On anirà l'augment de despesa militar: més munició, modernitzar vaixells i sous més alts

Més militars amb sous més alts, nous plans d'entrenament per a tropes, compra de munició i modernització de vaixells i avions. Són els grans eixos que absorbeixen més diners del pla que el govern espanyol acaba d'enviar a Brussel·les i l'OTAN certificant que compliran amb l'objectiu de destinar l'equivalent al 2% de l'economia espanyola a despesa militar i defensa.

En concret, l'increment és de 10.471 milions d'euros en un any, que suposarà superar els 30.000 milions d'euros aquest 2025. Per posar-ho en perspectiva, aquesta quantitat triplica la que s'hi destinava fa només cinc anys.

Més tropes, vaixells i munició

De l'increment de 10.471 milions d'euros que recull l'informe publicat aquest dimecres pel govern espanyol, les partides més importants són les d'un programa de nous entrenaments (per paracaigudistes, guerra electrònica o identificació avançada d'helicòpters) amb 928 milions d'euros, increment de tropes militars i un augment salarial amb 679 milions d'euros o la compra de munició i explosius per l'exèrcit amb 564 milions.

Però la partida més alta, més de 1.700 milions, és per modernitzar i incorporar nous vehicles militars: des de fragates i avions fins a cotxes i tancs. Anant al detall, les fragates classe Álvaro de Bazán o la substitució del BAC Patiño per un nou vaixell són alguns exemples, que repercutiran sobretot a generar més activitat i feina a la drassana de Navantia a Ferrol.

D'on sortiran els diners?

Els diners per gastar més en despesa militar sortiran, com qualsevol despesa pública, de la butxaca dels contribuents. Però tècnicament, es vehicularan a través dels pressupostos de l'Estat i no pas a través de crèdits amb el consegüent endeutament addicional. Almenys, de moment.

El govern espanyol ha fet una tasca de rastreig de totes les vies d'ingrés que componen el pressupost. En aquest cas, el gruix del pla, gairebé un terç, vindrà de la "menor necessitat del FLA per part de les comunitats autònomes". És a dir, que el mecanisme que va activar el govern espanyol durant la crisi financera per donar aixopluc a les autonomies, i que ara ja no necessiten en tanta mesura, es redirigirà a defensa.

Però dins el pressupost hi ha moltes vies. En el cas actual, en què els pressupostos estan prorrogats, es farà amb la reassignació de partides pressupostàries no executades o alguns crèdits que es poden redirigir. Això vol dir que alguns diners o crèdits que van tenir un ús l'any passat, una vegada gastats, es poden reorientar a una altra despesa. És el gruix d'on sortiran 1.744 milions d'euros.

L'informe també cita els "estalvis generats pel bon comportament de l'economia", és a dir, que els rèdits i beneficis del creixement de l'economia espanyola aniran directes a l'increment de despesa militar.

Conseqüències sobre els serveis socials

Tot i que un dels mantres que ha repetit el govern espanyol és que aquest augment de despesa no suposarà pujades d'impostos ni tindrà cap efecte sobre serveis socials com educació o salut, aquest plantejament té un error de base.

Fins i tot si les partides socials com les d'educació o salut no tenen cap retallada i es mantenen tal com estan avui, el sol fet d'orientar i destinar els rèdits de la millora de l'economia a despesa en defensa i militar fa que aquestes partides socials no creixin tant com ho haurien fet.

Això, en el cas que el vent de cua de l'economia espanyola, en un moment dolç, continuï ajudant. Si venen mal dades, la història seria molt diferent.

El que defensa el govern espanyol és que aquesta inversió impulsarà encara més l'economia (entre un 0,4% i un 0,7% del PIB) amb la generació de 23.000 llocs de feina directes i 61.000 d'indirectes.

Sense passar pel Congrés

Tot aquest pla aprovat pel govern espanyol en Consell de Ministres es desplegarà sense passar pel Congrés dels Diputats, ja que la reassignació de partides permet maniobrar sense haver d'aprovar res a la cambra baixa. Això ha estat durament criticat per l'oposició, tot i que amb un alleugeriment a la pràctica, segons expliquen fonts coneixedores.

I és que, políticament, és el més còmode per a tots, malgrat el que puguin dir públicament. D'una banda, el PP s'estalvia votar sobre una qüestió que ha defensat a capa i espasa, i, de l'altre, Sumar, soci de coalició del govern espanyol, no ha de passar pel tràngol de decidir i votar contra natura a les seves mateixes proclames. És aquest moment el que ha aprofitat Podem per carregar i titllar la coalició com "el govern de la guerra".

Tot plegat, en una decisió on l'OTAN ha pressionat perquè Espanya assoleixi el compromís d'arribar al 2%, sobretot després que països com Itàlia o Bèlgica, que tampoc complien, s'hagin posat al dia.

I després del 2%, què?

Espanya complirà amb el que exigeix l'OTAN: destinar el 2% del PIB a despesa militar. Però amb l'arribada de Donald Trump sacsejant el tauler geopolític ja es parla que el nou objectiu ha de ser, com a mínim, el 3%.

En aquest cas, l'informe és taxatiu. A la pregunta de "quin és l'horitzó", la resposta és "llarg termini". Això, a priori, voldria dir que el compromís del govern espanyol seria mantenir aquest 2%, però no anar a més, "mentre duri l'actual conjuntura internacional i fins que la Unió Europa aconsegueixi els objectius d'autonomia industrial".