Onze pergamins en un armari secret: la història dels avantpassats del celler Llopart

Podria ser la trama d'una novel·la històrica o bé una pel·lícula. Això és el que va pensar la família Llopart quan, fa uns anys, fent obres a la masia, va aparèixer un armari amagat a l'interior d'una paret. A dins hi van trobar 11 pergamins. Costava d'entendre què hi deia, però era evident que eren molt antics i que es conservaven en molt bones condicions.

Els van mostrar a historiadors i també a arxivers de l'arquebisbat de Barcelona. Aquells documents esgrogueïts escrits amb una cal·ligrafia gairebé impossible de llegir els van revelar dues sorpreses

Al més antic, del segle XIV, ja hi apareixia la versió llatinitzada del cognom Llopart, Leopardi, i ja es dedicaven a la vinya. O, cosa que és el mateix, els seus ancestres ja feien vi. 

L'emoció encara es veu en els ulls d'en Josep Maria Llopart Llopart quan es posa els guants per obrir, amb extrema cura, les carpetes de grans dimensions on guarden els pergamins, el tresor de la família, com diu ell.

"El pergamí més antic és de l'any 1385. Està escrit en llatí."

Aquest primer document, explica Llopart, és "un contracte on un germà li fa una donació d'aquesta casa, on som ara mateix, a un altre germà i, entre els béns que explicita que existeixen, ja parla de vinyes".

"Els historiadors ens diuen que el vi que feien devia ser per a l'autoconsum", apunta.

Tots aquests pergamins són documents de caràcter civil, com contractes o transmissions de patrimoni, que aporten informació de com era la vida a l'edat mitjana.

La gran majoria són en llatí, però també n'hi ha un que està escrit en català.

"Ens diuen que es tracta d'un cas bastant excepcional. És de l'any 1490 i, amb paciència, pots anar llegint i anar entenent el que hi posa."

Un llinatge de segles

Aquesta troballa ha permès a la família Llopart estirar el fil de tot un llinatge que es remunta molt més enrere que el pergamí més antic, del segle XIV. Tenen indicis que apunten que ja tenien familiars amb el seu cognom al Penedès cap a l'any 1000.

"Vam encarregar una recerca. Van trobar uns Llopart a l'any 1000."

"Llopart prové de Lleopart i es veu que ja vivien al castell de Subirats i això és aquí mateix", explica en Josep Maria. "Als segles X i XI era un lloc molt estratègic perquè era la defensa de la part sud de l'entrada a Barcelona".

26 generacions i un nou repte: la sequera

Amb tota aquesta recerca històrica, arriben a la conclusió que ja són 26 generacions de la família Llopart fent vi.

En Josep Maria desa els pergamins a les carpetes. N'han parlat moltes vegades entre tots els germans, però no tenen clar què en faran. La idea de crear un espai museïtzat al mateix celler és a sobre de la taula.

Ara mateix, però, tocant de peus a terra, tenen altres projectes més urgents. El més immediat és com fer front a la sequera actual. Volen continuar dedicant-se al vi durant molts segles més.

I, per aconseguir-ho, han desenvolupat una tècnica pionera a Catalunya que han batejat com "l'empapat".

És una forma de llaurar inspirada en un mètode que es fa servir en zones més àrides. Ens ho explica en Pere Llopart Llopart: "Vaig veure en un vídeo una màquina que feia "aserpiado" a la zona de Jerez. Va ser com somiar despert. Vaig veure clar que això aquí es podria adaptar i que funcionaria."

I en Pere es va tancar al taller i soldant unes barres de ferro, canviant la configuració de la llauradora i amb una mica d'imaginació ho ha aconseguit.

Les més de 100 hectàrees de la propietat s'estan llaurant amb una mena de banyeres rodones en lloc de les típiques línies paral·leles a les fileres de ceps. D'aquesta manera es reté de forma molt més eficient la poca aigua que s'obté de la pluja a dia d'avui.

La qüestió és que, ni que siguin uns litres, ha de ploure un mínim: "En les últimes 25 generacions hi ha hagut moltes sequeres. Els nostres avantpassats segur que n'han viscut. Però les condicions actuals de canvi climàtic, de falta d'aigua i temperatures tan altes jo crec que no s'havien vist mai."

"La sequera actual pot ser que, a la llarga, sigui pitjor que la fil·loxera."

Diversos cellers i viticultors ja hi han contactat per aprendre com es fan els retocs, mínims i barats, a la llauradora per poder aplicar aquesta tècnica a les seves vinyes.