On van a parar els mòbils que llencem? Ghana, el gran abocador de residus electrònics

Mòbils, tauletes, ordinadors portàtils... Cada vegada en comprem més, però alguna vegada us heu preguntat què se'n fa dels que llencem?

Doncs entre el 10 i 20% es reciclen a Europa, però la resta va a parar a països com l'Índia, la Xina o Ghana. És a Accra, la capital de Ghana, on es troba un dels abocadors de residus electrònics més grans del món.

Es diu Agbogbloshie, igual que el barri on es troba. Cada dia hi treballen unes 5.000 persones, la majoria molt joves, per un sou d'uns dos euros diaris.

El procés es repeteix dia rere dia: cremen el plàstic i extreuen els metalls dels aparells. El gran problema, però, és que els nivells de contaminació són altíssims, tant per al medi com per als qui hi treballen, que inhalen el fum que es crea en cremar la deixalla.

Mike Anane i la causa mediambiental

Mike Anane és un ghanès que, fa 20 anys, va veure per primera vegada un camió carregat de deixalles que, des del port, es dirigia cap a Accra. "El vaig seguir i vaig arribar fins a un abocador". I des de llavors lamenta que, "amb els anys, l'abocament dels països desenvolupats ha augmentat". I a mesura que ha augmentat l'abocament, també ho ha fet la seva preocupació per aquesta problemàtica.

Ara, convertit en activista mediambiental, Mike Anane ha visitat Catalunya amb el suport del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans, una iniciativa coordinada pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i gestionada per la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat, amb la participació de 28 ajuntaments i 9 entitats i institucions catalanes que, segons el programa, "visibilitza i acompanya la tasca de persones defensores dels drets humans d'arreu del món".

Rastrejant l'origen dels residus

Visitant Catalunya, l'objectiu d'en Mike és conscienciar els consumidors dels països del nord sobre el final de vida que tenen els productes que consumeixen.

Ell dedica la seva vida a aquesta lluita. Entre les tasques que fa habitualment, recopila informació a través de les etiquetes dels productes sobre les institucions i empreses que aboquen els aparells electrònics a Ghana, per traçar-ne la procedència:

"De vegades els truco i els pregunto com han acabat els seus productes a Ghana, i moltes vegades se sorprenen i em pregunten: ‘Com ho saps?' I els ensenyo un vídeo i diuen: ‘Oh, ho sentim molt, vam donar (l'aparell) a una empresa de reciclatge perquè el reciclés correctament'. Però se sorprenen que arribi aquí. D'altres vegades les empreses no em responen."

Tot i això, és conscient que el problema ve de més amunt. "Els governs haurien d'unir-se i fer acords, mandats i resolucions vinculants per aturar les empreses. Els fabricants són un lobby molt fort, pot ser difícil controlar-los. Hem d'aturar el seu poder", explica.

Un problema de grans dimensions

En Mike no para de repetir una dada. Cada mes, entre 600 i 800 contenidors carregats de deixalles electròniques arriben a la costa del seu país, molts d'ells provinents de països europeus. I aquí és on fets i legalitat entren en col·lisió.

La Convenció de Basilea de 1989, operativa des del 1992, marca que els 187 països signants es comprometen a no enviar deixalles nocives a països que no disposen de mitjans per al seu adequat tractament.

"Té implicacions legals perquè és una contravenció de la mateixa convenció de Basilea que han signat molts països. I aquests països són alguns des d'on provenen aquestes empreses o on en tenen els orígens. Crec que aquests països tenen obligacions extraterritorials per garantir que no destruïm el medi ambient de ningú", comenta.

Però com s'ho fan les empreses per saltar-se la legalitat? En Mike assegura que els aparells acaben arribant com a productes de segona mà:

"Esquiven la Convenció de Basilea i envien els residus igualment. Els presenten sota l'aparença de donacions per a la caritat. Però quan els examines, simplement són escombraries, no funcionen. I el 20% que funcionen són (aparells) usats, tenen una vida útil molt curta i més aviat que tard acabaran també a l'abocador."

L'obsolescència programada, l'augment del consum a Occident i les poques opcions de reparació dels aparells fa que en abocadors com el d'Agbogbloshie cada vegada s'hi acumulin més deixalles.

El problema no ha deixat de créixer des que en Mike va veure per primer cop aquell camió sortint del port ja fa més de 20 anys, però el problema no s'atura a Ghana.

L'estudi The Global E-waste Monitor 2020 va revelar que el 2019 l'ésser humà va generar més de 56 milions de tones de ferralla electrònica.

En consum per habitant, suposen 16,2 quilograms a Europa; 16,1 a Oceania; 13,3 a Amèrica; 5,6 a Àsia i 2,5 a Àfrica. De tota la ferralla, només el 17% va ser reciclada de manera apropiada, principalment a Occident, mentre que oficialment no se sap on va acabar el 83% restant, sosté l'informe.

Lluita contra la crisi climàtica, a l'inrevés

Per si no n'hi havia prou, en Mike es troba ara davant d'una nova realitat que no s'esperava, i que el preocupa. Darrerament, veu com aparells que haurien de servir per combatre la crisi climàtica acaben, paradoxalment, contribuint a propagar-la:

"Últimament estic veient molts residus solars. Pensava que hi hauria plans establerts perquè quan els panells solars i les bateries solars arribessin al final de la seva vida útil, es reciclarien correctament a Europa. Em pregunto què passarà amb els vehicles elèctrics i les bateries. Em temo que aviat també veurem bateries de cotxes elèctrics (a l'abocador d'Agbogbloshie)".