquesta auditoria perquè és el que hauria d'haver fet fa anys.
Qui l'hauria de fer aquesta auditoria doncs?
En l'estat de dret en què vivim? Només el jutge. Aquí s'han mesclat cànon digital, subvencions, fons de la SGAE gestionats de manera poc transparent, etc.
Quina opinió li mereix la "llei Sinde"?
És una llei de l'era dels Picapedra. Tenim els Picapedra regulant internet perquè els preceptes aplicats no es poden aplicar. No entenen com funciona la xarxa. No oblidem que la "llei Sinde" regula un procediment per eliminar continguts d'internet però s'està saltant totes les bases constitucionals de l'estat de dret. No ho diem només nosaltres. Experts juristes, de reconegut prestigi, s'hi han mostrat en contra. Un d'ells és Andrés de la Oliva Santos, que va dir al seu blog: "Hi ha algú que entengui de dret al Parlament espanyol?".
Segons vostè, quins drets vulnera aquesta llei?
Va en contra de la llibertat d'expressió perquè tal com està redactada no permet la intervenció d'un jutge en el fons de la qüestió. Una administració pública determinarà quan s'ha d'eliminar contingut. El jutge dirà: "M'han dit que s'ha de tancar aquesta pàgina. I tinc un temps limitat per fer-ho. Que es tanqui". No entrarà a valorar l'ordre de tancament. Però és que s'han detingut dues persones, creadors de pàgines web amb enllaços quan hi havia sentències judicials que deien que no era delicte tenir-les. Com és possible que es permeti això sense indicis de delictes i amb detenció? És escandalós!
Wikileaks va revelar que aquesta llei es va gestar amb pressions de "lobbies" nord-americans, representants de les indústries audiovisuals. Creu que això és cert?
A nosaltres ens va arribar que l'AI estava citada en uns cables de Wikileaks respecte a una reunió que va tenir el Ministeri de Cultura amb la presidència del govern nord-americà, sota el títol "llei Sinde". Sabem que Espanya rep pressions per aprovar aquesta llei.
Fa uns mesos el 3cat24 va entrevistar Simona Levi, activista i membre de l'eXgae, i va dir: "A la SGAE li queden 4 dies". Després del que hem vist en les darreres setmanes, què n'opina vostè?
Vull ser positiva. Espero que les societats de gestors d'autors reestructurin les jerarquies organitzatives, els estatus interns de funcionament, les competències, etc. De manera que aquestes societats vetllin realment pels drets dels autors. Però l'experiència em diu que no es farà.
L'AI té suggeriments de com haurien de ser aquestes gestores de drets d'autor?
Ho hem fet, però la primera resposta és que no som nosaltres els que hem de trobar el model de negoci per als autors en aquest segle, sinó el Ministeri de Cultura. Aquesta és la seva feina.
Alguna idea, però?
Com es pot fer? Són els autors els que ho han de dir. L'any passat vaig estar a Brussel·les a unes xerrades sobre nous models de negoci de la propietat intel·lectual, i ja deien que no ha de ser obligatori associar-se per cobrar els seus drets, que poden difondre per internet i demanar el preu que estimi i que no tot ha de costar igual; es pot considerar condicionar les sales de cinema més atractives amb preus variables segons la pel·lícula; publicar obres gratuïtament; que el Ministeri ens doni un llistat del que és de domini públic, la gent té dret a aquesta cultura també, per què no ho coneixem?
Es parlava de posar un cànon per a l'ADSL...
Xorrades! Per la mateixa regla de tres, s'hauria de demanar als autors un cànon per fer servir una tecnologia, internet, per difondre la seva obra com es feia abans a la ràdio. Ho fem? Qui paga llavors pels continguts? Els autors, els usuaris? Es necessita un equilibri i l'ha de buscar el Ministeri de Cultura.
De totes maneres alguns autors ja troben sortides noves...
Clar, estem assistint a un moment de canvis a internet, en les fórmules de veure la propietat intel·lectual que ens portaran cap a aquest equilibri que mencionava. Quico Veneno ja ha reconegut haver arribat tard als canvis tecnològics en un manifest. Però tenim els casos de Joan Feliu, del duet de pop Vacabou o el de la Mari, la cantant de Chambao que estan demostrant que poden viure dels seus concerts i no tant de la venda de discos. Alaska es pronunciava en contra del cànon fa molt de temps. L'equilibri ens l'estan mostrant els mateixos autors ja.
Vol dir que s'han recaptat ja... I on han anat a parar aquests milions?
No ho sabem del cert si s'han recaptat o no. Nosaltres hem fet els números i ens donen aquests resultats. I van a parar a totes les societats gestores d'autor, especialment la SGAE.
La ministra de Cultura ha assenyalat que l'actual llei de propietat intel·lectual, aprovada amb el PP l'any 1997, és la causa de la situació actual de la SGAE. Què n'opina, d'aquestes declaracions?
No té cap sentit. Perquè des del 2003 s'estan fent malament les coses. Si tenim en compte que la ministra actual té coneixement de tot això i no ha fet res, no ens serveix.
També ha demanat una auditoria pública de totes les gestores de drets d'autors. Què creu que s'aconseguirà?
Jo desconfio plenament d'aquesta auditoria perquè és el que hauria d'haver fet fa anys.
Qui l'hauria de fer aquesta auditoria doncs?
En l'estat de dret en què vivim? Només el jutge. Aquí s'han mesclat cànon digital, subvencions, fons de la SGAE gestionats de manera poc transparent, etc.
Quina opinió li mereix la "llei Sinde"?
És una llei de l'era dels Picapedra. Tenim els Picapedra regulant internet perquè els preceptes aplicats no es poden aplicar. No entenen com funciona la xarxa. No oblidem que la "llei Sinde" regula un procediment per eliminar continguts d'internet però s'està saltant totes les bases constitucionals de l'estat de dret. No ho diem només nosaltres. Experts juristes, de reconegut prestigi, s'hi han mostrat en contra. Un d'ells és Andrés de la Oliva Santos, que va dir al seu blog: "Hi ha algú que entengui de dret al Parlament espanyol?".
Segons vostè, quins drets vulnera aquesta llei?
Va en contra de la llibertat d'expressió perquè tal com està redactada no permet la intervenció d'un jutge en el fons de la qüestió. Una administració pública determinarà quan s'ha d'eliminar contingut. El jutge dirà: "M'han dit que s'ha de tancar aquesta pàgina. I tinc un temps limitat per fer-ho. Que es tanqui". No entrarà a valorar l'ordre de tancament. Però és que s'han detingut dues persones, creadors de pàgines web amb enllaços quan hi havia sentències judicials que deien que no era delicte tenir-les. Com és possible que es permeti això sense indicis de delictes i amb detenció? És escandalós!
Wikileaks va revelar que aquesta llei es va gestar amb pressions de "lobbies" nord-americans, representants de les indústries audiovisuals. Creu que això és cert?
A nosaltres ens va arribar que l'AI estava citada en uns cables de Wikileaks respecte a una reunió que va tenir el Ministeri de Cultura amb la presidència del govern nord-americà, sota el títol "llei Sinde". Sabem que Espanya rep pressions per aprovar aquesta llei.
Fa uns mesos el 3cat24 va entrevistar Simona Levi, activista i membre de l'eXgae, i va dir: "A la SGAE li queden 4 dies". Després del que hem vist en les darreres setmanes, què n'opina vostè?
Vull ser positiva. Espero que les societats de gestors d'autors reestructurin les jerarquies organitzatives, els estatus interns de funcionament, les competències, etc. De manera que aquestes societats vetllin realment pels drets dels autors. Però l'experiència em diu que no es farà.
L'AI té suggeriments de com haurien de ser aquestes gestores de drets d'autor?
Ho hem fet, però la primera resposta és que no som nosaltres els que hem de trobar el model de negoci per als autors en aquest segle, sinó el Ministeri de Cultura. Aquesta és la seva feina.
Alguna idea, però?
Com es pot fer? Són els autors els que ho han de dir. L'any passat vaig estar a Brussel·les a unes xerrades sobre nous models de negoci de la propietat intel·lectual, i ja deien que no ha de ser obligatori associar-se per cobrar els seus drets, que poden difondre per internet i demanar el preu que estimi i que no tot ha de costar igual; es pot considerar condicionar les sales de cinema més atractives amb preus variables segons la pel·lícula; publicar obres gratuïtament; que el Ministeri ens doni un llistat del que és de domini públic, la gent té dret a aquesta cultura també, per què no ho coneixem?
Es parlava de posar un cànon per a l'ADSL...
Xorrades! Per la mateixa regla de tres, s'hauria de demanar als autors un cànon per fer servir una tecnologia, internet, per difondre la seva obra com es feia abans a la ràdio. Ho fem? Qui paga llavors pels continguts? Els autors, els usuaris? Es necessita un equilibri i l'ha de buscar el Ministeri de Cultura.
De totes maneres alguns autors ja troben sortides noves...
Clar, estem assistint a un moment de canvis a internet, en les fórmules de veure la propietat intel·lectual que ens portaran cap a aquest equilibri que mencionava. Quico Veneno ja ha reconegut haver arribat tard als canvis tecnològics en un manifest. Però tenim els casos de Joan Feliu, del duet de pop Vacabou o el de la Mari, la cantant de Chambao que estan demostrant que poden viure dels seus concerts i no tant de la venda de discos. Alaska es pronunciava en contra del cànon fa molt de temps. L'equilibri ens l'estan mostrant els mateixos autors ja.
