On acaben les maletes que perden les aerolínies?
Moltes companyies les donen a una ONG que dona feina a persones amb discapacitat perquè en venguin el contingut en botigues solidàries
Les pèrdues de maletes han estat una de les preocupacions dels que han viatjat en avió aquest estiu. Normalment, l'equipatge acaba arribant, abans o després, però hi ha algunes maletes que ningú reclama o que es donen definitivament per perdudes. Però, què passa amb aquestes maletes?
Primer de tot, és important que ens queixem a l'aerolínia de la pèrdua de l'equipatge. Si no la troben ens compensaran econòmicament i, aparegui o no, la maleta i el seu contingut passaran a ser legalment de la seva propietat. Un bon grapat d'aerolínies, entre elles Iberia, les dona a l'ONG Envera perquè els trobin una segona vida.
En un magatzem de Colmenar Viejo, als afores de Madrid, hi arriben cada setmana més de 200 equipatges. Des de fa sis anys, quatre treballadores amb discapacitat separen minuciosament el contingut de les maletes. Sara Gómez treballa classificant equipatges al centre de reciclatge solidari.
"Obrim les maletes i separem la roba: complements, vestits, sabates... el que està nou ho enviem al Punt d'Inclusió [la botiga] i el que està usat ho donem a altres ONG."
Cotxes de nadó, instruments, peluixos... hi troben de tot i gairebé tot es pot aprofitar. Per protecció de dades, els productes electrònics com ordinadors, tauletes i consoles les han de vendre a pes en una subhasta per aprofitar-ne els components.
El que més recuperen de les maletes perdudes és roba, complements i records de viatge. De fet, com que la majoria de maletes s'extravien durant les escales de vols internacionals, al centre de reciclatge hi guarden souvenirs de tot el món que han estat alienats a l'espera que algú els doni una segona oportunitat.
Les maletes en bon estat, els objectes singulars i la roba més maca es ven en espais com el que els cedeix Carrefour al Prat de Llobregat, a tocar de l'aeroport. El que té més èxit són les colònies, les ulleres per aprofitar-ne la muntura, els llibres i les maletes buides. La Mireia Fontaner és una de les dependentes:
"Ve gent de tota mena a comprar de tot, i com que fa un any i mig que som aquí hi ha clients que ja saben què tenim. Em solen preguntar si això és una botiga de segona mà, però quan els explico que són objectes extraviats d'aeroports i que som una ONG, s'animen a comprar més."
Ara bé, si no volem que acabin a la venda les coses que algun dia van ser el nostre equipatge, el millor és que a l'interior de les maletes deixem ben a la vista les nostres dades de contacte.
- ARXIVAT A:
- Aeroports