Olaf Scholz, nou canceller d'Alemanya: quins reptes té després de l'era Merkel

Olaf Scholz ja és el nou canceller d'Alemanya. El Bundestag l'ha investit aquest dimecres, amb els vots de socialdemòcrates, verds i liberals. En total, ha rebut 395 sís; 303 nos i 6 abstencions.

Poc després, un cop ha recollit l'acta de nomenament de la mà de Frank-Walter Steinmeier al Palau de Bellevue, residència oficial del president alemany, Scholz ha jurat el càrrec al mateix escenari.

Comença així l'era post-Merkel al país. L'excancellera traspassa el càrrec després de 16 anys a qui ha estat vicecanceller i ministre de Finances en l'últim govern de coalició. Merkel ha seguit la sessió des de la tribuna d'honor, des d'on ha estat ovacionada abans que comencés la votació.

Moments que, per cert, de forma excepcional, la presidenta de la cambra alemanya ha permès immortalitzar amb el mòbil els diputats. Per norma general, ho tenen prohibit.

Lluita contra la pandèmia i la crisi climàtica, els reptes del nou govern

El que serà el primer govern tripartit a Alemanya comença a caminar gràcies de l'acord entre l'SPD, Els Verds i el Partit Liberal tancat fa dues setmanes. Els va fer falta un mes de negociacions i ara Scholz s'haurà d'esforçar a mantenir l'equilibri amb els seus socis.

Entre els reptes que té al davant, la lluita contra el coronavirus, en un moment en què la pandèmia està colpejant durament el país. Alemanya ha passat de ser exemple de gestió a sumar 500 morts en un sol dia. La incidència a 7 dies per damunt de 400 noves infeccions.

Amb el 68% de la població vacunada, els hospitals han tornat a saturar-se. El govern de Scholz es trobarà amb la molt probable controvertida implantació de la vacunació obligatòria.

També haurà de fer front a la digitalització d'Alemanya i la lluita contra el canvi climàtic, amb objectius com que el 80% de l'energia sigui renovable l'any 2030, vuit abans del que estava previst fins ara.

Alemanya tindrà un flamant ministeri del clima dirigit pels ecologistes i el compromís d'abandonar les energies fòssils abans de 10 anys. El país ha de passar de ser el més contaminant de la Unió Europea a ser el més sostenible.

Aquest últim és un dels punts estrella del pacte de coalició, juntament amb la pujada del salari mínim interprofessional. En concret, es vol apujar de 9,6 a 12 euros l'hora, que es calcula afectaria uns deu milions de persones. També voldrien reduir la bretxa salarial entre dones i homes i s'han compromès a no rebaixar les pensions.

Pel que fa a l'habitatge, els tres partits han pactat construir 400.000 nous pisos cada any, 100.000 dels quals seran subvencionats. També s'han compromès a allargar fins al 2029 el límit als preus de lloguer.

En l'àmbit financer, el compromís és rebaixar el deute a partir del 2023, després que s'ha relaxat amb la pandèmia. Per ara, no es plantegen una reforma fiscal que impliqui una pujada d'impostos.

Altres punts de l'acord de govern són eliminar la prohibició que les persones homosexuals puguin donar sang, un pla per combatre la violència masclista o legalitzar la venda de marihuana amb finalitats recreatives per a adults.

En l'àmbit internacional Scholz serà continuista i apostarà per la multilateralitat i, sobretot, per reforçar la cooperació amb els Estats Units de Joe Biden.

El quart canceller socialdemòcrata al país

Scholz, de 63 anys, és el quart canceller del Partit Socialdemòcrata alemany, l'SPD, després de Willy Brandt, Helmut Schmidt i Gerhard Schröder.

Prové de l'ala més centrista de l'SPD. De fet, era el candidat més "merkelià" per substituir Angela Merkel. Fins i tot abans de les eleccions, va projectar una certa identificació amb ella: es va arribar a fotografiar fent-se el típic gest amb les mans de la cancellera en un reportatge de Der Spiegel.

Ha hagut de fer front a les crítiques de falta d'empatia i les comparacions amb un robot convertint la imatge de funcionari gris en l'exemple de garant de l'estabilitat i persona fiable.

Durant la campanya va fer bandera de la reconstrucció econòmica i la seva gestió com a ministre de Finances, una jugada que li va sortir bé, ja que l'SPD va guanyar les eleccions federals per primera vegada des del 2002. Va aconseguir capgirar una campanya que semblava que tenia perduda.

La popularitat de Scholz va començar en la seva etapa com a alcalde d'Hamburg. Va coincidir amb la cimera del G7, la qual va ser escenari de greus enfrontaments entre manifestants i policies.