Òmnium i la CUP es querellen pel Catalangate perquè s'investigui "els poders de l'Estat"

L'estratègia de les defenses dels espiats en el Catalangate comença a fer camí. Òmnium i la CUP ha fet el primer pas presentant les primeres querelles pel suposat cas d'espionatge. La denúncia és contra l'empresa propietària de Pegasus, la israeliana NSO, però inclou diligències per poder provar la implicació de l'estat espanyol.

Òmnium ha anunciat aquest dilluns la presentació de "la primera de les querelles criminals" al jutjat d'instrucció número 32 de Barcelona. Denuncien una "vulneració massiva i greu de drets fonamentals": dret al secret de comunicacions i a la intimitat, dret a la llibertat d'expressió i dret a la defensa.

Segons explica l'advocat d'Òmnium, Benet Salellas, la querella inclou una ordre europea per aclarir qui i quant s'ha pagat per l'espionatge il·legal. Òmnium demana a través d'una Ordre Europea d'Investigació (OEI) que les autoritats de Luxemburg investiguin els comptes bancaris d'NSO per identificar els possibles pagadors espanyols del programa d'espionatge.

Òmnium recorda que el mateix responsable d'NSO, Shalev Hulio, va declarar en un judici a Califòrnia que la contractació de l'spyware Pegasus és exclusiva d'organismes governamentals. Segons l'entitat, però, Espanya s'hauria saltat el mecanisme de control per garantir que el programari no s'utilitza fora de la llei ni per cometre violacions dels drets humans.

L'objectiu és anar més enllà de l'empresa israeliana. "Sabem del cert que hi ha agències governamentals espanyoles que han estat les que han
adquirit i utilitzat aquest programa de ciberespionatge i nosaltres som aquí per acusar aquests poders de l'Estat", diu Salellas.

L'estratègia de la defensa és aconseguir imputacions dels poders de l'Estat. "El Catalangate, l'espionatge il·legal i la vulneració de drets fonamentals que suposa són una mostra més de la guerra bruta de l'Estat contra l'independentisme i la dissidència", ha assegurat el president d'Òmnium, Xavier Antich.

Espionatge en moments claus

Entre les proves que aporta Òmnium hi ha el suposat espionatge al seu líder en els anys clau del procés, el referèndum i el judici al Tribunal Suprem.

Segons l'entitat, hi ha hagut una "planificació organitzada" per espiar Jordi Cuixart i la seva defensa. Asseguren que, entre d'altres dates, es va espiar el president d'Òmnium la setmana prèvia a l'entrada de la Guàrdia Civil a la seva seu, el març del 2018; el dia abans de l'inici del judici al Tribunal Suprem, el febrer del 2019, i dies abans que el Grup de Treball de les Nacions Unides sobre la Detenció Arbitrària instés Espanya a alliberar els presos polítics.

També s'hauria espiat el llavors president en funcions, Marcel Mauri, i fins i tot la jurista Elena Jiménez, representant internacional de
l'organització. També la periodista Txell Bonet, parella de Jordi Cuixart, va ser infectada amb el programari espia Pegasus.

"Pegasus s'ha utilitzat per investigar l'entorn de Cuixart amb l'únic objectiu de saber què pensa, què diu i què proposa."

Per Salellas, l'espionatge en què "qui espia és al mateix temps l'acusació en el procés", suposa "fer saltar pels aires el dret de defensa i el dret a un judici just".

La CUP també es querella

Amb els mateixos arguments i, de fet, representats pel mateix advocat, el diputat de la CUP Carles Riera; el diputat al Congrés pel mateix partit Albert Botran i l'activista social David Fernàndez --exdiputat al Parlament- també han presentat una querella pel Catalangate contra NSO Group i qualsevol altra empresa o persona que pugui estar involucrada en l'espionatge.

La querella està motivada per presumptes delictes contra la intimitat, concretament de descobriment i revelació de secrets. L'escrit ha estat presentat al jutjat d'instrucció número 32 de Barcelona, el mateix que Òmnium i que ja investiga l'espionatge amb Pegasus a Roger Torrent.

Destaca que els objectius "eren d'evident interès pel govern espanyol" i que el Centre Nacional d'Intel·ligència és client del Grup NSO. Consideren, per això, que el CNI, així com la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, han de ser "un primer objecte de la investigació".

També apunten que els responsables de les agències estatals que s'encarreguen del control de la seguretat haurien de ser citats com a testimonis en una eventual investigació.
. 

L'estratègia dels advocats

La d'Òmnium i la CUP són les primeres querelles, però no seran les últimes. Divendres, els advocats dels espiats d'ERC, Junts, l'ANC, la CUP i Òmnium, van explicar quins serien els pròxims passos per portar el cas d'espionatge massiu a líders independentistes als tribunals.

Part de l'estratègia també és internacional, ja que alguns dels espiats són ara a l'exili. Anna Gabriel, exdiputada de la CUP, ja ha anunciat que portarà el cas a la justícia suïssa.