Toni Comín, Carles Puigdemont i Clara Ponsatí, al Parlament Europeu el febrer de 2020 (ACN/Natàlia Segura)

Opcions judicials i polítiques dels exiliats per tornar a Catalunya

La via del Tribunal de Justícia de la Unió Europea és l'escenari que genera més confiança a la defensa dels polítics independentistes a l'exili
Montse Bassa
TEMA:
Carles Puigdemont

La defensa de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí ha presentat diverses causes que estan pendents de resoldre's davant dels tribunals europeus, que tenen jurisdicció sobre els 27 estats membres de la Unió. L'objectiu és poder tornar amb garanties.

Ara mateix, la defensa confia en la resolució d'algun dels diversos fronts que té oberts, com s'especifica en aquest vídeo:


Tribunal de Justícia de la Unió Europea

L'objectiu de tornar a Catalunya pot arribar per dues bandes. Una és que Bèlgica no pugui ordenar l'extradició, com insisteix el magistrat de la sala segona del Tribunal Suprem Pablo Llarena, amb les ordres de detenció europees.

Una altra, que s'anul·li el suplicatori perquè els eurodiputats puguin recuperar la immunitat. En aquest cas, la defensa argumenta que hi ha persecució política i ho justifica posant d'exemple que el ponent de les resolucions és un eurodiputat de Vox i, per això, es vulnera el principi d'imparcialitat, segons l'advocat Gonzalo Boye:

"Una de les raons per denegar el suplicatori és el 'fumus persecutionis', que hi hagi rastre de persecució política. A aquestes alçades, ningú pot denegar això."

Aquesta via del TJUE és la que pot anar més ràpid i l'escenari que genera més confiança a la defensa.

Gonzalo Boye i Carles Puigdemont, al Parlament Europeu abans d'entrar a la vista del suplicatori (ACN/Maria Castanyer)

Tribunal Europeu de Drets Humans

Però hi ha altres vies. Com la del Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg, que s'ha de pronunciar sobre els recursos que van presentar els polítics condemnats en la sentència del Suprem.

En aquest cas, la sentència, que pot trigar anys, afectaria tots els exiliats. També Marta Rovira i Anna Gabriel, perquè Suïssa forma part de la jurisdicció del Tribunal d'Estrasburg.

És difícil, però, preveure'n l'abast. Segurament, els exiliats no s'estalviarien el judici a Espanya, que seria en la justícia ordinària.

El jutge del Suprem Pablo Llarena (ACN/Tània Tàpia)

El camí de la política

A part de la via judicial, n'hi ha altres que depenen directament de la política. Una és la reforma del delicte de sedició al Codi Penal, tal com va plantejar l'anterior ministre de Justícia, Juan Carlos Campo:

"Teníem uns articlets que mai tocàvem i que... grinyolen."

Ara mateix, aquesta reforma està aparcada i, després de la concessió dels indults, ha perdut interès. Si es portés a terme, als exiliats se'ls podria jutjar igualment per malversació, que podria comportar penes de presó. No és la via prioritària.

Per últim, l'amnistia és l'escenari que defensen els partits i entitats independentistes. Es tracta d'un procés legal gràcies al qual l'Estat condonaria delictes, com la sedició o la rebel·lió, als condemnats.

Ho ha d'aprovar el Congrés dels Diputats i es va fer un primer intent, avalat amb 200.000 signatures, que no va prosperar. És la proposta estrella del govern a la taula del diàleg, però és segurament la via més difícil.

Caixes amb les més de 200.000 signatures a favor de la llei d'amnistia, davant del Congrés dels Diputats (ACN)

 

ARXIVAT A:
Carles Puigdemont Toni Comín Clara Ponsatí Pablo Llarena Sedició Marta Rovira Procés català
VÍDEOS RELACIONATS
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut