'Òpera a les venes' arriba a l'escenari de la Llotja de Lleida per posar banda sonora a la història del canal d'Urgell

ACN Lleida - 'Òpera a les venes', l'espectacle musical de gran format que explica la història del canal d'Urgell, arriba aquest diumenge al vespre a l'escenari de la Llotja de Lleida. Guionitzada per Berta Lacruz, l'obra parteix de l'adaptació del llibre de Francesc Canosa 'Aigua a les venes. Crònica d'un miracle català universal' i ofereix a l'espectador un viatge pel passat, present i futur de la infraestructura hidràulica amb una posada en escena que combina música, dansa, teatre i audiovisual. L'espectacle és una coproducció de la Fundació dels Canals d'Urgell, l'Orfeó Lleidatà i l'Orquestra Simfònica Julià Carbonell. L'obra farà gira per les cinc comarques que rega el canal i l'any 2026 arribarà al Palau de la Música Catalana.

'Òpera a les venes' suposa una oportunitat per la Fundació Canals d'Urgell d'utilitzar l'art i la cultura com altaveu per donar a conèixer la infraestructura i el seu valor, així com per projectar el seu futur i analitzar els reptes que afronta. "Ara ens hem posat de moda per la sequera però la gràcia es conèixer la infraestructura per les seves virtuts. És la història més desconeguda de Catalunya.", ha destacat la directora de la Fundació Canals d'Urgell, Maribel Pedrol.

En aquest sentit, Pedrol ha remarcat que tant la viabilitat econòmica de la plana de Lleida com la garantia alimentària del país no seria possible sense aquesta infraestructura. "Passem del marró misèria al verd esperança. La construcció del canal d'Urgell suposa que la gent del territori es guanyi la vida i que Catalunya pugui menjar", ha destacat. L'espectacle s'estrena aquest diumenge amb les entrades esgotades.

La banda sonora és interpretada per l'Orfeó Lleidatà, l'Orquestra Simfònica Julià Carbonell i la mezzosoprano Marta Infante. "És un projecte format per gent d'aquí i que s'estimen molt el que fan. Hi ha un plus de sentiment i pertinença", ha dit el director artístic i titular de l'Orquestra Simfònica Julià Carbonell, Xavier Pagès.

El repertori és un recull d'obres d'autors coetanis a la construcció del Canal d'Urgell amb grans cors d'òperes de Verdi, Puccini, Saint-Saëns i Bizet i l'òpera que va inaugurar el Teatre de la Llotja ara fa 15 anys amb parts solistes i instrumentals, com l'havanera de Carmen o el poema simfònic El Moldava de Smetana.

"L'òpera és la disciplina artística més completa i més gran. El canal d'Urgell és un projecte enorme i només el podríem haver explicat així", ha assenyalat Pedrol. En la mateixa línia s'ha explicat el director de producció, Pol Pastor, qui ha explicat que s'ha buscat "música grandiloqüent".

Al llarg de l'espectacle, la música clàssica es combina amb altres disciplines artístiques. De fet, la participació de Santi Serratosa i Jana García a la percussió corporal i la dansa, facilita la representació del context de l'època i els elements que giren entorn la infraestructura com el vent o l'aigua. L'obra també ha comptat amb la participació de l'actriu Begonya Ferrer i l'audiovisual de la productora Kionalia.

Un canal, cinc comarques

'Òpera a les venes' és un projecte que neix per generar un impacte local i territorial en l'àrea geogràfica de la plana de Lleida durant l'any 2025 amb cinc passis en les comarques del Pla d'Urgell, la Noguera i les Garrigues. Així mateix, també es vol donar una dimensió nacional i estatal de l'espectacle i s'exportarà la producció l'any 2026 al Palau de la Música Catalana.

"La idea és que l'espectacle rodi pel territori per apropar l'espectacle a les comarques regades pel canal. Després volem fer el salt a Barcelona. És important tancar el cicle a aquesta ciutat perquè sense la burgesia barcelonina no existiria la infraestructura", ha apuntat Pedrol.

Concretament, el dia 4 de maig l'espectacle es durà a terme al Teatre Foment de Juneda (Garrigues), l'1 de juny al Teatre L'Amistat de Mollerussa, el 7 de juny al Teatre Armengol de Bellpuig (Urgell) i el 8 de juny a la Sala 1 d'Octubre de Ponts (Noguera). De cara l'any 2026, l'obra es preveu estrenar a Barcelona.

La infraestructura més important de Catalunya

Els canal d'Urgell és la infraestructura hidràulica més important construïda a la Catalunya del segle XIX amb capital privat de la burgesia barcelonina i que transforma la plana de Lleida a tots els nivells. La infraestructura compta amb 323 quilòmetres de canals principals i 2.700 de xarxa secundària, rega 72.000 hectàrees i abasta a 100.000 persones, 121 municipis, 180 indústries i 1.500 explotacions ramaderes. La infraestructura va permetre el canvi de secà a regadiu i la transformació d'una societat empobrida en el rebost de Catalunya amb produccions elevades i de qualitat.