Ofelia Tejerina: "La llei Sinde és de l'era dels Picapedra" (I)
L'advocada de l'Associació d'Internautes va ser la primera persona que va investigar la trama de corrupció de la SGAE, el 2007. Les proves que implicaven la cúpula directiva de la principal societat d'autors espanyola i que han provocat la dimissió del seu president, Teddy Bautista, eren públiques i estaven a l'abast de tothom a internet. Tejerina ha explicat al 3cat24 que ja és hora que es tinguin en compte altres models de negoci per als creadors de la cultura, més en sintonia amb la societat de la informació.
L'Associació d'Internautes (AI) va ser qui va denunciar, per primer cop, la trama de corrupció de la SGAE. A partir de quines pistes?
D'unes notícies publicades al diari "Público" i a "El Economista", el 2007, sobre una trama empresarial relacionada amb la SGAE. L'AI estudia el cas i decideix anar més enllà. Es contacta també amb el músic Luis Cobo "Manglis", que feia temps que denunciava aquestes irregularitats. El cas m'arriba com a advocada de l'associació i després d'una investigació a través d'internet localitzo unes dades que demostren la trama de corrupció.
Eren a internet, les dades?
Sí. Trobo una relació directa de càrrecs directius de la SGAE amb empreses privades on es reconeix que més del 90% del seu treball es fa amb la gestora d'autors. Si afegim que l'administrador únic de l'empresa privada, en fer el registre del domini d'internet, utilitza els servidors, el correu electrònic i el domicili social de la SGAE, això són prou pistes per formalitzar la denúncia. Llavors, Víctor Domingo, president de l'AI, proposa el novembre del 2007 a altres associacions que ens vulguin donar suport. És quan s'hi afegeixen Apemit (associació de petites i mitjanes empreses d'informàtica) i Vache (associació d'hostelers afectats pel cànon digital), com a codenunciants.
D'això fa gairebé quatre anys...
Nosaltres esperàvem una resposta de la fiscalia en sis mesos, però no. Al 2008, i després al 2009, presentem dos recordatoris. Finalment, al març del 2010 tenim notícies que s'ha iniciat una investigació i que s'ha posat en mans d'un jutjat. En aquell moment es posen en contacte amb Josep Jover, representat d'Apemit, i ell presenta noves proves per posar dues denúncies més en contra de la SGAE.
Ha comentat que les proves que la van portar a formalitzar la denúncia les va trobar a internet. Qualsevol ciutadà les podria haver trobat?
Un dels objectius de l'associació era aconseguir informació que estigués a l'abast de tothom perquè ningú pogués dir que nosaltres teníem accés a un lloc reservat. I això nega les declaracions de la ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, quan diu que el Ministeri no tenia notícies del que estava passant per arribar a les dades que inculpaven la SGAE. Podien haver posat en mans de la fiscalia, com ho vam fer nosaltres, que investigués. I no ho van fer.
Per què creu que el Ministeri de Cultura no ho va fer?
No en tinc ni la més remota idea. És cert que González-Sinde no ha estat sempre la ministra de Cultura i aquests fraus es cometien abans, perquè Microgénesis funcionava des del 1998. Altres ministres han tingut la responsabilitat i tampoc ho van fer. El jutge ha reconegut que Teddy Bautista, president de la SGAE, no pot al·legar desconeixement de la trama per la gran publicitat que es va fer amb la denúncia del 2007. I el 2009 arriba la senyora Sinde: és molt difícil creure que no tenia notícia del que estava passant. Ara ja se sap que el Ministeri d'Indústria va facilitar a la SGAE i les seves empreses parasitàries 5,3 milions d'euros. Si està justificat o no, a l'AI se'ns escapa, perquè no oblidem que representem una agrupació de ciutadans, i hi ha molta informació a la qual malauradament no accedim.
Com a ciutadans, què podem fer davant un cas com aquest?
Demanar explicacions als organismes públics.
Vist des de la llunyania, com és possible que la SGAE deixés aquestes proves obertes a internet?
Després de totes les proves que els inculpen i té el jutge i sabent que hi havia indicis a la vista de tothom, a més del temps que fa que ningú no els atura, a nosaltres només ens ve una pregunta al cap: això ha passat perquè els han deixat fer? I l'Associació d'Internautes no és l'organisme indicat per haver obert aquesta porta. Si ho hem fet és perquè ningú ho estava fent.
Qui l'hauria d'haver obert?
Els organismes públics responsables, per llei, de fer-ho. En primer lloc, el Ministeri de Cultura. I tampoc es pot traslladar aquesta responsabilitat a les comunitats autònomes. I ens entristeix haver estat nosaltres, perquè si s'hagués aturat a temps es podria haver evitat que afectés molta gent que ho passarà malament i que seran imputats.
A quina gent es refereix?
Parlo d'imputats o de responsables polítics que es vegin involucrats indirectament en el cas, persones que els diaris ja citen amb noms i cognoms.
En aquest cas, hi ha un ball de xifres sobre els milions d'euros estafats. En un principi eren 4 milions, però Josep Jover va parlar de 400. Quina és la posició de l'AI?
L'opinió de l'AI és molt clara: tenim un document del jutge que parla de 27 milions d'euros. Parla d'altres xifres, que podrien arribar als 50 milions d'euros, però no és segur del tot. Més enllà d'això, no ens atrevim a donar una altra xifra. Respectem l'opinió d'altres codenunciants però no és la nostra veu.
Aquesta setmana el Congrés ha aprovat una proposició no de llei del PP que insta el govern espanyol a suprimir el cànon digital i substituir-lo per altres fórmules "menys arbitràries" i "més justes i equitatives". S'hauria d'haver fet abans?
Per descomptat. Denunciem el cànon digital des d'abans del 2003. En aquesta data Asimelec -una associació d'empreses de tecnologia-, juntament amb la SGAE i altres gestores, firmen un acord privat pel qual entenen que el cànon digital (que és una compensació per còpia privada que estableix la llei de propietat intel·lectual) s'ha de cobrar imposant-lo a tot tipus de suports capaços de fer còpia d'obres protegides pels drets d'autor. Aquest és un acord molt lucratiu que recapta milions d'euros.
I per què es va permetre?
En teoria, per evitar el creuament de demandes judicials que està posant la SGAE i altres gestores contra empreses productores de dispositius digitals.
Com ha evolucionat fins avui el tema del cànon digital?
El 2006 es modifica la llei de propietat intel·lectual que assumeix aquest acord privat. Des de llavors, l'AI estem dient que vulnera el dret comunitari. Ho vam plantejar a la Comissió Europea i esperem resposta. Per sort, la plataforma Tots contra el Cànon- creada arran de les protestes- considera que cal fer un informe judicial del tema. Aquí hi participen associacions com AI, APEMIC, Usuarios de Internet, etc. Josep Jover porta el cas de la botiga Traxtore, amb Ana M. Méndez, al Tribunal Constitucional Europeu i aquest reconeix que la interpretació del cànon digital que s'està fent a Espanya no és correcta.
Tenim una xifra de quant s'ha recaptat en aquests anys?
S'està recaptant més del que s'hauria de recaptar. Són milions d'euros... L'Associació d'Internautes ha presentat un estudi, amb dades oficials de xifres de pressupostos d'administracions, d'empreses de tecnologia, d'autònoms, de consumidors, etc. Multipliquem-ho per les dades de cànon digital que se'ns imposa des del 2008, per una ordre ministerial, i arribem a la conclusió que es poden arribar a recaptar més 200 milions d'euros a l'any.
(Continua a la part II)
D'unes notícies publicades al diari "Público" i a "El Economista", el 2007, sobre una trama empresarial relacionada amb la SGAE. L'AI estudia el cas i decideix anar més enllà. Es contacta també amb el músic Luis Cobo "Manglis", que feia temps que denunciava aquestes irregularitats. El cas m'arriba com a advocada de l'associació i després d'una investigació a través d'internet localitzo unes dades que demostren la trama de corrupció.
Eren a internet, les dades?
Sí. Trobo una relació directa de càrrecs directius de la SGAE amb empreses privades on es reconeix que més del 90% del seu treball es fa amb la gestora d'autors. Si afegim que l'administrador únic de l'empresa privada, en fer el registre del domini d'internet, utilitza els servidors, el correu electrònic i el domicili social de la SGAE, això són prou pistes per formalitzar la denúncia. Llavors, Víctor Domingo, president de l'AI, proposa el novembre del 2007 a altres associacions que ens vulguin donar suport. És quan s'hi afegeixen Apemit (associació de petites i mitjanes empreses d'informàtica) i Vache (associació d'hostelers afectats pel cànon digital), com a codenunciants.
D'això fa gairebé quatre anys...
Nosaltres esperàvem una resposta de la fiscalia en sis mesos, però no. Al 2008, i després al 2009, presentem dos recordatoris. Finalment, al març del 2010 tenim notícies que s'ha iniciat una investigació i que s'ha posat en mans d'un jutjat. En aquell moment es posen en contacte amb Josep Jover, representat d'Apemit, i ell presenta noves proves per posar dues denúncies més en contra de la SGAE.
Ha comentat que les proves que la van portar a formalitzar la denúncia les va trobar a internet. Qualsevol ciutadà les podria haver trobat?
Un dels objectius de l'associació era aconseguir informació que estigués a l'abast de tothom perquè ningú pogués dir que nosaltres teníem accés a un lloc reservat. I això nega les declaracions de la ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, quan diu que el Ministeri no tenia notícies del que estava passant per arribar a les dades que inculpaven la SGAE. Podien haver posat en mans de la fiscalia, com ho vam fer nosaltres, que investigués. I no ho van fer.
Per què creu que el Ministeri de Cultura no ho va fer?
No en tinc ni la més remota idea. És cert que González-Sinde no ha estat sempre la ministra de Cultura i aquests fraus es cometien abans, perquè Microgénesis funcionava des del 1998. Altres ministres han tingut la responsabilitat i tampoc ho van fer. El jutge ha reconegut que Teddy Bautista, president de la SGAE, no pot al·legar desconeixement de la trama per la gran publicitat que es va fer amb la denúncia del 2007. I el 2009 arriba la senyora Sinde: és molt difícil creure que no tenia notícia del que estava passant. Ara ja se sap que el Ministeri d'Indústria va facilitar a la SGAE i les seves empreses parasitàries 5,3 milions d'euros. Si està justificat o no, a l'AI se'ns escapa, perquè no oblidem que representem una agrupació de ciutadans, i hi ha molta informació a la qual malauradament no accedim.
Com a ciutadans, què podem fer davant un cas com aquest?
Demanar explicacions als organismes públics.
Vist des de la llunyania, com és possible que la SGAE deixés aquestes proves obertes a internet?
Després de totes les proves que els inculpen i té el jutge i sabent que hi havia indicis a la vista de tothom, a més del temps que fa que ningú no els atura, a nosaltres només ens ve una pregunta al cap: això ha passat perquè els han deixat fer? I l'Associació d'Internautes no és l'organisme indicat per haver obert aquesta porta. Si ho hem fet és perquè ningú ho estava fent.
Qui l'hauria d'haver obert?
Els organismes públics responsables, per llei, de fer-ho. En primer lloc, el Ministeri de Cultura. I tampoc es pot traslladar aquesta responsabilitat a les comunitats autònomes. I ens entristeix haver estat nosaltres, perquè si s'hagués aturat a temps es podria haver evitat que afectés molta gent que ho passarà malament i que seran imputats.
A quina gent es refereix?
Parlo d'imputats o de responsables polítics que es vegin involucrats indirectament en el cas, persones que els diaris ja citen amb noms i cognoms.
En aquest cas, hi ha un ball de xifres sobre els milions d'euros estafats. En un principi eren 4 milions, però Josep Jover va parlar de 400. Quina és la posició de l'AI?
L'opinió de l'AI és molt clara: tenim un document del jutge que parla de 27 milions d'euros. Parla d'altres xifres, que podrien arribar als 50 milions d'euros, però no és segur del tot. Més enllà d'això, no ens atrevim a donar una altra xifra. Respectem l'opinió d'altres codenunciants però no és la nostra veu.
Aquesta setmana el Congrés ha aprovat una proposició no de llei del PP que insta el govern espanyol a suprimir el cànon digital i substituir-lo per altres fórmules "menys arbitràries" i "més justes i equitatives". S'hauria d'haver fet abans?
Per descomptat. Denunciem el cànon digital des d'abans del 2003. En aquesta data Asimelec -una associació d'empreses de tecnologia-, juntament amb la SGAE i altres gestores, firmen un acord privat pel qual entenen que el cànon digital (que és una compensació per còpia privada que estableix la llei de propietat intel·lectual) s'ha de cobrar imposant-lo a tot tipus de suports capaços de fer còpia d'obres protegides pels drets d'autor. Aquest és un acord molt lucratiu que recapta milions d'euros.
I per què es va permetre?
En teoria, per evitar el creuament de demandes judicials que està posant la SGAE i altres gestores contra empreses productores de dispositius digitals.
Com ha evolucionat fins avui el tema del cànon digital?
El 2006 es modifica la llei de propietat intel·lectual que assumeix aquest acord privat. Des de llavors, l'AI estem dient que vulnera el dret comunitari. Ho vam plantejar a la Comissió Europea i esperem resposta. Per sort, la plataforma Tots contra el Cànon- creada arran de les protestes- considera que cal fer un informe judicial del tema. Aquí hi participen associacions com AI, APEMIC, Usuarios de Internet, etc. Josep Jover porta el cas de la botiga Traxtore, amb Ana M. Méndez, al Tribunal Constitucional Europeu i aquest reconeix que la interpretació del cànon digital que s'està fent a Espanya no és correcta.
Tenim una xifra de quant s'ha recaptat en aquests anys?
S'està recaptant més del que s'hauria de recaptar. Són milions d'euros... L'Associació d'Internautes ha presentat un estudi, amb dades oficials de xifres de pressupostos d'administracions, d'empreses de tecnologia, d'autònoms, de consumidors, etc. Multipliquem-ho per les dades de cànon digital que se'ns imposa des del 2008, per una ordre ministerial, i arribem a la conclusió que es poden arribar a recaptar més 200 milions d'euros a l'any.
(Continua a la part II)
