On es paguen més impostos municipals? Les quatre capitals catalanes, al top 10 d'Espanya

Madrid encapçala el rànquing de tributs per càpita, seguida de prop per Barcelona, Tarragona i Girona

RedaccióActualitzat

Les quatre capitals catalanes es troben entre les 10 ciutats espanyoles on es paguen més impostos municipals, segons un informe del Consell General d'Economistes corresponent al 2023.

L'estudi analitza el sistema d'impostos directes, indirectes i taxes municipals de les capitals de província, i en quantifica la recaptació per càpita. La principal font d'ingressos són els impostos directes, sobretot l'impost de béns immobles (IBI), i també els d'activitats econòmiques, de vehicles i de les plusvàlues.

D'acord amb el càlcul de tots els ingressos tributaris municipals, la ciutat de Madrid és on la recaptació per habitant és més alta, més de 1.000 euros. La segueixen en el rànquing Barcelona (978 euros), Tarragona (917 euros) i Girona (901 euros). Lleida ocuparia la setena posició, amb 862 euros per càpita. La mitjana de l'Estat són 705 euros. 
 


Aquestes xifres inclouen impostos directes, indirectes i també les taxes, que varien segons el municipi. La llei permet a les entitats locals establir tributs per la utilització de l'espai públic local, així com la prestació de serveis públics o de gestions administratives.

En el cas de Barcelona, per exemple, representen un 23,7% de tota la recaptació municipal, una proporció que encara és més alta en el cas de Tarragona (34,7%), Girona (31,8%) o Lleida (30,2%).

Segons recull l'estudi, Barcelona té en vigència vint taxes, que van des de tràmits administratius fins a clavegueram, recollida d'escombraries i taxes per l'ús de sacs de runa i la instal·lació d'antenes de telefonia. Madrid, per exemple, té vigents 22 taxes municipals.

El gruix, els impostos directes

De mitjana, dos terços de la recaptació dels municipis s'ingressa a través de l'IBI, mentre que l'impost d'activitats econòmiques (IAE) aporta un 8% del total. L'impost de matriculació (IVTM) aporta un 11%, tot i que hi ha ajuntaments que han optat per rebaixar quotes per captar flotes de lloguer i disparar la recaptació.

L'impost de les plusvàlues encara aporta un 8% dels ingressos, tot i que la normativa va modificar-se el 2021, després de la sentència del Tribunal Constitucional que va limitar-ne l'abast.

Tenint en compte només el gruix de la recaptació, els impostos directes, les posicions al rànquing són molt semblants. A Madrid, la recaptació per habitant supera els 700 euros, mentre que a Barcelona són 638. A Girona, Lleida i Tarragona la recaptació per càpita supera els 500 euros.

A l'altra banda, hi hauria ciutats com Bilbao o Pamplona, on de mitjana cada ciutadà va pagar 300 euros. Entre les ciutats que recapten més hi ha també Sòria, Castelló o Ciudad Real


L'IBI, el principal impost

L'IBI és el principal impost i, segons la normativa, només n'estan exempts els immobles propietat de l'estat, les comunitats autònomes i els ens locals, així com l'Església catòlica i la Creu Roja. S'aplica sobre el valor cadastral dels béns immobles, siguin rústics o urbans.

Els municipis poden establir més exempcions, i modificar els tipus impositius, en uns marges fixats per la norma general. L'any 2023, Barcelona va recaptar 745 milions d'euros per aquest concepte. Madrid, el doble, 1.568 milions d'euros.

L'informe es fixa també en quins tipus impositius han establert els diferents ajuntaments, i quina seria la quota per IBI a pagar segons el valor cadastral de l'immoble. Un habitatge amb un valor de 100.000 euros, a Girona pagaria 1.005 euros de quota íntegra, el rebut més alt a tot l'Estat.

Just al darrere hi ha Lleida, amb una quota de 967 euros, segons l'estudi, i Tarragona, amb 953 euros. A municipis com Ciudad Real, Lleó, Osca, València o Cadis es pagaria una quota per damunt dels 700 euros. En canvi, a Barcelona serien uns 660 euros. I a Madrid, encara menys, 456 euros.
 


Els responsables de l'informe han dit que és urgent la reforma simultània del sistema de finançament autonòmic i local. En el cas dels municipis creuen que cal reorganitzar-ne la fiscalitat i aclarir-la i, per exemple, modernitzar la tributació mediambiental.

ARXIVAT A:
Habitatge
Anar al contingut