On han anat a parar els 700.000 vots que ha perdut l'independentisme?
Comparat amb les eleccions generals de 2019, els partits independentistes han perdut uns 700.000 vots, que han anat, sobretot, cap al PSC, Sumar i també l'abstenció
Les eleccions al Congrés dels Diputats deixen una clara davallada de l'independentisme, que segueix el ritme de les municipals. El 23J, els partits independentistes van aconseguir un total de 14 escons, 9 menys que el 2019, quan va obtenir els millors resultats històrics i van arribar a assolir gairebé la meitat dels 48 escons que s'escullen a Catalunya.
Aquesta pèrdua d'escons es tradueix en uns 700.000 vots menys. Si ens fixem cap a on van aquests votants, molts opten per l'abstenció, però també per fer el traspàs cap a altres formacions com PSOE o Sumar.
Un d'aquests pobles on s'exemplifica aquest cas és a Mediona, a l'Alt Penedès. Té un cens de 1928 persones. A les eleccions generals del 2019, més del 30% de la població va votar per Esquerra i els vots cap als partits independentistes van arribar al 56,5%. Però, aquesta vegada, els medionencs han apostat perquè Pedro Sánchez segueixi a La Moncloa i el 30,4% dels votants li han donat suport. Ara, els vots a Esquerra no arriben al 18% i l'independentisme ha perdut més del 23% dels suports. A més, prop del 40% de la població s'ha abstingut.
"El vot útil o vot estratègic ha afectat a tothom, però més a alguns partits que a la resta", remarca el politòleg i professor de la UPF, Toni Rodon. Ell, juntament el politòleg i director del CEO Jordi Muñoz, han estudiat la diferència de vot entre les generals de 2019 i les de 2023. Matisen que són aproximacions, ja que les transferències reals no es poden conèixer: "És un model que estima els valors més probables".
*Estimacions derivades d'un model estadístic d'anàlisi agregada (inferència ecològica) aplicat als resultats electorals del 23J (dades a nivell de secció censal). Alguns valors estan subjectes a la incertesa estadística i, per tant, cal interpretar-les amb cautela
Si ens fixem en les dades de secció censal i mesa ens permet fer una estimació de cap a on han anat aquests vots. El principal beneficiat ha estat el PSC, que ha rebut més de 200.000 votants que el 2019 van optar per opcions independentistes. També Sumar es beneficia d'aquest vot útil i pesca una mica més de 125.000 vots. Tot i això, també hi ha 300.000 independentistes que enguany han optat per l'abstenció.
L'explicació que donen és que "una bona part pot ser que la gent estigui insatisfeta o enfadada o que per qüestions conjunturals i hi hagi un realineament de votants cap a altres formacions". Tot i això, pot ser que els resultats al Parlament -en el cas d'unes potencials eleccions catalanes- variï. "Allà veurem si aquesta davallada ha sigut tan intensa", opina Rodon.
Aquesta variació de vot en funció de les eleccions és el que es coneix com a "vot dual". "El vot dual sempre havia afectat els partits grans, com el PSC o Convergència", explica Rodon. "Un grup de votants votava Convergència a les eleccions catalanes i el PSOE a les generals, però a partir del 2010 aquest patró es trenca", recorda aquest politòleg. Tot i això, remarca que "el vot dual no s'elimina mai, només es redueix".
De moment, però, les dades demostren que l'abstenció i la fuga de vots cap a altres partits han deixat el bloc independentista amb els pitjors resultats dels últims anys.
