Oncologia de precisió: seqüenciar el tumor per trobar la millor teràpia per a cada pacient

L'única manera d'augmentar les taxes de supervivència en càncer és saber molt bé com és biològicament cada tumor. Aquesta és la màxima que ha guiat els investigadors d'una recerca en càncer de mama amb metàstasi. Han analitzat més de 370 gens en mostres del tumor i de sang de 600 pacients de tot Espanya i han trobat que tres de cada quatre tenien alguna alteració genètica, però només el 15% d'aquests casos ja ho sabia d'abans. 

Per Tomàs Pascual, oncòleg de la Unitat de Càncer de Mama de l'Hospital Clínic i autor de l'estudi, aquests resultats demostren la importància de seqüenciar tots els tumors, perquè "conèixer aquestes alteracions en les pacients amb càncer de mama els obre opcions terapèutiques de nous tractaments, dins o fora d'un assaig clínic".

En aquests moments hi ha diversos tractaments, alguns ja aprovats i molts d'altres en fase experimental, que van dirigits a alteracions concretes. És el que s'anomena oncologia de precisió que, en opinió dels autors de l'estudi, a Espanya s'està implementant massa a poc a poc i amb inequitats territorials.

Aleix Prat, director de l'Institut del Càncer i Malalties de la Sang de l'Hospital Clínic, ho explica: "Hi ha molta inequitat en l'accés al diagnòstic molecular. Fins ara els hospitals han anat fent el que han pogut. Hi ha hospitals que ja ho tenen implementat i seqüencien de forma rutinària els tumors, però hi ha hospitals que no tenen accés a aquest tipus de determinacions."

Catalunya és dels territoris on aquest tipus de diagnòstic molecular està més avançat, perquè hi ha una instrucció de la Generalitat per seqüenciar els tumors. Però creuen que encara és massa restringit.

"Aquesta instrucció està avançant molt favorablement", segons Aleix Prat, però creu que "encara queda molt per fer, sobretot perquè de moment va molt vinculat a si hi ha un fàrmac aprovat o no".

Només s'analitza, per tant, el gen concret per al qual ja hi ha un tractament finançat per la sanitat pública.

"Quan un estudia un càncer de mama, no hauria de mirar cap gen en concret, sinó tot un grup de gens importants en la biologia del càncer de mama per obrir totes les opcions", assenyala Tomàs Pascual.

A més, tal com explica Aleix Prat, analitzar més gens pot tenir implicacions que van més enllà de tenir una teràpia o no: "En molts casos hem trobat mutacions germinals, mutacions de l'ADN hereditari, que en cap moment s'havien plantejat i això també obre derivades que són inclús preventives per a la pacient i per a la família."

Aquest estudi, que s'ha presentat al Congrés Europeu d'Oncologia Mèdica (ESMO) que s'està celebrant aquests dies a Madrid, surt de Solti, una xarxa de recerca oncològica que agrupa investigadors de tot Espanya especialistes essencialment en càncer de mama.

Però té, a més, una característica que el fa molt particular i és que el projecte està creat absolutament de la mà de les pacients. La inclusió en l'assaig clínic l'han fet directament elles, independentment del centre on es tracten o la comunitat on viuen. És un tipus de ciència que trenca barreres i canvia paradigmes.