On neixen més nadons i on menys: el mapa de la natalitat a Catalunya
La natalitat segueix a la baixa a Catalunya: el 2023 van néixer 54.217 nadons, un 3,8% menys que l'any anterior i la xifra més baixa dels últims 70 anys, segons les dades que l'Idescat ha confirmat aquest dilluns.
I és que la precarietat laboral i la dificultat d'accés a l'habitatge fan retardar l'edat de tenir fills, de manera que "fins i tot entre els 30 i els 35 s'ha reduït la fecunditat", explica al 324.cat l'investigador del Centre d'Estudis Demogràfics Amand Blanes.
Fins ara, s'havia vist com el nombre de fills baixava entre els 25 i els 30 anys, però actualment ja va més enllà i això "pot ser una limitació de cara al futur", adverteix.
A més, les persones que ara són a la trentena són nascudes als 90, quan també hi va haver una baixa natalitat. En canvi, el pic de natalitat del 2008 s'explica en bona part pel baby boom de tres dècades enrere.
Cada cop menys fills
La mitjana de naixements se situa en mínims històrics: 1,1 fills per dona el 2023, per sota del mínim de fa pràcticament 30 anys (1,14 fills per dona el 1995).
Una taxa que està molt lluny del que es desitjaria. "Quan es pregunta en les enquestes quants fills es volen tenir, la mitjana és d'1,9", subratlla l'expert en demografia.
L'Alta Ribagorça, on neixen menys infants
La natalitat no és la mateixa en tot el territori. La comarca on neixen menys infants és l'Alta Ribagorça, amb 4,48 infants per cada 1.000 habitants. Per contra, al Gironès és on més en neixen, amb una taxa de 8,24.
L'explicació rau en l'envelliment de la població. "A les comarques més envellides hi ha menys natalitat", exposa Blanes. I a les comarques on hi ha més naixements, com al Gironès, també hi ha més població nascuda a l'estranger, conclou el demògraf.
L'efecte de Barcelona ciutat
Si ens fixem en el nombre de fills per mare, l'Alt Pirineu i l'Aran, és on se'n tenen menys: 1,01. Això s'explica perquè són zones on la població és més envellida.
Però en segona posició hi ha l'àmbit metropolità, amb 1,06. Una dada que es deu a l'efecte de Barcelona ciutat, on hi ha "molta població estrangera que és a la ciutat per estudis o per mobilitat professional" i no amb intencions de formar-hi una família, tal com explica Blanes.
De fet, a Barcelona ciutat la taxa se situa en 0,94 fills per dona el 2023, segons dades provisionals del CES.
En canvi, a Ponent (1,33) i a les Terres de l'Ebre (1,25) és on es tenen més fills per dona. I això és, principalment, per l'impacte de la immigració, argumenta el demògraf.
Mares cada cop més grans
L'edat mitjana a la maternitat es manté en 32,6 anys: en el cas de les mares de nacionalitat estrangera, és de 31,0 anys i en el de les mares de nacionalitat espanyola, és de 33,2 anys.
I l'edat més freqüent per tenir un fill són 34 anys.
L'edat mitjana per tenir el primer fill se situa en els 31 anys i mig i ha anat augmentant al llarg dels anys: el 1986 era de 26 anys.
Un terç dels nadons, de mare estrangera
Un terç dels nadons nascuts el 2023 són de mare estrangera. Una xifra que suposa un augment del 2% respecte de l'any anterior. Això no és una particularitat de Catalunya, sinó que també passa en altres llocs, com Bèlgica o França, tal com explica el geògraf de la UB Fernando Gil a Catalunya Ràdio.
Si ens fixem en la procedència de la mare, principalment és la marroquina, seguit de la pakistanesa i la colombiana.
La immigració compensa la baixa natalitat
El 2023 la diferència entre naixements i defuncions va ser de 13.000 persones: van morir 67.000 persones i en van néixer 54.000. Tot i que hi ha més defuncions que naixements, la població segueix creixent per l'arribada de persones migrants.
En un context d'envelliment de la població, l'investigador del Centre d'Estudis Demogràfics creu que "difícilment assolirem nivells de reemplaçament de la població", encara que repunti la natalitat.
Per tant, "si no es produeixen unes migracions significatives, hi haurà una reducció de la població", assegura.