Olost vota sortir del Lluçanès només un any i mig després de la creació de la comarca
Amb una participació de prop del 51%, Olost ha decidit en una consulta popular que no vol continuar a la comarca del Lluçanès creada fa tan sols un any i mig. Els vots s'han repartit de la següent manera: 297 a favor del "sí" a iniciar el procés per sortir-ne, 249 pel "no", 10 en blanc i 8 de nuls. Per tant, la balança s'ha decantat per només una cinquantena de vots, comptant les paperetes d'Olost i del nucli de Santa Creu de Jutglar, que pertany al municipi.
El resultat definitiu ha trigat una mica a arribar perquè, en el recompte, s'havien desquadrat dos vots.
La consulta que ha convocat els 1.100 veïns majors de 16 anys no qüestionava el sentiment de pertinença a la comarca, sinó la forma com s'ha constituït, amb 5 dels 13 municipis fora perquè van votar no a la consulta del 2015.
La pregunta que han hagut de respondre era: "Estàs d'acord que s'iniciïn els tràmits per sortir de la Comarca del Lluçanès?".
L'alcalde diu que el resultat "és vinculant" i el procés, "complex"
"Majoritàriament, la gent ha votat sortir de la comarca i ara s'obre un procés complex per veure com fem efectiu aquest resultat", ha explicat l'alcalde Gil Salvans. El primer pas serà reunir-se amb la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat "per exposar-los la situació i veure quines possibilitats hi ha".
El cap del govern municipal ha destacat la participació en la consulta:
"Per nosaltres és vinculant aquest resultat. Ens havíem fixat un objectiu d'un 40% [de participació]. Sempre en vols més, un 70 o 80, però creiem que és un bon resultat. Estem contents en aquest sentit."
Salvans ha reconegut que la diferència entre partidaris i detractors de deixar el Lluçanès "no és gaire gran" i ha explicat que caldrà "analitzar bé els resultats i tenir en compte això".
Els partidaris de quedar-se encaixen el resultat, però amb crítiques
Entre els que han fet campanya perquè Olost continuï al Lluçanès, el sentiment aquest diumenge a la nit era de tristesa i incertesa. I no han estalviat crítiques a la manera com s'ha plantejat la consulta.
"Estem tristos pel resultat perquè creiem en el projecte i creiem que és bo, però la gent d'Olost no pensen això", ha lamentat Martí Gorchs, de la plataforma Olost i Santa Creu, pel Lluçanès.
Gorchs ha instat l'Ajuntament d'Olost ha d'explicar què faran amb el resultat i "com pensen treballar pel Lluçanès des d'aquesta posició" de voler abandonar la comarca:
"Nosaltres creiem que és complicat treballar per aquesta comarca si en vols sortir, però veurem amb el temps si ens dona la raó o no."
La plataforma rebutja la manera com es va plantejar la consulta. "Creiem que està formulada al revés [el "sí" era per votar a favor de sortir de la comarca] i és intencionat", es queixa. Una altra crítica és el cens de participació "que inclou persones que el 2015 no hi estaven incloses".
Igualment, han apuntat que els resultats de les meses s'han tancat "amb vots que no quadraven". "Tot això no ens agrada, però els vots no deixen de ser els que són. Entomem el resultat com el que és".
Què passarà ara?
Ara queda un llarg recorregut per marxar, si s'acata el resultat. Com a mínim hauran d'esperar a les pròximes municipals, el 2027, que és quan es crearà el consell comarcal. Si Olost acaba marxant, el Lluçanès tindrà 7 dels 13 municipis previstos a l'inici.
Actualment, el Lluçanès el conformen Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Martí d'Albars i Sobremunt.
Tot i que un petit percentatge de veïns i veïnes de la població, un 4%, va votar de forma anticipada entre dijous i divendres, el gruix dels electors ho han fet al llarg del cap de setmana.
Qüestionant les formes del projecte
L'Ajuntament, que ha promogut la consulta, ha al·legat en tot moment que no ha qüestionat el sentiment de pertinença, sinó que han posat el focus en com s'han fet les coses.
Pere Martí, regidor de participació ciutadana, afirma que ells tenen claríssim que "Olost és Lluçanès". "Aquí estem discutint les formes de com s'ha fet aquest projecte. No ens volem veure abocats a un Consell Comarcal que, possiblement, sigui molt carregós, amb una dimensió relativament semblant al Consell Comarcal d'Osona, que té 150.000 habitants", argumentava els dies previs a la votació.
Alguns electors han valorat que la consulta era "innecessària" i han defensat que tenir la comarca del Lluçanès ha de servir per "plantejar bons serveis des del territori". Han recordat que el 2015 ja se'ls va preguntar si voldrien formar part de la futura comarca i la resposta va ser que sí. D'altres, han defensat el "dret a decidir" de nou perquè "les condicions han variat". "El sentiment de pertinença hi és, però és un tema més polític i econòmic".