Operació Catalunya: la primera causa s'obre per la guerra bruta contra l'exfiscal en cap
La Fiscalia Superior de Catalunya ha obert una investigació per aclarir l'intent de la Policial Nacional d'investigar l'exfiscal en cap de Catalunya, Martín Rodríguez Sol, en el marc de l'operació Catalunya.
Es tracta de la primera actuació que fa després de les últimes revelacions sobre la guerra bruta contra l'independentisme, avançades a La Vanguardia i eldiario.es.
Es referien a la suposada operació policial, oberta el 2012 --quan Jorge Fernández Díaz era al capdavant del Ministeri de l'Interior i Mariano Rajoy presidia el govern espanyol--, contra Rodríguez Sol amb l'objectiu de buscar proves contra ell.
Segons diu el decret de la Fiscalia, aquest intent d'investigació "mai" es va posar en coneixement de la Fiscalia ni d'un jutge.
En primer lloc, pretén saber si realment es va fer i, en cas que això es confirmi, voldrien saber fins a quin punt se'l va investigar amb alguna justificació o no.
Si s'acredita que es va dur a terme aquesta investigació "policial prospectiva", podria ser constitutiva d'un delicte contra la intimitat i, si escau, de prevaricació administrativa, així com de falsedat, assenyala el decret.
Rodríguez Sol, menys d'un any fiscal en cap
El nom de Rodríguez Sol apareixia en un document amb el segell de la Unitat d'Afers Interns de la Policial Nacional espanyola, la UAI, que proposa investigar persones relacionades amb la política catalana com Jordi Pujol, Sol Daurella i Carles Vilarrubí o Macià Alavedra.
Martín Rodríguez Sol va ser qui va admetre a tràmit les querelles que van presentar Artur Mas i Jordi Pujol contra el diari El Mundo per injúries i calúmnies després que va afirmar en primera plana que tenien fortunes amagades en paradisos fiscals.
L'exfiscal en cap va obrir diligències i es va nterposar així en l'actuació de l'anomenada "policia patriòtica" contra els polítics sobiranistes catalans.
Rodríguez Sol va ser nomenat el juliol del 2012 i va dimitir el març del 2013, després d'unes declaracions polèmiques, en què considerava legítim que els catalans votessin sobre el futur polític del país, malgrat que un referèndum no fos possible legalment.